Com va ser la inflació el 2025 per a les llars pobres i riques a Espanya
EsadeEcPol
22 de gener de 2026
La inflació el 2025 queda molt lluny dels pics inflacionaris dels anys immediatament posteriors a la covid-19, però comparteix algunes característiques comunes amb els efectes de la inflació dels últims anys. D’acord amb les últimes dades disponibles, l’IPC general va assolir un 2,6% fins al novembre de 2025 i, com ve sent habitual en els últims anys, amb una gran heterogeneïtat entre grups de productes. Entre els grups de béns que han registrat increments de preus més grans durant el 2025 hi ha, entre d’altres, els serveis de recollida d’escombraries, impulsats per la revisió de les taxes d’escombraries en molts municipis (vegeu aquí), el transport combinat de passatgers, cafè, te i cacau, assegurances de salut, electricitat i serveis d’allotjament. En canvi, els paquets turístics i, especialment, la categoria d’olis i greixos, són les que més han rebaixat el preu, impulsada aquesta última per una caiguda del 65% de l’oli d’oliva que, com veurem, tindrà la seva importància més endavant.
Ara bé, encara que aquesta informació sobre l’IPC ens pot donar una idea de si el creixement dels preus impactarà més sobre la despesa de les llars amb menys recursos, per poder-ho estimar amb propietat cal recórrer a les microdades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) per poder recrear una estimació de l’IPC per a la llar mitjana dins de cada decil de despesa equivalent en lloc de per a la llar mitjana a escala nacional. Els resultats apunten que el creixement dels preus el 2025 va impactar relativament més sobre les llars amb menys recursos, que van afrontar una inflació del 3% (decil 1) davant d’un 2,4% entre les llars de la part alta de la distribució (decil 10).
Podem dividir els resultats en tres grans parts. D’una banda, el creixement del preu dels aliments impacta de manera desproporcionada entre les llars més pobres pel pes significativament més gran que tenen sobre les seves cistelles de consum. Si mesurem quant va aportar el creixement del preu dels aliments el 2025 (olis i greixos exclosos) a la inflació de cada decil, passem d’un punt entre el 30% de llars amb menys capacitat econòmica a un 0,5% a l’últim decil. Tanmateix, aquesta diferència s’ha vist parcialment esmorteïda per l’esfondrament del preu de l’oli d’oliva, que ha restat dues dècimes d’IPC entre els tres primers decils, la meitat entre la part més alta de la distribució.
En segon lloc, tenim el sospitós habitual, l’electricitat. Ja el 2024 el creixement del preu de l’electricitat va ser el que, en bona mesura, va marcar la diferència en la composició de l’IPC entre decils, derivat de la recuperació de part de l’IVA i de l’impost especial durant aquell any. El 2025, la pujada de l’IVA a l’electricitat del 10% al 21% ha generat, de nou, un impacte regressiu que ha sumat cinc dècimes a l’IPC entre els decils més baixos i tot just dues entre els més alts, cosa que explica gairebé la meitat de la bretxa entre la part alta i la baixa de la distribució. A això s’hi afegeix l’impacte distributiu igualment negatiu de la pujada de les taxes d’escombraries, que ha estat rellevant el 2025: malgrat el seu pes insignificant sobre el pressupost de les llars, l’enorme creixement de preus que ha experimentat (d’un 30%) ha aportat al voltant d’una dècima més a la bretxa d’inflació entre decils.
Finalment, val la pena ressenyar l’impacte que ha tingut, aquesta vegada en sentit contrari, una de les categories els preus de la qual fa anys que pugen per sobre de l’IPC general de manera consistent, els restaurants i hotels. El 2025, l’IPC agregat d’aquesta categoria va créixer un 4,4%, impulsat especialment pels serveis d’allotjament, que es van encarir prop d’un 10%, molt per sobre de la restauració (4%). Totes dues categories han sumat 0,65 punts a l’IPC de les llars amb més capacitat econòmica, el doble respecte de la part baixa de la distribució. A més, val la pena destacar la importància que han tingut aquest any les assegurances de salut privades, el preu de les quals ha crescut un 10%, i que han impactat de manera desproporcionada sobre l’IPC de les llars a partir del vuitè decil.
Tot i que la suma d’aquestes diferències sembla petita, la seva acumulació al llarg dels últims anys ha resultat en una bretxa d’inflació acumulada entre els extrems de la distribució de prop de tres punts. A més, convé recordar que aquesta estimació no té en consideració l’heterogeneïtat de canvis de preus que hi pot haver dins de cada categoria de béns i serveis, que per desgràcia l’INE no desagrega. Això no és menor, ja que, dins d’una mateixa categoria de productes, els preus que han pujat més poden haver estat els que prèviament eren més baixos i, per tant, la inflació pot afectar també per aquesta via les llars de rendes més baixes. De fet, aquest fenomen, conegut habitualment com a cheapflation als països anglosaxons, ja s’ha documentat empíricament (vegeu aquí i aquí), també per a Espanya.
Una de les polítiques més evidents que podrien haver contribuït a reduir aquest impacte desigual de la inflació a partir de 2020 concerneix el producte que, en bona mesura, ha determinat la diferència d’IPC entre decils en els últims anys, l’electricitat. Entre 2021 i 2023, el creixement del preu de l’electricitat va impulsar una rebaixa dels tres impostos sobre l’electricitat: l’IVA (que va passar del 21% al 5%), l’Impost especial sobre l’electricitat (IEE), que va passar del 5,3% al 0,5%, i l’impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE), que va passar d’un 7% a un 0%. Entre mitjan 2023 i 2025, totes aquestes rebaixes es van revertir del tot, cosa que ha suposat una oportunitat perduda en dos sentits. En primer lloc, la rebaixa d’impostos indirectes a l’electricitat (IVA i IEE) és probablement de les mesures més justes en termes distributius dins del que es refereix a la rebaixa d’impostos indirectes, a causa de l’enorme pes que té l’electricitat sobre la despesa de les llars amb menys recursos, que supera lleugerament el 5% davant de menys del 2% entre les més benestants. En segon lloc, la rebaixa del preu de l’electricitat és un element que pot fomentar l’electrificació de les llars, un pas imprescindible de la transició energètica.
La renúncia a tots dos objectius a fi de maximitzar la recaptació fiscal, amb la finalitat de continuar finançant les despeses creixents derivades de l’envelliment, representa un exemple més de les prioritats de política pública que hi ha a Espanya. Tanmateix, mai no és tard, i aquestes polítiques continuen tenint el mateix sentit avui que quan es van implementar de manera transitòria.





