“El sistema capitalista xinès té unes característiques molt particulars, que a vegades impliquen grans contradiccions, com ara que l’absència de l’estat de dret generi corrupció i que la corrupció posi en risc una administració eficient. I hi ha el risc que aquestes contradiccions posin en qüestió la legitimitat del sistema”, ha advertit Branko Milanovic, professor visitant del Graduate Center de la City University of New York i professor visitant de l’IBEI, en un diàleg amb Javier Solana, president d’ESADEgeo, que ha tingut lloc a ESADE.

Milanovic ha explicat que el sistema xinès es podria titllar de “capitalisme polític”, emprant el terme de Max Weber, que utilitza per descriure aquells sistemes que fan servir el poder polític per convertir-lo en poder econòmic. A més, “pel que fa a la competència, la Xina és molt més capitalista que altres països occidentals que s’autodenominen així. El seu model de creixement es basa en l’alta competència i la revolució tecnològica”.

Un nou desequilibri de poder global

Durant el diàleg, Milanovic ha avançat alguns dels temes principals del seu proper llibre, Capitalism, alone. El panorama mundial ha canviat radicalment als darrers anys arran de la globalització i de l’aparició de noves superpotències, com la Xina i l’Índia. “Àsia s’està tornant cada vegada més rica. Molts països en via de desenvolupament s’han convertit en països desenvolupats i ara tenen un pes econòmic molt rellevant”, ha assenyalat l’economista, que ha assegurat que vivim a la tercera era des de la Revolució Industrial, “l’era de la convergència i de les divisions internes”.

Tant Solana com Milanovic consideren que la globalització està produint desequilibris que caldrà corregir per mitigar el ressentiment de les classes mitjanes del món desenvolupat, els anomenats “perdedors la globalització”. Com ha assenyalat Milanovic, el creixement de la Xina està correlacionat amb la crisi dels països desenvolupats i aquesta circumstància fa que alguns governs apostin per mesures radicals per pal·liar-ne els efectes sobre les seves economies internes. Milanovic sosté que, “malgrat els desequilibris, es poden corregir els efectes de la globalització incidint en polítiques de redistribució i en altres mesures, com ara invertir en l’estat del benestar, cosa que ja proposen alguns polítics als Estats Units, com Alexandria Ocasio-Cortez”.

Pel que fa als canvis tecnològics, Solana ha comentat que en el seu darrer viatge a la Xina va visitar les fàbriques de Huawei, que estan completament robotitzades. Milanovic creu que la transformació tecnològica a la Xina s’ha produït en un període molt curt de temps, la qual cosa suposa que els consegüents canvis socials i econòmics han estat dràstics, tant a la Xina com a la resta del món. “La Xina s’ha convertit, en una dècada, en líder en diversos sectors, entre ells el tecnològic, cosa que ningú s’esperava”, ha comentat.

L’expert també ha plantejat la pregunta de si la Xina estaria disposada o es veuria pressionada a exportar el seu model, o bé si altres països li copiarien el model de creixement. També s’ha referit a la qüestió de si l’aparició de les classes mitjanes a la Xina pot implicar un canvi de model polític a llarg termini.

Eines, interlocutors i organismes globals

Javier Solana ha explicat que “les eines per resoldre els problemes i els desequilibris socials que es deriven de l’increment de la desigualtat s’han de renovar”. Sobre aquest punt, Milanovic ha argumentat que “els moviments de capital i de treball s’han internacionalitzat, motiu pel qual hem de redefinir quines haurien de ser les eines i els interlocutors socials per parlar sobre desigualtat i pal·liar-ne els efectes negatius en aquest nou escenari”.

Solana i Milanovic també han comentat fins a quin punt les institucions de Bretton Woods ja no són vàlides per representar la realitat dels països i de l’economia global. “Els canvis globals i l’aparició de noves superpotències, com l’Índia i la Xina, comporten grans canvis en el pes mundial de la resta dels actors globals, però les institucions internacionals no han reflectit aquesta nova realitat”, ha assenyalat Milanovic.