Enllaç a l'informe La revolución digital ante los grandes retos del mundo

“Estem veient com una sèrie d’iniciatives d’innovació social digital, la gran majoria amb fins lucratius, resolen amb èxit les necessitats de la societat”, ha explicat David Murillo, professor de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i coautor de l’informe La revolución digital ante los grandes retos del mundo. Segons Murillo, l’estudi demostra que “la innovació social digital està en auge i les àrees en què incideix més són la millora de l’accés a l’educació i a la salut, i la inclusió financera, amb diverses iniciatives de fintech”.

L’estudi, elaborat per ESADE Business & Law School, enumera i analitza cent iniciatives d’innovació social digital que estan transformant l’Amèrica Llatina, que es calcula que han beneficiat un total de 64 milions de persones, la qual cosa equival a l’11 % de la població de la regió. L’informe pondera l’impacte d’aquestes iniciatives per tal d’assolir els ambiciosos objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i destaca que les iniciatives que segueixen un model basat en el lucre són les que generen més impacte. Concretament, el 85 % de les persones beneficiades per les iniciatives analitzades se’n van veure impactades.

Els casos exemplars de Xile, Colòmbia, Mèxic i el Brasil

Els ecosistemes emprenedors de Xile, Mèxic, Colòmbia i el Brasil han permès el desenvolupament i l’ampliació d’un nombre destacat d’iniciatives en l’àmbit de la innovació social digital, que representen una gran oportunitat per donar resposta als reptes que afronta la regió. “Això ha contribuït a crear una base fèrtil per a la innovació i l’emprenedoria social en aquests països”, ha assenyalat David Murillo, que ha afegit que, “mentre que al Brasil destaquen les iniciatives orientades a millorar l’educació i, a Mèxic, el nombre d’iniciatives dedicades especialment a millorar la sanitat, a Xile i a Colòmbia trobem exemples destacats en àmbits molt diversos”.

En aquest sentit, l’informe analitza amb profunditat els casos d’èxit d’iniciatives exemplars com Cumplo (Xile), la Fundación Capital (Colòmbia), Extensio (Mèxic) i MGov (Brasil). Per exemple, la iniciativa xilena Cumplo ha assolit un total de 222 milions de dòlars i ha cobert les necessitats de finançament, a curt termini i a una taxa accessible, d’unes 1.270 pimes.

L’estudi assenyala també que més de cinc milions de persones de 17 països s’han beneficiat dels programes que ha desenvolupat la iniciativa colombiana Fundación Capital, que treballa per a la inclusió financera de persones en situació de vulnerabilitat; i que més de tres milions de persones s’han beneficiat de les polítiques públiques que ha promogut la iniciativa brasilera MGov en l’àmbit educatiu: l’aplicació EduqMais té cinc vegades més impacte que altres programes i ha aconseguit reduir un 3 % l’absentisme escolar.

L’informe també destaca la iniciativa mexicana Extensio, orientada a ajudar els agricultors, els productors i els tècnics a desenvolupar pràctiques més efectives i sostenibles. La plataforma ja opera a vint estats mexicans i se’n beneficien 7.000 usuaris directes, i el seu impacte indirecte arriba a les 28.000 persones.

La bretxa digital, un repte important a l’Amèrica Llatina

“La digitalització permet escalar sense precedents i reduir els costos d’aquest tipus d’iniciatives, en molts casos, per poder generar un negoci sostenible”, ha explicat Murillo, que ha advertit, tanmateix, que, “malgrat els avenços, encara hi ha reptes pendents, relacionats sobretot amb la bretxa digital”. Segons dades de l’informe, prop del 40% de la població llatinoamericana encara no té accés a internet i, per tant, no pot beneficiar-se d’aquestes propostes.

A més, l’informe posa de manifest que, si l’educació, la sanitat i el creixement econòmic són els reptes que les iniciatives d’innovació social digital aborden més, encara són minoritaris els projectes pensats per abordar la igualtat de gènere o l’acció pel clima a l’Amèrica Llatina.