“Les empreses disposen d’instruments cada vegada més precisos per controlar els treballadors; per això, des d’ESADE, volem analitzar i debatre amb experts de la judicatura i de l’advocacia sobre els límits del control de l’empresa als treballadors a l’era digital”, ha explicat Anna Ginès, professora de Dret del Treball d’ESADE Law School i directora de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE, en el marc del seminari “El control empresarial dels treballadors a l’era digital”. “L’ús de càmeres de videovigilància o de programes espia són instruments molt utilitzats per les empreses, com també els sistemes de geolocalització. La manca d’una regulació precisa i concreta fa necessari aquest debat”, ha afegit.

Videovigilància, geolocalització i sistemes biomètrics de control

Durant el seminari, Manuel Luque, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra, ha indicat que es tracta d’“un conflicte de dimensió constitucional” en el qual “hi ha diverses perspectives analítiques, perquè no és el mateix el control del correu electrònic que la videovigilància”, com tampoc “no és el mateix si el control de l’empresa al treballador és preventiu –sense que hagi passat res– o bé és reactiu”, i “tampoc no és el mateix instal·lar càmeres per assegurar els drets laborals que per motius penals”. Per això, considera d’una “importància radical” que l’empresa tingui un codi de conducta.

Per la seva banda, Ana de la Puebla, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad Autónoma de Madrid, ha assenyalat que “la protecció de dades té un control més ampli que el de la intimitat”. Concretament, sobre els controls per mitjà de la geolocalització o dels sistemes biomètrics, ha comentat que, “de les sentències existents, es desprèn que, quan una empresa vol instal·lar aquests tipus de sistemes de control, ho ha d’informar als treballadors”. “Hi ha molts drets fonamentals en joc; el tema no és gens nou i els sistemes de control permeten arribar cada vegada a més dades –com ara accedir a informació més sensible del treballador–, raó per la qual es recomana evitar l’ús d’aquest tipus de sistemes”, ha assegurat.

Xarxes socials i proves digitals

“Les xarxes socials han transformat els mètodes de comunicació”, ha assenyalat Sara Pose, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, durant la taula de debat que ha tingut lloc a ESADE. Segons Pose, l’interès de les empreses per controlar les publicacions dels seus treballadors pot respondre al control de la productivitat i de l’horari de treball, a la protecció de les dades protegides dels clients i proveïdors, a motius de reputació empresarial o a l’incompliment de les obligacions laborals, entre d’altres.

Durant el procés de contractació és quan el control de les xarxes socials és més evident. “El 62 % de les empreses que contracten recorren a les xarxes socials: sis de cada deu empreses reconeixen que han tingut en consideració el perfil digital del candidat i una de cada tres afirma que ha descartat candidats després de consultar els seus perfils a les xarxes socials. “Sempre que l’accés sigui públic i no restringit, les empreses poden consultar les xarxes socials dels candidats, per bé que la informació sobre l’estat civil, la situació familiar, la salut, la ideologia, la religió o l’orientació sexual està especialment protegida i és sensible”, ha aclarit Pose. “Només se’n poden recollir dades imprescindibles, pertinents i no excessives, relacionades amb l’aptitud o amb la capacitat del candidat per ocupar el lloc de treball al qual aspira. Avui és bastant discutible que això es respecti”, ha afegit. “Les xarxes socials són la porta per la qual les empreses accedeixen a informació discutible”, ha afegit.

L’advocat laboralista Pere Vidal ha recordat que “de tot el que fem a les xarxes socials en queda rastre. Hi ha unes 600 sentències en què les xarxes socials hi tenen incidència directa, entre elles WhatsApp, una de les que s’utilitza més com a prova”. En aquest aspecte, Vidal ha destacat que, “segons les xarxes socials a què ens referim, tendim més als temes laborals. Facebook, per exemple, és la plataforma que es fa servir més per controlar les baixes (IT) WhatsApp, per al mobbing o assetjament laboral. Però hi ha molts temes i moltes sentències”, ha assegurat. El que tenen en comú totes aquestes publicacions, segons Vidal, és que “troben suport en els dispositius electrònics”, i ha recordat que “les sales de suplicació han negat que siguin proves documentals”.

Finalment, Abraham Pasamar, director general d’Incide i perit informàtic, ha explicat que “la prova digital és molt més complexa, perquè és fàcilment alterable i molt volàtil”. “Tota prova digital ha de passar pel laboratori forense informàtic”, ha conclòs.