“Avui, després de les eleccions franceses i alemanyes, tornem a tenir sobre la taula la reforma de la Unió Europea”, ha assenyalat Enrico Letta, exprimer ministre italià i degà de la Paris School of International Affairs (SciencesPo), en una nova sessió dels Big Challenges realitzada a ESADE. Letta ha reconegut que, malgrat els fets rellevants que s’han esdevingut als darrers anys, especialment el Brexit, “ha disminuït la intensitat de les reformes a la Unió Europea, que sobretot els anys 2012 i 2013 van ser provocades per la urgència de la crisi”. 

Segons l’exministre d’Afers Europeus, el període ideal per fer les reformes necessàries seria “abans de l’estiu vinent”, per bé que hi ha una sèrie de factors que ho dificultaran, com ara la incertesa a Alemanya arran dels resultats de les darreres eleccions. En aquest sentit, Letta ha augurat que “s’esperen unes negociacions molt intenses” i considera “molt improbable” que es constitueixi un govern a Alemanya abans de finals d’any. Tanmateix, creu que l’acord a què finalment s’arribi “serà molt meditat” i, per tant, “el dia a dia del nou govern serà estable”. “Jo espero que l’acord arribi com més aviat millor, perquè pot marcar la diferència per a Europa”, ha afegit.
 
El Brexit, una oportunitat per a la política monetària i per a la democràcia europea

“El Parlament europeu tenia molt complicat tractar de la qüestió de l’euro amb els parlamentaris britànics, de manera que el Brexit pot ser una bona oportunitat per treballar per una harmonització monetària a Europa”, ha afirmat Letta. Tanmateix, ha admès que “la democràcia europea està en baixa forma”.

Segons l’exprimer ministre italià, un dels problemes és que “tenim ciutadans de primera i ciutadans de segona: els ciutadans dels països líders que poden votar als seus països són capaços d’incidir en les polítiques europees, però els altres no”. A més, considera que les eleccions europees, “pel seu plantejament domèstic, no tenen cap rellevància”; en aquest sentit, ha destacat la necessitat de “crear un vot europeu, de manera que el vot d’un ciutadà italià valgui el mateix que el d’un alemany o el de qualsevol altre ciutadà”. 

Segons Letta, el Brexit pot ser una bona oportunitat també en aquest sentit: “Els 73 diputats britànics del Parlament europeu marxaran i els haurem de substituir. Així doncs, hi ha dues possibilitats. La primera és redistribuir-los entre els estats membres”, cosa que, a parer seu, “seria un desastre absolut i no serviria de res”. L’altra opció, que Letta considera la més intel•ligent, és “elegir-los en unes eleccions paneuropees. Votar pels mateixos candidats a tots els països. D’aquesta forma, podríem saber cap a on volen anar els europeus; seria una bona manera de reformar les institucions”.

Finalment, Letta ha advertit que el Brexit ara és “un problema britànic, no un problema europeu”, i ha afegit que “un referèndum té sentit al final d’un procés, quan ja tens una idea clara de cap a on vas; no al principi”.