“El Fons Monetari Internacional considera que el cost econòmic anual de la corrupció representa gairebé el 2 % del PIB mundial, equivalent al doble del PIB espanyol, i té unes conseqüències tant polítiques com econòmiques molt substancials.” Així s’ha expressat Ignasi Carreras, professor i director dels programes de formació directiva per a ONG de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, en el marc de la conferència titulada “Polítiques de lluita contra la corrupció”, organitzada per la Fundación SERES i per ESADE. Carreras ha insistit en la necessitat que l’alta direcció de l’empresa estigui realment convençuda que la corrupció s’ha de combatre i eradicar, i que no es limiti a establir unes polítiques “merament cosmètiques”. Per la seva banda, Miguel Laloma, director d’empreses de la Fundación SERES, que ha obert la jornada, ha assenyalat que cal que cristal·litzin mesures i palanques anticorrupció en les organitzacions espanyoles, i que mostrin un compromís sòlid per disposar de bones pràctiques.

Accions per gestionar els riscos de corrupció

María Rocha, gerent de SR Integrity de Repsol, ha explicat que l’any 2016 la seva empresa va instituir la figura del chief compliance officer, amb la funció principal de “crear un model contra la corrupció, d’acord amb els principals estàndards internacionals, com la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA) o la ISO 37001”. Rocha també ha insistit en el poder de la prevenció a través de la formació i, en aquest sentit, ha explicat que Repsol ha desenvolupat “un curs de codi i conducta, obligatori a tots els plans de formació dels nostres empleats”.

Per la seva banda, Alejandra Miranda, directora de Desenvolupament del Negoci d’EcoVadis per a l’Amèrica Llatina, Ibèria i França, ha destacat la importància d’establir sancions econòmiques importants per part dels organismes públics. “El Brasil i França, dos països els governs dels quals han aprovat recentment una regulació específica contra la corrupció, han reduït exponencialment els nivells de corrupció, com ho demostra el nostre darrer estudi, que ha analitzat el nivell de corrupció de 20.000 empreses”, ha assenyalat.

Amb relació a la prevenció, María Rocha ha esmentat el paper del canal de denúncies, per bé que “cal alliberar-lo de prejudicis, garantir la confidencialitat dels denunciants i traslladar als empleats que no han de tenir por de denunciar”. Per la seva banda, Alejandra Miranda ha assenyalat la importància de l’anàlisi de riscos a l’hora de treballar amb col·laboradors externs i amb proveïdors: “És fonamental analitzar prèviament els riscos abans de decidir treballar o no amb un proveïdor.”

Finalment, Ignasi Carreras ha afegit que és important no tan sols dur a terme totes aquestes polítiques anticorrupció, sinó també comunicar-les tant internament com externament, perquè la societat hi sigui conseqüent. En aquest sentit, Rocha ha indicat que “l’informe de sostenibilitat de Repsol especifica el nombre de comunicacions i de denúncies que s’han fet per temes de corrupció. Són dades estadístiques, però necessàries per demostrar que les teves polítiques són eficients”.