El Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade, EsadeEcPol, ha presentat avui en una roda de premsa online el seu últim informe sobre educació: “El cost d’accés a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les seves causes”.

Per Lucas Gortazar, director de l’àrea d’educació d’EsadeEcPol, “la motivació per elaborar aquest informe sobre l’educació concertada és fer investigar exhaustivament el tema i proporcionar elements d’anàlisi per a una qüestió àmpliament debatuda, però que fins ara no ha estat objecte d’estudis rigorosos. A més, ara és un moment rellevant per abordar aquesta qüestió, atesos els canvis importants que està provocant la caiguda de la natalitat i del nombre d’alumnes”.

L’escola concertada escolaritza quasi el 30% de l’alumnat en les etapes obligatòries: és una part fonamental del sistema educatiu espanyol. La manca de gratuïtat de l’accés limita el dret a l’educació i incrementa la segregació, cosa que perjudica la igualtat d’oportunitats i l’equitat. Un dels motius que ho expliquen és l’existència de quotes d’escolarització.

Un sector molt divers

Ángel Martínez, investigador d’EsadeEcPol i coautor de l’informe, assenyala que “el resultat més rellevant d’aquest informe és que, al contrari del que suggeria el debat públic fins ara, el sector és més divers que monolític, tant des del punt de vista territorial (cada comunitat autònoma presenta un model d’escola concertada diferent) com des del punt de vista del cobrament de quotes i de les raons més probables per les quals els centres que les cobren decideixen fer-ho”.

Segons l’informe d’EsadeEcPol, en l’etapa educativa, entre el 81 i el 95% de l’alumnat paga quotes i la quota mitjana se situa entre els 680 i els 860 € anuals per alumne (incloent-hi les famílies que no hi contribueixen, considerades com equivalents a una quota de 0 €). El 13% de l’alumnat no paga quota en les etapes considerades, mentre que el 18% hi fa contribucions molt baixes (menys de 20 € al mes per alumne). A la banda oposada, el 10% de l’alumnat amb més quota assumeix el 45% de la despesa total.

Hi ha també diferències importants en el pagament de la quota en funció de la renda familiar: el 20% de les rendes més baixes paguen, de mitjana, 310 € anuals de quota, mentre que el 20% de les rendes més altes paguen quotes lleugerament superiors als 1.000 €.

Per comunitats autònomes, l’informe posa de manifest que la majoria de les quotes (el 70% del total) es concentren a Catalunya, a Madrid i al País Basc, on més del 90% de les famílies que van a centres concertats paguen quotes. El percentatge és una mica inferior en el cas de la Comunitat Valenciana (el 82% de les famílies) i es redueix significativament a Andalusia (el 60%). La quota mitjana per alumne a l’any (només de les famílies que paguen) és de 1.696 € a Catalunya, 1.156 € a Madrid, 959 € al País Basc, 597 € a la Comunitat Valenciana i 453 € a Andalusia. Catalunya, seguida del País Basc i Madrid són les comunitats autònomes amb més homogeneïtat en el pagament de les quotes entre famílies, mentre que Andalusia és la que presenta més desigualtat en el repartiment.

El finançament també és desigual. Segons la recerca d’EsadeEcPol, el 20% dels centres registren uns resultats econòmics negatius o pràcticament nuls, el 50% tenen un resultat econòmic positiu i inferior als 300 € per alumne a l’any, i el 30% presenten una situació clara de sobrefinançament. El percentatge de centres que cobren quota oscil·la entre el 66 i el 75%, depenent de l’etapa educativa. La probabilitat de cobrar quota i la magnitud de la quota pagada són majors en els centres amb pitjor i amb millor finançament, i més baixes a la zona intermèdia de finançament.

En termes de grandària, el 90% dels centres educatius més grans cobren quota, mentre que aquesta proporció se situa entre el 60 i el 70% en els centres mitjans i petits. Aquest fenomen explica que el percentatge de centres que cobren quota sigui més baix que el percentatge de famílies que la paguen, segons els autors de l’estudi.

Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l’informe, resumeix les propostes dels autors de l’informe d’EsadeEcPol a partir dels seus resultats: “Entre d’altres, proposem millorar la informació promovent estudis sobre el cost de la plaça escolar, auditar les despeses no concertades, supervisar el cost dels menjadors o desenvolupar mecanismes per al sistema de concert dels centres clarament sobrefinançats i amb quotes elevades, que se situen per sobre de les despeses no concertades de la seva comptabilitat.

Metodologia

Per a l’elaboració de l’informe “El cost d’accés a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les seves causes”, EsadeEcPol ha tingut accés, per primera vegada, a microdades úniques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes dades han permès fer una primera anàlisi rigorosa del fenomen de les quotes, la seva distribució per famílies i centres, i les causes que les motiven.

L’informe es fonamenta en dues perspectives d’anàlisi: les famílies i els centres educatius. Per elaborar-lo, s’han utilitzat dues bases de dades de l’INE: microdades de l’Enquesta de despesa de les llars en educació (EGHE) i de l’Enquesta del finançament i la despesa de l’ensenyament privat (EFGEP).