Els fons de pensions d’ocupació se situen entre els més rendibles en la darrera dècada, segons l’estudi '10 años de ahorro colectivo en España'. La quarta edició d’aquest informe, elaborat per Mercer i Esade, conclou que aquest tipus de fons obtenen la millor relació entre rendibilitat i risc, i assenyala que en aquest període la rendibilitat per a l’estalvi col·lectiu a Espanya ha estat del 2,8%.

L’informe detalla que, amb una rendibilitat del 2,7% i un nivell de risc del 5,4%, els fons de pensions d’ocupació obtenen la millor relació entre totes dues variables i se situen com la millor opció d’estalvi dels darrers deu anys. L’aspecte diferencial d’aquests fons és l’assessorament professional que a vegades hi aporten les comissions de control que els gestionen, la diversificació més gran de les seves inversions i les comissions més baixes que suporten.

A més, en aquest tipus de fons hi ha una relació entre el volum del patrimoni i la rendibilitat, amb fons que obtenen fins a més del 0,5% de rendibilitat que els de menys volum. Així, dels 65 fons que existeixen de més de 500 M€, que representen el 53% del patrimoni de tot l’estalvi col·lectiu, el 78% dels fons de pensions obtenen resultats superiors a les rendibilitats mitjanes dels seus respectius quartils de risc.
 
Actualment, les iniciatives legislatives fomenten els fons de pensions d’ocupació per tal de fer arribar aquest tipus de fons al màxim de població. Tot i així, havent observat la relació entre el volum del fons i els seus resultats, el repte de la nova llei hauria de ser donar accés als estalviadors individuals a una gestió realment institucional i amb un alt grau de governança.

Xavier Bellavista, director de l’àrea d’inversions de Mercer, argumenta que a l’última dècada el 34% dels fons mixtos, que constitueixen el 51% de tot el patrimoni, no han batut la inflació. Són els fons amb un nivell de risc més baix, de renda fixa i de pensions els que es troben en aquesta situació. Aquest escenari no és degut només al fort repunt de la inflació d’enguany, atès que les dades del 2022 són similars a les de desembre del 2021.

Segons Jordi Fabregat, coautor de l’informe i professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, “hem de fomentar l’estalvi per a la jubilació a partir dels 35 anys d’edat com a més tard, fins i tot essent conscients de la dificultat que per a alguns treballadors pot significar renunciar a una part del sou net, per petita que sigui. Això és així perquè l’estalvi mitjà per contribuent en els plans de pensions a Espanya és massa baix per compensar la pèrdua de poder adquisitiu degut a la diferència entre l’últim salari cobrat i la primera pensió de jubilació, que percentualment tendirà a disminuir en el futur”.

L’estudi apunta que durant la pandèmia la taxa d’estalvi de les famílies va experimentar un increment històric, però aquesta xifra ha tornat a caure fins als nivells del 2020 i ha augmentat el diferencial d’estalvi de les famílies espanyoles respecte de la mitjana de la zona euro fins a assolir uns nivells màxims. Aquest estalvi continua estant concentrat en les inversions immobiliàries, mentre que els actius financers (fons d’inversió i fons de pensions) experimenten un estancament, especialment en les pensions.