Davant del context geopolític actual, en què el multilateralisme en les relacions internacionals es veu cada vegada més erosionat i amenaçat per les tensions entre els grans poders, Federica Mogherini i Javier Solana, ex-alts representants de la Unió Europea (UE), han coincidit a assenyalar la importància de donar un nou impuls al projecte d’integració europea i que la UE acompleixi un rol de lideratge més actiu com a garant de la seguretat global, en una trobada que ha tingut lloc avui a Esade Madrid, amb motiu de la quarta edició del programa 'Agenda Pública' d’Esade i la consultora de comunicació i afers públics Kreab. “En aquest nou escenari global en què la lògica de la confrontació sembla que s’anteposa a la cooperació, la UE ha de ser una gran defensora del multilateralisme en la resolució dels conflictes internacionals”, ha assenyalat Solana. Mentrestant, a Europa sorgeix el debat sobre si aquesta tendència de confrontació en la manera de fer política exterior podria beneficiar els interessos d’alguns països europeus. A propòsit d’això, Mogherini ha recordat que “a Europa no hi ha cap país que sigui prou gran per actuar de manera unilateral o bilateral i poder mantenir el lideratge global”; és per això que “cap interès nacional europeu no pot ser atès al marge del sistema multilateral”, ha assenyalat.

Un nou paisatge geopolític

La resposta davant de les crisis mundials actuals, com la lluita contra el canvi climàtic, la prevenció i el control en la propagació de nous virus, el ressorgiment de l’amenaça de la proliferació nuclear o l’auge de discursos i actituds polítiques de caràcter autoritari que estan minant les democràcies arreu del món només pot ser efectiva en un marc de cooperació internacional, han advertit tots dos ex-alts representants de la UE.

Mogherini ha reconegut que “la UE es troba en un moment crític en què ha de ser audaç; admetre que, si es manté unida, disposa del poder econòmic i militar suficient per afrontar els reptes globals, i assumir la seva responsabilitat com a garant de l’estabilitat i la seguretat al món, quan d’altres ja no ho fan”. Considera que, “d’una banda, hem de desenvolupar les nostres capacitats militars –l’exercici del poder dur, per si sol, mai no és la solució, però a vegades, en combinació amb altres mesures de poder tou, és una part necessària d’aquesta solució–, i, d’altra banda, hem d’aconseguir tenir més autonomia amb la integració econòmica i monetària, fer de l’euro una moneda més forta en el comerç i en els mercats financers”, atès que aquesta continua essent “una de les barreres principals amb què ens trobem a l’hora d’acomplir un paper més actiu, sempre orientat a la cooperació”, ha afegit.

En la mateixa línia, Solana ha recomanat que la UE “miri més enllà del mercat interior únic i aposti decididament per assumir el lideratge en els mercats exteriors”. En aquest sentit, ha posat l’exemple de l’Airbus, un cas d’èxit que “ha de servir de model per al desenvolupament de la competitivitat econòmica de la regió”.

Mogherini ha afegit que la UE ha de continuar considerant els Estats Units un aliat estratègic, per bé que “ens estan posant les coses difícils en alguns àmbits fonamentals, com la proliferació nuclear, on s’han desmarcat ni més ni menys que d’una resolució del Consell de Seguretat”, ha advertit. L’ex-alta representant considera que “la campanya electoral als Estats Units serà un moment interessant per intentar mantenir algunes posicions, que es posaran a prova davant de les tensions existents”.

Per la seva banda, Solana ha subratllat la importància que la UE es mantingui forta i unida, enfront de figures com Trump, que sembla que busquen desintegrar-la i s’oposen a qualsevol acord multilateral. En aquest sentit, Mogherini ha advertit que “revertir la integració europea ens afebliria; i això és justament el que altres actors de l’escenari global voldrien que féssim”.

Líbia i el golf Pèrsic, grans focus d’atenció

Pel que fa a la guerra a Líbia, hi ha “el poder i els recursos” com a qüestions de fons, segons Mogherini. L’ex-alta representant considera essencial que els països veïns i els grans poders geopolítics amb interessos econòmics en aquest territori (per les seves reserves de petroli i gas natural) contribueixin decididament a trobar-hi una solució. “Fa poc més d’un any, alguns països europeus han comprès que, malgrat que hi tenen interessos de part en conflicte, hi ha un interès comú molt més important, amb implicacions per a la seguretat, l’economia i la migració a escala internacional: que Líbia aconsegueixi sortir del caos en què es troba i pugui recobrar l’estabilitat”, ha assenyalat. També ha identificat un altre nivell de complexitat en aquest conflicte, que va més enllà dels recursos: “el debat que hi ha veritablement en joc a Líbia té a veure amb una qüestió ideològica i política i és si l’islam polític pot representar un actor democràtic legítim als països del món musulmà”, amb implicacions per a tota la regió.

En aquesta mateixa línia, Mogherini considera que un dels grans focus d’atenció per al desenvolupament de la política internacional se situarà enguany al golf Pèrsic, on tindran lloc tres esdeveniments de gran escala: la reunió del G-20 a l’Aràbia Saudita, l’Exposició Universal a Dubai, i la Copa de Món a Qatar. “Aquests esdeveniments, que requeriran particularment la cooperació internacional, apunten un xoc potencial entre els interessos econòmics i els polítics a la regió”, ha destacat. L’ex-alta representant de la UE espera que s’imposi la racionalitat, pel fet que “és millor cooperar i fer negocis junts que aprofundir les diferències ideològiques o polítiques”. En aquest sentit, “la Unió Europea ha de donar exemple”, ha conclòs.

L’acte també ha comptat amb les intervencions dels codirectors del programa, Àngel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo, i Eduardo Madina, director de Kreab Research.