Les filials a l'exterior de les multinacionals espanyoles creixen des de 2010, segons un estudi d'ESADE
Malgrat la crisi econòmica iniciada l’any 2008, les empreses espanyoles han prosseguit el procés d’expansió i de consolidació internacional. Una dada significativa és l’increment constant, any rere any, del nombre d’empreses residents a Espanya (no ETVE) amb filials en altres països, que va passar de 1.476 l’any 2004 a 2.170 el 2008, i a final de 2012 va assolir la xifra de 2.700 empreses, 2.051 de les quals estaven controlades per capital espanyol (segons dades del Registre d’Inversions Exteriors).
D’altra banda, i malgrat a la dràstica caiguda dels fluxos d’inversió directa a l’exterior a partir de 2009, les filials de les empreses espanyoles a l’exterior han experimentat en conjunt una evolució clarament positiva, recuperant el creixement de la seva xifra de negocis i els nivells de rendibilitat a partir de 2010. Aquesta és una de les conclusions del 4t Informe de l’Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola (OEME), promogut per l’ICEX i ESADE, amb el suport de la Fundación de PwC, que s’ha presentat avui a Madrid i en què s’anticipa una tercera onada d’inversió a l’exterior per part de les grans multinacionals de l’IBEX 35.
"La UNCTAD espera una recuperació els fluxos globals d’inversió estrangera directa (IED), que arribarien a 1,37 bilions de dòlars l’any 2015, a 1,5 bilions el 2016 i a 1,7 bilions el 2017", ha comentat Xavier Mendoza, professor d’ESADE i director de l’OEME. A més, segons aquest organisme, poc més de la meitat dels fluxos mundials d’IED s’adreçaran a les economies en via de desenvolupament, especialment a Àsia. "Això posa en relleu la importància que les multinacionals espanyoles continuïn avançant en la diversificació geogràfica de les seves operacions als països emergents, més enllà de l’Amèrica Llatina", ha afegit Mendoza.
"La internacionalització avui ha deixat de ser una opció possible per a l’empresa i s’ha convertit en una necessitat que ha d’afrontar", subratllat Francisco Javier Garzón, conseller delegat de l’ICEX. "Només aquelles empreses que aconsegueixin ser competitives a escala global podran sobreviure a mitjà termini. L’experiència de les nostres multinacionals és un actiu que l’ICEX explota en la seva estratègia de foment de la internacionalització de les pimes espanyoles, les nostres clientes principals, posant en comú les millors pràctiques i aprofitant l’efecte d’arrossegament que les grans empreses generen", ha afegit Garzón.
La importància creixent de les filials a l’exterior
Per fonamentar les seves perspectives a curt i a llarg termini, la quarta edició de l’Informe OEME fa una radiografia completa de l’evolució de l’empresa multinacional espanyola al llarg dels darrers deu anys, abans i durant la crisi. Aquesta ha estat, segons Xavier Mendoza, "un fre molt important del ritme d’inversió a l’exterior de les empreses espanyoles, comparat amb el que es registrava els anys immediatament anteriors, en què s’havien assolit registres excepcionalment alts". Així, els fluxos nets d’inversió exterior directa (IED) que es van produir durant el període 2009-2013 van suposar una reducció a una cinquena part del volum que s’havia assolit el quinquenni anterior, circumstància que ha fet que l’economia espanyola deixi de ser una de les principals emissores d’IED a escala mundial i es posicioni com un inversor mitjà (el 15è l’any 2013), d’acord amb el seu pes a l’economia internacional.
La tendència anterior contrasta amb l’evolució de les filials a l’exterior de les empreses espanyoles, que va ser clarament positiva, en termes agregats. Arran de la caiguda del comerç internacional i de l’aturada de l’economia mundial l’any 2009 les filials a l’exterior van recuperar el creixement de la xifra de negoci i la seva rendibilitat va tornar als nivells anteriors a la crisi, en un contrast clar amb l’evolució que havien experimentat les empreses que operaven al mercat espanyol.
També cal destacar la importància de la producció internacional de les filials a l’exterior, mesurada d’acord amb la seva xifra de negoci, que a partir de l’any 2007 supera el volum total de les exportacions de béns i serveis de l’economia espanyola, fet especialment remarcable si es té en compte l’evolució positiva de les exportacions espanyoles aquests darrers anys. Cal esmentar especialment la producció internacional de les filials a l’exterior que operaven en els sectors primari i industrial, que van evolucionar de forma paral·lela a les exportacions espanyoles de béns. Aquestes dades apunten, almenys a nivell agregat, que "la multilocalització productiva, especialment als grans països emergents, no tan sols permet produir localment amb costos competitius els béns que les classes mitjanes demanen, sinó que també ajuda les empreses industrials espanyoles a mantenir l’exportació de productes de gamma alta i de més valor afegit", ha explicat Xavier Mendoza, professor d’ESADE i director de l’OEME.
Canvis d’estratègia després de 2008: sectors i països de destinació
Després de 2008, i com a conseqüència de la crisi, segons la quarta edició de l’Informe OEME es produeix un gir en la inversió de la multinacional espanyola, pel que fa tant als sectors d’inversió i a les geografies, com a les modalitats d’inversió.
Quant al primer factor, la contracció dràstica de la inversió espanyola en el període 2009-2013 respecte del període 2004-2008 és generalitzada pràcticament a tots els sectors i destinacions, llevat del cas de les activitats professionals, científiques i tècniques, que van experimentar un creixement realment notable. D’entre els sectors que van registrar una evolució més negativa, l’informe n’identifica tres grups: la indústria manufacturera, l’hostaleria i les public utilities (subministrament d’electricitat i gas, subministrament d’aigua, i telecomunicacions), sectors tots ells intensius en capital.
Pel que fa a les destinacions geogràfiques d’inversió, Xavier Mendoza ha destaca que "els països de la UE-27 han perdut la supremacia com a destinació majoritària (del 79,1 % entre 2004 i 2008 al 32 % entre 2009 i 2013), mentre que l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Llatina (especialment, el Brasil) han tingut un protagonisme creixent i han acabat absorbint el 23,5 % i el 23,3 %, respectivament, de tota la IED neta del període 2009-2013". Finalment, la inversió cap a la resta d’Europa (especialment, Turquia) i cap a Àsia i Oceania també ha guanyat pes, i, en canvi, s’ha desinvertit als països de l’ampliació de la UE i a Àfrica, en què els fluxos d’IED neta han tingut signe negatiu.
El tercer canvi significatiu en l’estratègia és el que es deriva de la necessitat de mitigar els efectes de la forta restricció creditícia. Per fer-ho, les multinacionals espanyoles van optar, a partir de 2009, per les operacions de greenfield com la modalitat principal de la inversió internacional, mentre que al període anterior havien predominat les adquisicions.
Perspectives a curt i a mitjà termini
"Alguns analistes plantegen que podríem estar ben bé a les portes de la tercera onada d’inversió a l’exterior per part de les grans multinacionals de l’IBEX 35 —ha comentat Mendoza—, però, més enllà de les possibles adquisicions concretes que es puguin conèixer, hi ha una sèrie d’aspectes clau que avalen aquest pronòstic: la recuperació de la rendibilitat de les filials a l‘exterior de les empreses dels sectors de l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers, la disposició de moltes empreses a créixer per mitjà d’adquisicions i l’accés més fàcil als mercats de capitals per part de les empreses espanyoles, arran de la baixada de la prima de risc i, per tant, la reducció dels costos de finançament."
Tanmateix, les perspectives no són optimistes per a les multinacionals de menys dimensió, especialment per a les industrials, en què, segons el 4t Informe de l’OEME, no es preveuen increments significatius de la IED a curt termini. Això és degut, principalment, al deteriorament de la rendibilitat de les seves filials a l’exterior, junt amb la pressió competitiva creixent que exerceixen els productors de les economies emergents.
Pel que fa a la destinació geogràfica de les inversions a l’exterior els propers anys, en el cas de les grans multinacionals de l’IBEX 35, tot apunta que la nova fase d’adquisicions internacionals serà per complementar els actius que posseeixen a les regions on ja operen (principalment, Europa, l’Amèrica Llatina i els Estats Units), més que incrementar la presència en altres països.
