El gihadisme, un dels temes que va suscitar més debat valoratiu i més ressò mediàtic l'any 2015, segons un informe d'ESADE

Les notícies vinculades al gihadisme són les que van suscitar més debat valoratiu i més ressò mediàtic l’any 2015, amb un increment notable respecte a l’any anterior: el nombre de portades i de notícies sobre aquesta qüestió s’ha multiplicat per 6,2 i per 2,4, respectivament, en un any). Així es reflecteix a la nova edició de l’Anuari dels Valors, un informe de l’Observatori dels Valors, creat conjuntament per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE i la Fundació Carulla.

A partir d’una anàlisi de les informacions publicades a la premsa pels vuit diaris principals que es difonen a Catalunya (ABC, ARA, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón i La Vanguardia), es desprèn que, a més del gihadisme, el procés sobiranista català i la corrupció política i econòmica són els altres temes que van tenir més repercussió mediàtica el 2015, amb diferència.

Si bé la temàtica gihadista fou constant al llarg de l’any, l’informe assenyala que els actes terroristes a París en van fer incrementar la presència mediàtica exponencialment als mesos de gener i de novembre. La resta de l’any, el gihadisme es vinculava generalment a l’amenaça de les xarxes terroristes islamistes, la detenció de persones vinculades a aquestes xarxes o les activitats de l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria (ISIS).

De l’Anuari, es desprèn que les notícies relacionades amb el procés sobiranista català també van ser constants durant tot el 2015, amb un increment notable a la segona meitat de l’any. En canvi, la qüestió de la corrupció política i econòmica va registrar una cadència desigual.

Per primera vegada des de la creació de l’Anuari dels Valors, tres problemes d’ordre internacional han tingut un paper central en l’espai deliberatiu ciutadà en relació amb els valors: la crisi humanitària derivada de l’èxode dels refugiats procedents del Pròxim Orient; l’impacte i les conseqüències dels atemptats terroristes provocats per diversos grups vinculats a l’Estat Islàmic, i el conflicte polític i econòmic entre Grècia i la troica, formada per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu.

Per a Ángel Castiñeira, autor de l’Anuari dels Valors 2015 i director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, “són tres temàtiques molt diferents i, alhora, molt significatives des del punt de vista dels valors: la capacitat de comprensió i de solidaritat, el deure d’asil humanitari i d’hospitalitat, i la voluntat d’integració social, que es posen a prova fins a l’extrem amb l’allau de refugiats que intenten entrar a Europa provinents del Pròxim Orient”. I afegeix: “Les reticències davant de l’acolliment i les temptacions de rebuig, de negar l’asil, de xenofòbia, han estat, són i seran fortes; aquí se’ns planteja un repte axiològic de primera magnitud.”

D’altra banda, Castiñeira considera que “la serenitat, la capacitat de resistència, la voluntat d’iniciativa honesta per millorar realment les coses i la prudència a l’hora d’evitar sobrereaccions interessades i oportunistes són valors que han de predominar a l’hora d’afrontar el fenomen del terrorisme gihadista”.

Finalment, la coherència democràtica, el respecte a la voluntat popular i la preeminència del benestar de les persones sobre els interessos economicofinancers són valors que també es van posar sobre la taula en les negociacions que es van desenvolupar l’any 2015 entre l’Estat grec i els organismes internacionals, en què la Unió Europea hi va acomplir un paper preeminent.

L’Anuari dels Valors 2015 es planteja els interrogants següents. Quins són els límits (materials i morals) de la nostra capacitat d’hospitalitat col·lectiva? Quins són els límits entre les llibertats i la seguretat a l’hora d’encarar el terrorisme? I quins són els límits de les sobiranies nacionals i de les voluntats democràtiques, en un món hiperglobalitzat, dirigit pels mercats de capitals i les multinacionals? Qui estableix o imposa els límits (o les retallades) a l’estat del benestar i com?

Segons Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, “l’Anuari dels Valors permet detectar els moviments de fons de la societat catalana pel que fa als valors. L’Anuari 2015 revela que els esdeveniments greus que s’ha succeït a Europa i al món han calat en l’opinió pública catalana i han confirmat que, avui, aquells valors que la Unió Europea havia encarnat tradicionalment, vinculats a la democràcia, al progrés i als drets humans, es troben en una cruïlla. Davant del repte de mantenir la cohesió social, la Fundació Carulla aposta per enfortir els tres pilars de la societat: la cultura, l’educació i la societat, impulsant la innovació i la inclusió social en aquests àmbits”.

La crisi grega i els refugiats

D’altra banda, la problemàtica dels immigrants i dels refugiats ha aparegut com a novetat en aquesta edició de l’Anuari respecte de les dues edicions anteriors i, a partir de la segona meitat de l’any, va esdevenir més rellevant. Sobre aquesta temàtica, els articles d’opinió analitzats critiquen majoritàriament la Unió Europea per la mala gestió de la crisi humanitària.

Pel que fa a la qüestió de la crisi grega, el seu impacte mediàtic s’ha produït en moments puntuals, com al gener, coincidint amb les eleccions parlamentàries, i al juny, cinc anys després del primer rescat financer.

Altres temes

Altres aspectes que l’Anuari de Valors 2015 ha posat en relleu són que la “nova política” és més present a les portades que a les notícies de dins, al contrari del que passa, per exemple, amb la situació política a Veneçuela, en què el nombre de notícies a l’interior dels diaris analitzats duplica el de les portades sobre aquest tema.

Pel que fa als temes de portada, com el gihadisme, la crisi grega i la dels refugiats, la nova política o la problemàtica socioeconòmica, és remarcable que no es registren gaires diferències entre el nombre de portades publicades pels diaris amb tiratge a Catalunya i els del conjunt d’Espanya.