La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola als darrers anys, però l’enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya que han elaborat l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i al conjunt del país, conclou que la crispació política no reflecteix cap fractura social i apunta un bon nivell de convivència a Espanya.

Els partits polítics hi apareixen com el focus principal de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb el qual ens identifiquem i els que manifestem envers els altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Per contra, dins el mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement menor al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes, com la confiança interpersonal, i en temes ideològics, com la igualtat de gènere.

“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també la “perspectiva territorial” com una altra de les aportacions principals de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial sovint passa desapercebuda als estudis en què l’enfocament és exclusivament nacional”. Per la seva banda, Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.

Polarització identitària i ideològica

La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera com definim la nostra pròpia identitat en oposició a la dels altres) també mostra àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que s’associen menys a la identitat: a penes el 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.

En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals al voltant de diversos temes, com la igualtat de gènere: el 75% de la ciutadania, per exemple, dona suport a sancionar les empreses que paguin menys a les dones per fer la mateixa feina. També s’observa un suport majoritari al fet que les persones transgènere puguin canviar el sexe que es reflecteix als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de les llars més riques a les més pobres.

A l’altre extrem, el desacord ideològic més gran s’observa en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid justament la meitat hi està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc existeixen àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleument a les altres comunitats objecte de l’informe: Andalusia, la Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

Confiança i convivència

Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant al conjunt d’Espanya com a les comunitats analitzades. També la convivència obté una valoració positiva a totes les dimensions i territoris, per bé que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas del barri/municipi i el 7,02 en el de la comunitat autònoma, a l’extrem superior, fins al 5,85 al conjunt d’Espanya, a l’extrem inferior. El territori en què la convivència obté una valoració més baixa en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades respecte a la mitjana nacional.

La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions obté l’aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una qualificació millor que el Govern central i els autonòmics. En concret, el Govern central suscita les valoracions més baixes: és l’únic nivell de l’administració que suspèn a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menys confiança institucional en les administracions a tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc és qui dona la millor (5,37).

Aquesta dada està entre les “no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, junt amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa”, com també la divisió en temes com ara la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat el factor institucional com una altra de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, cosa que posa en risc el funcionament democràtic.”