Els factors determinants de l’economia global seran la guerra comercial i els desequilibris entre les polítiques econòmiques dels Estats Units i la Xina, i les vulnerabilitats financeres. Aquestes són algunes de les previsions que l'Informe Econòmic i Financier d'ESADE, elaborat amb el suport del Banc Sabadell, fa per al segon semestre de l’any. Adverteix que, si bé a la primera meitat del 2019 semblava que l’economia global i l’europea recuperaven en part l’impuls que havien perdut l’any 2018, el creixement es tornarà a afeblir. “Aquest alentiment serà fruit de l’agreujament de la tensió comercial entre la Xina i els Estats Units, i de la dificultat per arribar a un acord amb el Brexit, i també hi afectaran les negociacions per a la integració fiscal financera a la zona euro”, ha destacat Josep Comajuncosa, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE i autor de l’informe.

Alentiment a la zona euro i incertesa sobre l’economia al Regne Unit

Per bé que a la primera meitat de l’any el creixement de la zona euro ha estat una mica superior al que es preveia, al segon semestre s’espera que es moderi i passi de l’1,8 % que es va registrar al 2018 a l’1,5 % al final del 2019. Per països, Alemanya moderarà el creixement per sota de l’1 %, per raó de la feblesa del consum intern i de les seves exportacions, i pels problemes en la producció industrial, i també a França el creixement serà moderat, de només unes dècimes per sobre de l’1 %. En el cas d’Itàlia, la fragilitat de la demanda interna i els problemes financers deixaran el país a la vora de la recessió. Finalment, les economies de la perifèria de la zona euro, que encara no han tancat la seva bretxa de producció, creixeran a una taxa una mica superior a les del nucli.

Pel que fa al Regne Unit, que està creixent lleugerament per sobre de l’1 %, el professor d’ESADE Josep Comajuncosa ha avançat que és difícil fer-ne una previsió ajustada, ja que l’evolució de la seva economia està envoltada d’una gran incertesa. Tanmateix, adverteix que, si al llarg d’enguany no s’arriba a un acord que permeti un trànsit gradual i ordenat cap a la nova situació, el creixement britànic a curt termini se’n ressentirà clarament a la baixa.

Els Estats Units registraran el creixement més gran entre les economies avançades

La majoria dels països desenvolupats han tancat les seves bretxes de producció i creixeran a la taxa potencial. Això s’explica per l’efecte negatiu de les tensions comercials i per la pèrdua de l’efecte expansiu que van tenir les mesures fiscals de l’Administració Trump sobre l’economia nord-americana i la dels seus socis comercials.

La taxa d’inflació es mantindrà baixa, tant per l’evolució del preu del petroli des de l’octubre de l’any passat com per motius de fons, i la feblesa de la demanda farà que la inflació subjacent es mantingui per sota del nivell objectiu dels bancs centrals. Els salaris augmentaran moderadament i es registrarà un increment de la productivitat.

Entre les economies desenvolupades, la dels Estats Units és la que creixerà més, per sobre del 2 %, amb una taxa d’atur rècord de tan sols el 3,8 %. El to més expansiu anunciat per la Reserva Federal ha permès compensar l’efecte negatiu dels tancaments del Govern, així com la decepció per la manca de concreció d’algunes mesures fiscals anunciades. Malgrat tot, l’economia nord-americana és de les poques que creixerà per sobre del seu potencial, impulsada per una demanda interna que evoluciona amb força.

Per contra, l’economia japonesa segueix amb la seva pauta habitual en les darreres dècades de creixement feble. La política fiscal expansiva portarà a un creixement de fins a l’1 % enguany, però tornarà a caure per sota d’aquest nivell més endavant, quan s’implementin els augments d’impostos previstos.

Evolució millor als països emergents, llevat de la Xina

Segons el professor Comajuncosa, el creixement a les economies emergents es mantindrà al mateix ritme que l’any anterior, en un 4,5 %, però amb grans disparitats entre països. A la Xina, l’estímul fiscal previst per les autoritats no serà suficient per compensar la disminució de les exportacions provocada pels augments dels aranzels fixats pels Estats Units. El seu creixement s’afeblirà i se situarà només unes poques dècimes per sobre del 6 %. I, si no assoleix aquest registre, pot crear problemes a molts països emergents d’Àsia, que s’han incorporat a la cadena de valor del gegant asiàtic i li forneixen primeres matèries i productes semielaborats.

El creixement a l’Índia es mantindrà fort, per sobre del 7 % en aquest exercici i del 7,5 % més endavant. Hi contribuiran l’evolució sòlida del consum de les famílies i de la inversió empresarial, i també l’orientació expansiva de les polítiques fiscals i monetàries. Per la seva banda, les economies del sud-est asiàtic registraran un increment superior al 5 %, i només Tailàndia veurà com es moderen les seves xifres fins al 3,5 %.

A l’Amèrica Llatina, el creixement mitjà s’acostarà a l’1,5 % a final del 2019, una xifra que fins i tot podria arribar al 2 % després més endavant. Al Brasil, en què l’economia va créixer un 1,1 % l’any passat, el creixement se situarà una mica per sobre del 2 % al final d’aquest exercici, com a conseqüència del canvi en la percepció de la seva política econòmica, i l’Argentina també registrarà xifres positives a la segona meitat d’aquest exercici, gràcies a l’augment de la renda disponible i al repunt de la producció agrícola després de l’estancament de l’any passat. El Perú, Xile i Colòmbia mantindran el bon ritme de creixement dels anys anteriors, però amb una lleugera tendència a la baixa. En el cas de Mèxic, però, la variació de les expectatives, motivada pel canvi de govern, provocarà un creixement lleugerament per sota del 2 %.