Creix la presència dels ODS a les empreses, però el context socioeconòmic posa en risc la transició cap a la sostenibilitat
La incorporació de la sostenibilitat en les pràctiques empresarials ha arribat per quedar-se i la presència dels ODS continua augmentant. No obstant això, el context socioeconòmic postpandèmia i l’entorn inestable que la guerra a Ucraïna ha provocat introdueixen nous riscos a la capacitat de reorientar els models de desenvolupament actuals i de donar resposta a la crisi climàtica i mediambiental, a la desigualtat i a la superació definitiva de la pandèmia. Aquesta és la conclusió principal del V Informe de l’Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), Les tensions en la transició cap a la sostenibilitat, elaborat per la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade, amb la col·laboració de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, que analitza les principals tensions que experimenten les empreses a l’hora d’integrar la sostenibilitat, especialment en el context actual, caracteritzat per les estratègies de recuperació i transformació econòmica impulsades arran de la pandèmia amb els fons NextGenerationEU, les noves regulacions i l’auge dels criteris ESG.
Segons Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade i coautor de l’informe, “cal destinar més esforços i recursos a pal·liar els efectes de la pandèmia i de la transició energètica en la societat, especialment en els col·lectius socials més vulnerables. Davant del context d’incertesa, avui és més important que mai que sorgeixin lideratges molt conscienciats de la gravetat dels reptes i fermament compromesos a cercar i aplicar-hi solucions efectives i duradores”.
Tensions i avanços cap a la sostenibilitat
L’estudi, que s’ha presentat avui a CaixaForum Macaya, apunta que la pandèmia ha reforçat la rellevància dels aspectes socials, mediambientals i de governança. Cada vegada són més les empreses que assumeixen compromisos de sostenibilitat i adopten estratègies d’emissions zero per al 2050, participen en aliances publicoprivades i impulsen iniciatives per liderar el canvi. Però també adverteix que, malgrat l’avanç en l’adopció d’aquest marc comú, els aspectes econòmics encara es prioritzen sobre les altres dimensions de la sostenibilitat i les necessitats del curt termini xoquen amb el desenvolupament d’estratègies sostenibles a llarg termini.
En aquest sentit, els autors del document apunten algunes dificultats que les empreses han de tenir presents. D’una banda, les diverses tensions estratègiques amb què conviuen les empreses en el seu dia a dia i que no sempre estan previstes en els marcs reguladors o en els mecanismes de finançament de les polítiques de sostenibilitat. D’altra banda, els hàbits socials i les pràctiques empresarials en matèria de sostenibilitat, que avancen a ritmes diferents. Així mateix, l’aplicació i l’ús de la tecnologia comporten riscos, que s’incrementaran a mesura que augmenti la digitalització i l’aplicació de la intel·ligència artificial i poden arribar a plantejar dilemes ètics relacionats amb la privacitat.
Anna M. González, directora de Projectes de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade i coautora de l’estudi, destaca que “els compromisos assumits pels estats i per les empreses en matèria de sostenibilitat s’han d’acompanyar d’accions que ajudin a entendre el canvi de paradigma a la societat, per tal de mitigar les conseqüències negatives que puguin tenir sobre algunes activitats i sobre els grups de població més exposats”.
L’estudi també reflecteix grans avanços en la governança empresarial de la sostenibilitat. Els consells d’administració acompleixen un paper cada vegada més important en la presa de decisions en matèria de sostenibilitat empresarial a través de les seves comissions. A més, les empreses entrevistades en l’elaboració d’aquest informe destaquen el compromís i la implicació del CEO com el factor diferencial a l’hora d’incorporar la sostenibilitat a l’empresa. Ferran Curtó, director associat de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade i coautor de l’informe, apunta que “els CEO i els responsables de sostenibilitat han d’avançar cap a models de lideratge sistèmic. Aquests models conceben les organitzacions com a sistemes totalment permeables i interdependents amb el seu entorn social i mediambiental. Cada vegada més, els líders hauran d’actuar com a catalitzadors del canvi col·lectiu mitjançant aliances i processos de reflexió multistakeholder”.
Augmenten els ODS i la contribució a l’Agenda 2030
La implicació de les empreses en el desenvolupament sostenible cada vegada és més gran. Segons es desprèn del V Informe de l’Observatori dels ODS, que mesura la contribució de 101 empreses cotitzades espanyoles a l’Agenda 2030, el percentatge d’organitzacions que reporten informació no financera ha augmentat un 14% en tan sols un any, en passar del 72% al 86%. L’any 2021, el 77% de les empreses que van divulgar informació no financera esmentaven els ODS a les seves memòries anuals, cosa que suposa un increment de 4 punts respecte a l’edició anterior de l’informe (73%) i reforça la bona direcció que s’està registrant des del 2017, quan poc més de la meitat d’aquestes organitzacions esmentaven els ODS a les seves memòries. A més, la presència dels ODS s’ha generalitzat a tots els sectors. Des de la primera edició de l’informe, han liderat aquest aspecte les empreses dels sectors energètic i tecnològic. L’àmbit dels serveis immobiliaris, malgrat que en un sol any ha augmentat el nombre d’esments del 27% al 55%, continua essent el més endarrerit i se situa a l’última posició.
Els ODS que les empreses destaquen més a les seves memòries són el 8 (Treball digne i creixement econòmic), que és esmentat pel 70% de les empreses, i el 13 (Acció climàtica), pel 66%, seguits del 9 (Indústria, innovació i infraestructures), el 12 (Consum i producció responsables) i el 17 (Aliances per assolir els objectius), que són esmentats per 6 de cada 10 empreses. En canvi, els ODS 2 (Fam zero) i 14 (Vida submarina) continuen postergats, atès que menys del 20% de les empreses els esmenten.
Tendència creixent a retre comptes
L’Informe de l’Observatori dels ODS d’Esade i la Fundació ”la Caixa” analitza les memòries de les empreses cotitzades espanyoles i distingeix cinc grans blocs considerats prioritaris en l’àmbit de la sostenibilitat per diverses organitzacions, com ara les Nacions Unides (ONU). Són la governança, la prosperitat (economia), les persones (societat), el planeta (medi ambient) i la materialitat, entesa com el procés d’anàlisi que permet a l’empresa reorientar la seva estratègia cap a la sostenibilitat.
Els criteris ESG han esdevingut la terminologia dominant a l’hora de comunicar la sostenibilitat per part de les empreses. Segons indica l’anàlisi, hi ha una predisposició creixent de les empreses cotitzades espanyoles a retre comptes i a ser transparents davant dels seus grups d’interès, condició indispensable per identificar temes rellevants que permetin la integració estratègica de la sostenibilitat a l’empresa. En aquest sentit, el 86% de les empreses de gairebé tots els sectors ja han integrat el procés de materialitat com un concepte bàsic dins el seu cicle de report.
Més economia circular, però menys igualtat de gènere en el report
L’informe analitza també l’àmbit de la prosperitat, que inclou aspectes econòmics no financers vinculats a l’impacte de l’empresa en el seu entorn, com ara la generació de valor com a motor de creixement, la innovació, la digitalització i l’economia circular. En aquesta línia, l’estudi destaca que dues de cada tres empreses integren l’economia circular en els seus informes. Concretament, ho fan totes les empreses del mercat energètic, seguides de les tecnològiques (86%), de les dels sectors industrial i de la construcció (80%), de les de béns de consum (43%) i de les de serveis de consum (36%).
Pel que fa a l’àmbit de les persones, baixa moderadament el percentatge d’empreses que comuniquen polítiques d’igualtat de gènere. Si bé s’han registrat algunes millores en la informació sobre igualtat d’oportunitats i diversitat a la plantilla, ha empitjorat lleugerament el nombre d’empreses que reporten dades sobre discriminació en la contractació de personal. L’any 2021, el 43% de les empreses n’han informat de manera general i només el 4% de forma detallada (en tots dos casos, 2 punts per sota del 2020). També empitjora la informació sobre la discriminació en la retribució salarial. L’any 2021, el 39% de les empreses esmenten aquest tipus de polítiques, 10 punts menys que el 2020. En canvi, el report en matèria de polítiques de conciliació ha augmentat del 16% al 25%. Un fet similar s’observa amb els protocols contra l’abús laboral, amb un increment d’esments de dos terços respecte a l’any anterior.
S’estanca el consum d’energia renovable
En l’àmbit del planeta, el percentatge d’empreses cotitzades que declaren que consumeixen energia renovable cau un punt respecte a l’any anterior (del 67% al 66%). Segons es desprèn de l’informe, es registren resultats desiguals sobre la progressió de les empreses que reporten els abasts de les seves emissions de CO2. Amb relació a l’abast 1 (emissions pròpies), s’observa un descens del 74% al 70% entre l’any 2020 i el 2021. El report de les emissions d’abast 2 (emissions d’energia adquirida) augmenta sis punts, fins a situar-se en el 69%. Finalment, l’informe subratlla la urgència d’introduir mesures per combatre el canvi climàtic i reduir dràsticament les emissions, i adverteix que el percentatge d’empreses que defineixen polítiques per tractar els residus perillosos encara és molt baix: el 77% de les empreses no ho fan, el 20% en parlen d’una manera superficial i tan sols el 3% descriuen detalladament com les apliquen.
