La proporció de ciutadans conscienciats i compromesos amb el medi ambient representa només el 23% de la població, segons l’estudi Els ciutadans i l’economia circular, elaborat per Fundació Creafutur, promoguda per ESADE i la Generalitat de Catalunya.

L’estudi, coelaborat per 14 entitats públiques i privades com ACCIÓ, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Banc Sabadell, Barcelona Serveis de Mobilitat (B: SM), Diputació de Barcelona, ​​Endesa, Gallina Blanca-GBfoods, Holaluz, ISP, Mango, Naturgy, Puig i Veritas ha realitzat 2.534 entrevistes, 1.502 a Espanya i 1.032 a Escòcia, a individus de 18 a 65 anys.

Aquest estudi té el doble objectiu d’analitzar els comportaments, actituds i percepcions dels ciutadans espanyols en relació a la sostenibilitat i a l'adopció de pràctiques d'economia circular (com ara la reutilització, la reparació, el consum de productes remanufacturats o el reciclatge), i d’identificar bones pràctiques a nivell local i internacional encaminades a accelerar la implementació de l'economia circular. Per a la consecució d'aquest últim objectiu, Creafutur va realitzar un recull d'iniciatives privades exemplars en la implementació de models de negoci circulars, va dur a terme entrevistes a experts de diferents àmbits en el camp de l'economia circular i la sostenibilitat, i es va desplaçar fins a Escòcia per a entrevistar institucions públiques i empreses que estan liderant la transició cap a l'economia circular.

L'economia circular sorgeix per a donar resposta a la necessitat de transformar el model econòmic que ha prevalgut (i segueix prevalent) a la indústria i el consum: l'economia lineal. El clàssic sistema d'extracció de recursos de la natura, transformació, producció, venda i eliminació dels productes consumits, és evident que no és sostenible. La transició d’un sistema lineal cap a un de circular requereix la implicació de tres eixos diferents:

- L’administració pública, que aposta des de fa uns anys i a tots els nivells (local, regional, estatal i europeu), per incentivar el desenvolupament de nous sistemes circulars.

- Les empreses, que cada cop en sectors més diversos estan intentant transformar els seus models de negoci per a evitar un impacte ambiental negatiu.

- Els ciutadans, com a consumidors, juguen un paper clau en quins models de negoci prosperen i en la reorientació de l’oferta a través del seu comportament de consum i la seva actitud envers la sostenibilitat.

El perfil dels ciutadans

S’han identificat els següents quatre perfils de ciutadans, en funció del seu comportament declarat i actituds sobre aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’economia circular:

Els despreocupats tenen un pes majoritari entre la població, mentre que els conscienciats (l’extrem oposat en el compromís amb la sostenibilitat) representen aproximadament 2 de cada 10 ciutadans.

Circular Index

Amb l'objectiu d'obtenir un valor que mesuri el nivell de “circularitat” dels ciutadans, Creafutur ha elaborat el Circular Index a partir de l'anàlisi de diferents variables del qüestionari que denoten un comportament "circular" o certa sensibilitat cap a la sostenibilitat.

Basant-nos en l’índex, als ciutadans espanyols, així com als escocesos, encara els queda molt per millorar pel que fa a comportaments "circulars", ja que en els dos casos no arriben al 50% del CircuIar Index (CI). Són els Conscienciats i els Tradicionals els que presenten un CI més alt. Per contra, el CI dels despreocupats és molt baix (32,8%) i sense perspectiva de que millori. Per trams d'edat, són els ciutadans de 45 a 55 anys els que tenen un CI més alt (47,5%), mentre que el sector més jove de la població (de 18 a 29 anys) és el que té un CI més baix (40,8%).

Els ciutadans espanyols, poc honestos respecte al reciclatge

Tot i que les cotes de reciclatge domèstic a Espanya són de les més baixes d’Europa, quan preguntem als ciutadans, la majoria declara contribuir positivament a aquestes estadístiques: un 65,6% dels espanyols afirma separar les escombraries domèstiques segons el tipus de residu. Els segments dels Conscienciats i els Tradicionals són els que declaren que més reciclen (92,9% i 87,7%, respectivament), mentre que només un 25,3% dels Despreocupats assegura reciclar.

Pel que fa als motius que els ciutadans esgrimeixen per a no reciclar (o no reciclar més tipologies de residus), tot i que a Espanya hi ha un contenidor de reciclatge cada 100 metres segons Ecoembes, la distància respecte al punt de reciclatge apareix com a principal factor dissuasiu (36,5% dels enquestats). La manca d'informació sobre el reciclatge (34,3%),  seguida per la manca d'espai a casa (22,4%) també es declaren com a factors rellevants per a no reciclar.

Reparar productes forma part dels hàbits de més de la meitat de la població

Un 54,4% dels ciutadans afirma que sol portar productes a reparar per a allargar la seva vida útil, un percentatge més alt que el resultant de la investigació a Escòcia (33,3%). Els Impredictibles i els Conscienciats són els perfils que presenten més interès en la reparació de productes (87,1% i 86,4%, respectivament), mentre que els Tradicionals, més enfocats al reciclatge, i els Despreocupats reparen en menor mesura (61,2% i 16,6% respectivament).

Entre les categories de productes que declaren portar més a reparar destaquen l’electrònica de la llar (TV, equip de so, ordinador...), amb un 61,8%, i els electrodomèstics (rentadora, rentavaixelles, nevera...), amb un 57,6%. Altres productes com la roba (47,5%) i el calçat (42,7%) son reparats per una menor proporció de ciutadans.

La compra de segona mà es troba lluny de ser una opció prioritària

Un altre dels eixos de l'economia circular és la reutilització de productes amb l'objectiu tant de donar-los nous usos com d’allargar la seva vida útil abans de ser descartats. Segons els resultats de l’estudi, la compra de productes de segona mà encara no se situa com a primera opció respecte a la compra d'un producte nou: només un 25,2% dels ciutadans es planteja la compra de segona mà abans que la d'un producte nou.

Per categories, a més dels llibres, que habitualment es comparteixen i compren de segona mà, destaca la compra de mobiliari (51,5%) i d'electrònica de consum i de la llar (42,0% i 41,5%, respectivament) com a tipologies de producte que els ciutadans afirmen comprar de segona mà.

Els productes reciclats i remanufacturats, millor percebuts que els reparats i usats

Per a poder intuir la predisposició dels ciutadans a comprar productes reciclats, remanufacturats, reparats o reutilitzats, s’ha analitzat la percepció de qualitat que tenen d'aquests productes. En general, la percepció de qualitat és més alta als productes reciclats i remanufacturats que als reparats i reutilitzats.

Una estratègia que ajudaria a reforçar la qualitat d'aquest tipus de productes és l’ús d'un segell que la certifiqui, com el segell Revolve a Escòcia, que garanteix la qualitat de les botigues que venen productes de segona mà. De fet, un 39% dels espanyols declara que estaria disposat a comprar productes de segona mà si estiguessin certificats.

La composició dels productes és un factor rellevant, però no la seva sostenibilitat

Com a part de l’estudi, s'ha analitzat el comportament del ciutadà en cinc sectors diferents: alimentació, moda, cosmètica i higiene personal, perfumeria i energia.

Als quatre primers sectors, el preu, principalment, i, en segon lloc, els ingredients o la composició del producte, són els criteris més rellevants de compra per als consumidors. Per contra, el fet que el producte sigui ecològic o de producció sostenible no es considera rellevant per part dels consumidors.

S’ha de destacar que, pels consumidors, la sostenibilitat dels envasos en productes de gran consum no és un factor decisiu en la seva compra.

Pel que fa al sector energètic, el criteri més rellevant d’elecció és el preu (59,7%), molt per sobre d'aspectes com el tipus d'energia que es subministra (25,0%).

Per perfils, els que més es preocupen per si el producte és ecològic, per la manera de producció i per la sostenibilitat de l'envàs són els Conscienciats i els Impredictibles, mentre que per als altres dos segments aquestes característiques són poc rellevants.

Els ciutadans demanen incentius per a comportar-se de forma més sostenible

Quan es pregunta als ciutadans pels factors que els motivarien a comportar-se de forma més sostenible, mencionen principalment:

1. Que l'administració pública incentivi a empreses amb comportaments més sostenibles i, així, els ciutadans tinguin més facilitat d'accés als seus productes o serveis (52,6%).
2. Que l'administració pública penalitzi a aquelles empreses menys sostenibles a través de multes (49,9%).
3. Que les empreses o administracions públiques incentivin econòmicament als ciutadans amb un comportament més sostenible (48,6%).

Si els preguntem pel que haurien de fer les empreses dels diferents sectors analitzats, es torna a reiterar la importància dels incentius als consumidors. Principalment, es demanen ofertes per a la compra de productes sostenibles, facilitats per a la devolució de l'envàs i descomptes perquè el client retorni les peces de roba per a reciclar-les.