Esade Alumni ha identificat les qualitats principals que ha de tenir un líder per poder abordar els reptes que afronten avui les empreses. El lideratge amb propòsit (66,1%), la intel·ligència emocional (63,4%), el compromís social i mediambiental (51,8%) i el pensament crític (48,2%) són les quatre habilitats més sol·licitades per governar les empreses en el nou entorn, segons una enquesta sobre lideratge, sostenibilitat i reptes econòmics administrada a més de cent líders, en el marc de les Jornades Anuals Esade Alumni, titulades “Sharing our present. Building our future”, que han aplegat més de 1.500 antics alumnes d’Esade en les diverses edicions que se n’han fet arreu del país. Per als antics alumnes d’Esade, la definició del nou líder es completa amb els atributs següents: la comunicació (41,1%), les competències digitals (34,8%), la gestió d’equips a distància (33,9%), l’analítica (29,5%), la creativitat per trobar noves solucions (26,8%) i d’altres habilitats, com la humilitat i la flexibilitat (4,5%).

La inflació, el repte principal de l’economia

Sobre quins són els reptes actuals de l’economia espanyola després de la COVID-19, els antics alumnes ho tenen clar: la inflació és el factor més preocupant per al 73,2% dels enquestats, seguida de les tensions a la cadena de subministrament global (54,5%) i els riscos geopolítics (49,1%). La resta d’obstacles econòmics que la comunitat d’Esade Alumni ha identificat són: l’impacte de les noves tecnologies (13,4%), els nous hàbits del consumidor (5,4%) i d’altres variables, com la pujada dels tipus d’interès, la inestabilitat política, el dèficit econòmic, els nivells de sostenibilitat i la bombolla immobiliària (4,5%).

Una de les oportunitats que s’han presentat més recentment a l’economia espanyola arran de la COVID-19 s’ha concretat en els fons europeus que atorga la Comissió Europea. Gairebé la meitat (46,4%) dels líders d’Esade creuen que l’impacte que tindrà aquest paquet d’inversions contribuirà a impulsar i a transformar l’economia espanyola, mentre que l’altra meitat dels participants (46,4%) pensen justament el contrari, és a dir, no creuen que les ajudes europees que aconsegueixi absorbir el teixit empresarial espanyol arribin a impulsar una economia més sostenible i digital.

Coneixedors del conflicte entre Rússia i Ucraïna, els antics alumnes d’Esade consideren que els efectes d’aquesta invasió que poden afectar més les seves empreses són la inflació dels preus de les primeres matèries (82,1%), la dependència energètica (67,9%) i la desglobalització consegüent (23,2%), la crisi humanitària (17,9%) i d’altres factors, com la incertesa del consumidor, que l’empeny a comprar menys, les tensions en els mercats de capitals, els retards en el lliurament dels materials, el comerç internacional i els preus fixats pel Govern (8,9%). Arran de la invasió russa a Ucraïna, dos de cada deu líders (22,3%) reconeixen que incorporaran noves eines, serveis o professionals per preveure i gestionar els riscos geopolítics que puguin afectar l’empresa en el futur, mentre que el 60,7% apunten que no ho faran i la resta (17%) encara no ha pres cap decisió.

El compromís de mesurar i reduir la petjada de carboni

Esade Alumni, una comunitat global de més de 67.000 líders responsables, comparteix el propòsit decidit de contribuir al progrés empresarial i crear un món més just i sostenible. Precisament sobre aquest darrer punt, la sostenibilitat, s’han pronunciat els alumni: el 74% de les empreses en què treballen ja mesuren la petjada de carboni o bé estan valorant fer-ho, mentre que el 26% restant encara no han calculat el seu impacte ambiental.

En l’àmbit de la sostenibilitat, cal destacar també que l’última jornada d’Esade Alumni a Barcelona ha estat la segona edició d’una “jornada sostenible”, en què s’ha mesurat la petjada de carboni i s’ha compensat. En aquest sentit, i amb la voluntat de neutralitzar les emissions generades, Esade Alumni ha finançat una iniciativa de generació de 56,25 MW d’energia eòlica a les ciutats de Tirunelveli i Coimbatore, a l’Índia. Aquest projecte de mecanisme de desenvolupament net (MDL), registrat d’acord amb els estàndards de l’Oficina del Canvi Climàtic de les Nacions Unides (UNFCCC), suposa la reducció del consum de combustibles fòssils, la creació d’oportunitats de treball per a les comunitats locals i la millora del seu subministrament energètic continu.