Augmenta el grau d’encert en les previsions de les institucions amb relació al creixement econòmic i la taxa d’atur, però continua essent més baix que el que es registrava abans de la pandèmia. La ‘Diana Esade’, que des de l’any 2010 analitza la desviació en les previsions de les institucions que componen el panel Funcas amb relació al creixement de l’economia, la inflació i l’atur en l’últim exercici i durant els tres darrers anys, reflecteix que les desviacions entre la mitjana de les previsions i les dades oficials del 2023 de l’economia (0,5 punts percentuals) i l’atur (1,2) s’han reduït respecte al 2022 (en què les diferències eren de 0,7 i 1,8 punts, respectivament), però són més grans que el 2019, en què la variació entre la mitjana dels pronòstics i la realitat era de 0,1 punt en l’economia i de 0,2 en l’atur.

Segons Omar Rachedi, professor d’Economia d’Esade i coautor de la ‘Diana Esade’, les desviacions registrades en les prediccions per a l’any 2023 s’expliquen pel fet que l’“economia s’ha ha comportat d’una manera molt més dinàmica del que s’esperava; s’ha infravalorat el creixement del PIB i s’ha sobreestimat el nivell d’atur”. “Aquesta conducta –afegeix Rachedi– és conseqüència d’una ‘desinflació immaculada’, en què la baixada de la inflació no s’ha vist acompanyada per un increment de l’atur, cosa que demostra que el Banc Central Europeu està aconseguint un ‘soft landing’, és a dir, està guanyant la batalla a la inflació amb uns efectes negatius mínims sobre l’economia real.” “De fet, observant l’ocupació a Espanya, l’any 2023 s’ha tancat amb una xifra rècord d’afiliats a la seguretat social”, ha explicat.

“Les diferències entre les previsions mitjanes i els valors que s’han registrat finalment del PIB, l’atur i la inflació al 2023 s’han reduït substancialment per comparació als anys anteriors, especialment pel que fa a aquesta última”, ha especificat André B. M. Souza, professor d’Economia d’Esade i coautor de la ‘Diana Esade’, que ha recordat que “des del 2020 estàvem observant grans bretxes entre les previsions i els valors reals, com a conseqüència de l’enorme incertesa generada per la COVID-19, la guerra a Ucraïna i la pujada sobtada de la inflació”. “Enguany s’ha produït un gir en aquestes tendències i hem tornat a tenir unes diferències entre les previsions i les dades reals que s’acosten al que anàvem observant abans de la pandèmia, de manera que preveiem que, de cara al 2024, les previsions tindran un nivell d’encert més gran que als darrers anys”, ha conclòs.

Anàlisi de les previsions econòmiques

Prenent com a objecte d’estudi només l’any 2023, la Universidad Loyola d’Andalusia i CaixaBank Research han estat les institucions que s’han acostat més a l’increment del producte interior brut (PIB) amb què es va tancar l’any 2023, amb una desviació absoluta de 0,1 punts percentuals. Les han seguit el Govern espanyol, que amb una desviació de 0,2 punts ha passat de la posició 21a a la 3a en el rànquing històric d’encerts, i el Banc d’Espanya, la Cambra de Comerç d’Espanya, l’ICAE de la UCM i l’OCDE, tots ells amb desviacions de 0,3 punts percentuals.

Al contrari del que va passar amb les previsions econòmiques per al 2022, que van pronosticar un PIB més alt que el que es va registrar finalment (amb una mitjana del 6,2% en les previsions, enfront del 5,5% oficial), per a l’exercici 2023, la majoria de les institucions, llevat de la Universidad Loyola d’Andalusia, el Govern espanyol i el Banc d’Espanya, van pronosticar un PIB més baix que el que s’ha registrat finalment. D’aquí que la desviació entre la mitjana de les previsions (2%) hagi estat de 0,5 punts percentuals menys que l’increment del PIB amb què va acabar l’economia espanyola l’any 2023 (2,5%). La millor aproximació registrada aquests darrers anys correspon al 2019, en què la mitjana de les previsions fou del 2,7% i la dada real, del 2,5% (0,2 punts percentuals de diferència).

Amb relació a la Diana Econòmica d’Esade, que fa la mitjana del grau d’encert concretament dels tres darrers anys (2021, 2022 i 2023), l’OCDE i Repsol se situen com les institucions que han pronosticat amb més precisió el comportament recent de l’economia espanyola. Les segueixen, per aquest ordre, el Banc d’Espanya, l’FMI i Metyis.

Anàlisi de les previsions de la inflació general i la subjacent

Pel que fa a la inflació general, les institucions que s’ha aproximat més a la dada real del 2023 (3,7%) han estat BBVA Research, l’IEE i la Universidad Loyola d’Andalusia, totes tres amb 0,1 punts de desviació, i amb relació a la inflació subjacent, Funcas ha estat l’única institució que va preveure la taxa amb què es va tancar l’any 2023 (3,8%), seguida de Metyis, amb una desviació absoluta de 0,1 punt percentual, i BBVA Research i la Cambra de Comerç d’Espanya, amb desviacions de 0,2. En conjunt, cal destacar que, si bé la diferència entre la desviació mitjana de la inflació general (del 3,1%, 0,6 punts percentuals) ha estat menor que la del 2022 (4,1 punts), és més gran que la donada per a la inflació subjacent del 2023, en què la mitjana de les previsions coincideix amb la dada real.

Tenint en compte aquestes dades, la Diana de la Inflació d’Esade, que analitza la mitjana del grau d’encert amb relació a la inflació general als tres darrers anys (2021, 2022 i 2023), situa el CEPREDE de la UAM, CaixaBank Research i la Universidad Loyola d’Andalusia com les institucions que han pronosticat amb més encert el comportament més recent de la inflació calculada sobre l’índex de preus de consum general. Les segueixen l’ICAE de la UCM, Mapfre Economics –que entra per primera vegada a la Diana–, Repsol i Intermoney.

Anàlisi de les previsions d’ocupació

Pel que fa a l’ocupació, novament Funcas ha estat l’única institució que va avançar exactament la taxa d’atur que registraria l’enquesta de població activa (EPA) al quart trimestre del 2023 (11,8%). Totes les altres institucions havien previst una taxa d’atur superior a la que finalment s’ha registrat –concretament, la desviació entre la mitjana de les previsions (13%) i la taxa d’ocupació amb què va tancar l’any 2023 s’ha situat en 1,2 punts percentuals–, per bé que han estat més encertades que a l’exercici anterior, en què la desviació fou d’1,8 punts. El Govern espanyol i la Universidad Loyola d’Andalusia també han destacat per l’aproximació de les seves previsions (0,2 punts percentuals de diferència), mentre que la desviació de la resta ha estat igual o superior als 0,8 punts. La millor aproximació a la taxa d’atur registrada aquests darrers anys correspon al 2019, en què la mitjana de les previsions fou del 13,8% i la dada real, del 13,7% (0,1 punts de diferència).

Pel que fa a la Diana de l’Ocupació d’Esade, que fa la mitjana del grau d’encert dels tres darrers anys (2021, 2022 i 2023), Mapfre Economics, que entra per primera vegada a la Diana, és la institució que ha pronosticat amb més precisió el comportament més recent del mercat laboral espanyol. La segueixen el CEPREDE de la UAM, el Govern espanyol i Funcas.