La intel·ligència artificial i la humanitat

Actualment, es considera una eina indispensable per donar suport a les persones en tots els aspectes de la vida. Els mòbils, ordinadors, assistents personals, etc., són sistemes que ja incorporen intel·ligència artificial, i que juntament amb l’Internet de les coses, ens posicionen, ens fan recomanacions i ens ajuden a decidir. També tenim intel·ligència artificial en altres sistemes autònoms, com ara robots que es mouen en entorns reals en les cadenes de producció, i, fins i tot, als hospitals, amb robots que ajuden en les operacions quirúrgiques.

Tanmateix, els humans esguarden amb inquietud l’evolució de la intel·ligència artificial i encara no veuen clarament quins efectes tindrà en els negocis, en les organitzacions i, en general, en la presa de decisions. A més, observa amb temor que les màquines i els sistemes intel·ligents aprenguin, i pensa que aquests sistemes evolucionats eliminaran llocs de treball i conduiran inevitablement a uns alts índexs d’atur.

Durant l’evolució de la intel·ligència artificial, els temes més importants han estat els sistemes experts, l’aprenentatge automàtic, el llenguatge natural, el raonament, la percepció i el reconeixement d’imatges. Avui, els avenços impulsats per l’accés més fàcil a les dades, les xarxes i la potència computacional han propiciat un ressorgiment destacat i un interès creixent per la intel·ligència artificial i, en concret, pels temes relacionats amb l’aprenentatge artificial. Són, doncs, aquests sistemes els que ens fan preveure realment un futur incert?

Què hem de fer per tal que aquesta convivència que ja es produeix entre els humans i els sistemes d'intel·ligència artificial no sigui preocupant? En primer lloc, cal que els sistemes intel·ligents siguin explicatius, que en puguem entendre i interpretar els resultats que se n’obtenen i tenir resposta a preguntes com ara: Per què has fet això d’aquesta manera? Com és que se n’ha obtingut aquest resultat? Aquest és un punt clau per facilitar-ne la coexistència.

I, en segon lloc, la interacció: que puguem comunicar-nos amb els sistemes intel·ligents, ja sigui en llenguatge natural o simbòlic. Això permetrà la interpretació i la creació conjunta (cocreació) de solucions a problemes complexos.