“Per primera vegada des de la crisi financera de 2008, observem una sincronització del creixement econòmic al món i, al mateix temps, una fragmentació política que desafia la idea que, per donar respostes als problemes globals, cal la cooperació internacional”. Amb aquesta paradoxa contemporània, Javier Solana, president d’ESADEgeo, ha obert el debat amb James Steinberg, ex-vicesecretari d'Estat dels Estats Units, que ha tingut lloc a ESADE en el marc del cicle Big Challenges, amb el títol “Els Estats Units i el seu nou rol global”. Enfront de l'escepticisme que demostren alguns polítics respecte del multilateralisme, l'actual professor de la Maxwell School de la Universitat de Siracusa ha reconegut que “la mobilització de la societat civil acompleix un paper essencial a l'hora de cridar l'atenció dels polítics sobre determinades causes i impulsar agendes sobre el bé comú a escala global”, encara que “per generar un impacte real cal que aquestes sensibilitats socials s'acabin traduint en polítiques concretes”, ha advertit.

Un nou contracte social

“Els efectes col·laterals de la globalització han minat la confiança de la ciutadania en les classes polítiques, amb una idea pessimista no tan sols sobre on som ara sinó, sobretot, de com serà el futur, i això ha exacerbat el populisme i els nacionalismes”, ha assenyalat Steinberg. Segons ell, aquesta desconfiança s'explica, en part, perquè els polítics “no han sabut explicar, de manera convincent, com determinades polítiques beneficien la ciutadania”. Per restaurar aquesta confiança, “cal redactar un nou contracte social i aquest procés ha d'implicar d’igual manera les comunitats i els polítics”, ha indicat. “Els mercats no poden determinar-ho tot; hem de tendir cap a una economia global que sigui sostenible i d'escala humana”, ha afegit.

Tots contra tots?

“Segons Trump, és un error assumir que els països volen cooperar entre ells per aconseguir un bé comú”, ha observat l'ex-vicesecretari d'Estat dels Estats Units. Per tant, “el seu diagnòstic del món és de confrontació, de competició: una guerra de tots contra tots”, ha afegit. “En aquesta competició entre diferents parts en desacord, cadascuna vol prevaler i no és possible trobar-se, perquè hi ha desconfiança entre elles”, ha comentat. Des d'aquesta perspectiva, “l'objectiu de Trump és aconseguir el millor ‘deal’ [acord, negoci], i ho fa amb un exercici agressiu de la negociació, estirant d’aquest principi tant com pot per veure fins a on pot arribar”.

Cal recuperar aquesta confiança multilateral “amb compromisos incrementals”, com els de l'Acord de París. “Els problemes interns de la Unió Europea han servit d'argument per als discursos nacionalistes i han reforçat figures com la de Donald Trump. Tanmateix, també pot ser una oportunitat perquè la Unió Europea demostri al món que es poden superar les dificultats que comporta un projecte de cooperació internacional i de sobirania compartida, en una comunitat no necessàriament homogènia de països”, ha conclòs Steinberg.