La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i, concretament, la croada que ha emprès l’Administració Trump per impedir el predomini mundial de Huawei en la tecnologia 5G, ha atiat les tensions geopolítiques entre grans poders. Aquest enfrontament també obre el debat sobre quina posició han d’adoptar altres regions del món, com la Unió Europea (UE), per tal de mantenir la competitivitat i el lideratge com a actors independents. L’excomissari europeu Günther H. Oettinger defensa que la política “ha d’acomplir un rol fonamental per tal que les decisions sobre la competitivitat dels mercats no quedin només en mans de les empreses”, com ha assenyalat durant la seva intervenció en l’acte titulat “The Need for Smart Digital Policy: A View from Southern Europe”, que ha tingut lloc avui al campus d’Esade a Madrid, amb la col·laboració de Google. Segons Oettinger, la UE es troba en un moment crític: “Hem d’avançar en el projecte d’integració amb una estratègia digital clara que ens permeti actuar de manera coherent i mantenir la capacitat de presa de decisions en la configuració dels afers globals, que ens garanteixi la sobirania digital i ens permeti continuar essent una societat oberta, orientada al mercat i competitiva.”

L’excomissari ha destacat tres aspectes que considera essencials per a la formulació d’aquesta política: “La Unió Europea ha d’invertir molt més en R+D+i, en les seves universitats, a fi de consolidar les àrees en què som líders i impulsar aquells altres àmbits en què ens estem quedant enrere; també ha de procurar la capacitació digital de la força de treball, i això implica incorporar a l’educació nous coneixements i habilitats des de les edats més primerenques, i, finalment, ha d’incrementar la inversió en infraestructures tecnològiques per tal de mantenir la seva rellevància en el mercat.” A propòsit del Reglament general de protecció de dades, Oettinger ha reconegut que és un gran èxit haver aprovat una normativa general europea com aquesta, que ha de servir de model per avançar en la regulació d’altres aspectes relacionats amb la seguretat a la xarxa, la recerca o la inversió en tecnologies digitals.

Una perspectiva des del sud d’Europa

Stefano da Empoli, president de l’Istituto per la Competitività, ha comentat que “l’economia italiana encara té una penetració molt escassa de productes i serveis digitals, i això és degut a la manca de capacitació digital de bona part de la població”. Considera que “tothom hauria de ser capaç de treballar amb les tecnologies digitals i de la intel·ligència artificial i, per assolir-ho, cal garantir una tecnologia que sigui fàcil d’utilitzar i a un preu accessible”. D’altra banda, ha destacat la importància de tenir un ecosistema financer que pugui acompanyar l’activitat emprenedora i el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses europees en l’àmbit digital.

Per la seva banda, Aggelos Tsakanikas, assessor científic de la IOBE-Foundation for Economic and Industrial Research, ha assenyalat que, arran de la crisi financera que s’ha viscut a Grècia en l’última dècada, l’avanç en la digitalització ha estat molt més lent que en altres països europeus. No obstant això, ha afegit que hi ha un gran nombre d’investigadors grecs que participen en projectes de recerca tecnològica líders a escala mundial: “Hem de ser capaços d’atreure i retenir aquest talent, de manera que aquests investigadors actuïn de catalitzadors”.

Segons Vasco Teles, investigador associat a la Fundação Francisco Manuel dos Santos, la regulació s’ha de formular i implementar d’una manera gradual i predictible, amb uns marcs temporals específics que ofereixin un full de ruta als inversors. “Cal reduir les bretxes existents entre la política, el finançament, l’R+D+i i les solucions per al mercat; en aquest sentit, les polítiques han de ser un instrument ben definit, àgil i flexible, capaç d’evolucionar al mateix ritme que el mercat, per tal d’aplicar les tecnologies digitals d’una manera eficient i productiva”, ha comentat. Així mateix, considera que els principis reguladors de la tecnologia “han de ser els valors, i no a l’inrevés, perquè la realitat digital –que per naturalesa és intangible– es converteixi en un valor concret per a la societat en conjunt”.

Al seu torn, Núria Agell, directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, ha insistit en la necessitat d’avançar en els marcs normatius que regulen la manera com es comparteixen les dades, i també impulsar el desenvolupament de la interacció entre l’humà i la màquina. Tanmateix, considera que el més important és una qüestió de confiança: “És clau millorar en la transparència i fomentar la comprensió de com funcionen els algorismes o per què operen d’una manera determinada.”

L’acte també ha comptat amb les intervencions de Javier Solana, president d’EsadeGeo, i Ángel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo.