El potencial desacoblament tecnològic entre la Xina i Occident constitueix un desafiament enorme per a la presa de decisions d’inversió per part de les empreses i dels governs dels països desenvolupats. Aquesta ha estat una de les conclusions de la sessió “La tecnologia i la innovació, claus per a la deflació i la productivitat”, tercera del cicle “El retorn de la geopolítica a l’agenda del consell d’administració”, organitzat pel Centre de Govern Corporatiu d’Esade i EsadeGeo. 

Per Emma Fernández, consellera independent i membre del consell assessor del Centre de Govern Corporatiu d’Esade, “Europa ha perdut el lideratge que va assolir amb el desplegament de les xarxes de telefonia mòbil” i aquesta circumstància, sumada a la pèrdua de productivitat, “obliga els seus països i empreses a invertir més en tecnologia”, una tasca que cada vegada resulta més complexa, perquè “és molt probable que a la llarga tinguem dos ecosistemes tecnològics divergents”. De fet, “estem presenciant un increment del ‘tecnonacionalisme’, que està produint una ‘guerra freda 2.0’ entre la Xina i els Estats Units i que tindrà un gran impacte a Europa”.

Raquel Jorge, investigadora del Real Instituto Elcano, ha coincidit en aquesta apreciació, però ha advertit que “parlem molt frívolament de la cursa tecnològica i la qüestió no és quin bloc lidera una determinada tecnologia, sinó quin dels dos en té el monopoli. És a dir, qui té la capacitat de materialitzar-la en un producte i comercialitzar-lo”. “Pel que fa a les capacitats tecnològiques de la Unió Europea, podem parlar de les tecnologies en què és competitiva, com la intel·ligència artificial i la ciberseguretat; d’altres, en què és a l’avantguarda, com els servidors de dades o les noves bateries, i d’altres, en què a penes disposa de les capacitats mínimes i, per tant, necessita la col·laboració publicoprivada”, ha afegit. “Tot i així, tenim moltes oportunitats en el camp del blockchain, els espais per a dades, la virtualització i la ciberseguretat de les infraestructures crítiques i el sector públic”, ha conclòs l’experta en tecnologia i internacionalització del Real Instituto Elcano. 

Computación cuántica y su necesidad energética

“No totes les tecnologies són iguals”, ha confirmat Carlos López Blanco, president de la Fundación ESYS i membre del consell assessor de Telefónica de España, que ha insistit que “el terreny en què s’està disputant l’hegemonia tecnològica mundial no és el de la intel·ligència artificial, sinó el de la computació quàntica, en la qual els Estats Units inverteixen 3.300 milions de dòlars a l’any”. “Ara Europa no pot aspirar a liderar, però sí a ser rellevant en la regulació i en la digitalització de la seva economia”, ha afegit el també professor d’Esade Law School. Aquest concepte, que segons López no s’ha de confondre amb el d’economia digital, “pot fer que les empreses demanin una tecnologia cada vegada més complexa, que hi pugui haver un mercat per a aquesta tecnologia i que es generi a dins d’Europa.

María Sicilia, consellera independent i directora d’Inversions d’Enagás, ha apuntat que la majoria de les tecnologies, especialment la quàntica, “requereixen molta energia, i gran part del problema per a ser-hi competitius serà el preu”. “Per exemple —ha explicat— Europa paga set vegades més que els Estats Units pel gas i tres vegades més que la Xina per l'electricitat”, per bé que Espanya, en aquest aspecte, es troba en una situació privilegiada: “Aquí hem estat capaços de capejar la crisi i sortir-ne en una posició més avantatjosa que Alemanya. A veure si també aconseguim atreure aquesta tecnologia i aquesta indústria, basant-nos en les energies netes.” “Però la transició verda no serà fàcil ni reduirà les tensions geopolítiques”, ha conclòs Sicilia, fent referència, entre d’altres, a la reducció de la importació de les energies fòssils o a la necessitat de minerals com el liti i les terres rares, en mans dels mateixos actors.