Les dones emprenedores socials a Espanya tenen més dificultats per obtenir finançament que els seus homòlegs masculins. Aquesta és la conclusió principal de l’informe Inversió amb un enfocament de gènere: una oportunitat per a l’ecosistema de l’empresa social europea, que ha elaborat l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, en col·laboració amb la Fundació EY, i que s’ha presentat al campus d’ESADE a Madrid. L’estudi, per a l’elaboració del qual s’ha consultat prop de cent emprenedors socials espanyols, assenyala que escassament el 26 % de les dones empresàries socials aconsegueixen tot el finançament extern que cerquen, enfront del 46 % dels homes empresaris. Aquesta circumstància s’explica perquè, si bé el suport a l’inversor és similar per als dos perfils en les primeres etapes de desenvolupament de l’empresa, a penes el 20-30 % de les emprenedores arriben a les fases d’acceleració i de finançament, una proporció que augmenta fins al 70-80 % en el cas dels homes emprenedors. Tanmateix, l’informe destaca que l’ecosistema espanyol d’inversió social té més consciència de gènere que el d’altres països europeus.

Mar Cordobés, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i coautora de l’informe, ha explicat que els motius d’aquestes diferències en la inversió social són diversos: “des dels sectors en què acostumen a operar les emprenedores socials, que són menys valorats pels inversors, fins a les diferències d’actitud dels homes i les dones davant de les finances: elles se senten menys còmodes que els homes a l’hora de parlar amb inversors externs o d’utilitzar la terminologia financera”.

“L’empresa social té el potencial de ser una eina molt important per apoderar les dones i promoure la igualtat de gènere. No obstant això, aquest potencial enorme no s’està utilitzant plenament, ja que l’ecosistema sembla que no té consciència o no sent la urgència del problema, de manera que les finances socials corren el risc de reproduir el mateix dèficit de gènere que les finances tradicionals”, ha afegit Leonora Buckland, també investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i coautora de l’informe.

Diferències en la igualtat

Segons l’estudi de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, el perfil mitjà de l’emprenedor social a Espanya té entre 40 i 50 anys (42 %), és casat o viu en parella (65 %), té fills o persones al seu càrrec (60 %) i estudis de postgrau (61 %). Les seves empreses són joves (menys de 5 anys) i, per bé que el nombre mitjà de socis per empresa és de 3,2 (1,4 són dones i 1,8 són homes), el 22 % de les empreses tenen un soci únic i, d’aquestes, tres de cada quatre han estat fundades per dones.

Pel que fa al gènere, s’observen diferències importants entre els emprenedors i les emprenedores. Ells dediquen més hores que elles a les seves empreses, però reconeixen menys que l’objectiu principal de l’empresa sigui l’impacte social (el 51 % dels homes, enfront del 83 % de les dones). La carrera professional i la formació també varien: ells posseeixen més experiència en emprenedoria, però elles tenen més formació (el 32 % de les dones, enfront del 20 % dels homes).

Finalment, quant a les polítiques d’igualtat dins l’empresa social, les emprenedores demostren un grau més alt de compromís amb l’equitat de gènere, objectiu que puntuen amb 4,07 punts sobre 5 de rellevància, mentre que els seus homòlegs masculins només li atorguen 3,85 punts. La importància que tots dos col·lectius donen a aquesta qüestió és molta (el 62 %, les dones; el 52 %, els homes), però aquesta circumstància a penes es reflecteix en mesures concretes a dins de l’empresa.

El finançament, un obstacle per a la dona emprenedora social a Europa

L’informe d’ESADE també estudia el finançament de l’emprenedoria social a Europa i si disposa d’una perspectiva d’igualtat de gènere adequada. Per fer-ho, analitza les respostes de més de quaranta experts i inversors socials, i conclou que, ara com ara, llevat del cas del Regne Unit, el finançament no és especialment conscient d’aquesta qüestió. D’una banda, no hi ha una massa crítica d’iniciatives socials que incloguin polítiques d’igualtat de gènere dins els seus plans de negoci i, de l’altra, cap inversor les concep com un requisit important a l’hora de finançar un projecte. De fet, segons l’estudi, per molt que aquesta circumstància sigui clau en aquest sector concret, la majoria dels inversors socials europeus no perceben una necessitat urgent de treballar en aquest sentit.

L’estudi també assenyala que la inversió amb un enfocament de gènere és una forma dinàmica d’inversió d’impacte que creix ràpidament als Estats Units, però que encara ha d’arrelar a Europa. Així, encara que el volum d’actius que s’administren en deute públic i en accions amb aquesta perspectiva s’ha quintuplicat a Europa des de 2014, els fons de capital risc que hi operen amb aquest enfocament són encara menys de seixanta.