Enguany, l’economia espanyola alentirà el seu creixement, que se situarà en el 2 %, segons l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE 2019, dirigit per David Vegara i elaborat amb el suport del Banc Sabadell. Aquest alentiment serà fruit d’un menor impuls del consum i de la inversió empresarial com a conseqüència d’una incertesa creixent a escala europea i global. Aquest menor creixement comportarà un descens en el ritme de creació d’ocupació, i el necessari augment de l’estalvi de les famílies serà un fre al consum privat als propers anys. Els autors de l’estudi també anticipen una taxa d’inflació estable, lleugerament per sota del 2 %, i recomanen mantenir el dèficit públic per sota del 3 %.

A aquesta desacceleració de l’economia espanyola, s’hi afegeix la prevista per a la zona euro, que enguany assolirà la maduresa del seu cicle econòmic, amb un creixement mitjà de l’1,8 %. Les dificultats principals seran de tipus polític, associades al Brexit, a les negociacions per al control del dèficit públic i a les complicacions per prosseguir amb la necessària integració fiscal i financera.

Els experts d’ESADE adverteixen que aquest alentiment pot ser més gran si els països més endeutats no redueixen el seu dèficit públic o si les economies alemanya i holandesa no apliquen polítiques més expansives. En aquest sentit, recomanen accelerar la integració econòmica i fiscal: “La supervivència de la moneda única europea depèn d’això.” Pel que fa a la resta d’Europa, destaquen, d’una banda, el creixement de prop del 3 % de les economies dels països de l’Est (especialment, Txèquia i Polònia) i, de l’altra, l’estancament de Turquia, amb un augment del PIB inferior al 0,5 %, degut a la crisi financera i de tipus de canvi de l’estiu passat.

El creixement de l’economia global perd sincronització

L’expansió econòmica es manté a escala global, però l’any 2019 serà menys sincronitzada. Entre les economies desenvolupades, que enguany creixeran de mitjana, segons ESADE, un 2 % —i un l’1,5 % a partir del 2020—, molts països reduiran el creixement fins a la taxa de creixement potencial, com el Japó (1,9 %) o els països nuclears de la zona euro, Alemanya i França. Per la seva banda, els Estats Units creixeran un 2,5 %, gràcies encara a l’efecte de la política fiscal expansiva. D’altres economies que també creixeran per sobre del seu potencial seran el Canadà, Austràlia, Suècia o Noruega.

A l’Amèrica Llatina, les economies del Brasil i Mèxic es consoliden, amb un creixement superior al 2 %, mentre que Xile i Colòmbia creixeran per sobre del 3,5 % i el Perú superarà el 4 %. A l’altre extrem, els experts hi situen l’Argentina, que per segon any consecutiu estarà en recessió, amb un creixement del -1,6 %, i Veneçuela, que prolongarà la seva greu recessió.

Adéu a les promeses per a les emergents

Les economies emergents i en via de desenvolupament registraran enguany unes xifres molt similars a les de 2018 —l’Índia creixerà fins al 7,4 % i algunes economies del sud-est asiàtic mantindran un creixement una mica superior al 5 %, especialment Indonèsia, les Filipines i el Vietnam—, per bé que al llarg del 2019 veuran com es comencen a esvair les expectatives que tenien de poder acostar-se als ingressos per càpita de les economies desenvolupades. Les entrades de capital en aquestes regions es van reduir en 50.000 milions de dòlars l’any 2018, circumstància que va implicar una sortida neta de 20.000 milions. Enguany, se n’espera una reducció addicional de 40.000 milions, la qual cosa suposarà una sortida neta de 10.000 milions.

En el cas de la Xina, que mostra una certa tendència a l’alentiment (6-6,5 %), l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE 2019 adverteix que la seva capacitat de resposta aranzelària a la guerra comercial amb els Estats Units és limitada i destaca les mesures expansives que el govern del gegant asiàtic ha adoptat per combatre-la, que impliquen la introducció de canvis en la regulació de les institucions financeres —amb normes més laxes per a la gestió dels actius i dels productes financers i per a la concessió de crèdit— i la reducció de diversos impostos, inclòs el de la renda, com també l’ampliació de les deduccions de les despeses en R+D de les empreses. Segons els experts d’ESADE, aquestes mesures són útils per mantenir el creixement a curt termini, però contribueixen a frenar el ritme de reducció dels desequilibris assolit al darrer any, cosa que generarà alguns perills a mitjà i a llarg termini, que s’hauran de mantenir sota control.

Principals riscos: el proteccionisme, les tensions financeres i l’endeutament elevat

Entre els principals riscos per al creixement econòmic l’any 2019, l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE destaca la intensificació de les polítiques comercials proteccionistes i l’augment de les tensions financeres, com a conseqüència de l’amenaça d’una normalització més brusca que l’esperada de les polítiques monetàries o d’una correcció abrupta dels preus dels actius. També adverteix dels problemes que podrien implicar l’alt nivell d’endeutament a escala global i l’eventual extensió d’unes polítiques econòmiques no sostenibles a més països.

Pel que fa a Europa, els experts insisteixen en la necessitat d’intensificar la integració econòmica, financera i fiscal de la zona euro per tal d’encarar les dificultats actuals. També són un perill el Brexit i les negociacions per reduir el dèficit públic de l’economia italiana. Concretament, consideren que el Brexit suposarà un veritable perill a partir de 2021, atès que no es pot descartar una sortida desordenada del Regne Unit de la Unió Europea (UE) que pugui comprometre les relacions comercials i polítiques entre tots dos actors. Durant el període de transició que s’inicia el proper 29 de març i que durarà fins al final del 2020, la relació entre tots dos actors es mantindrà en una situació igual a l’actual. Durant aquests mesos, s’haurà de negociar un pacte per establir l’estatus que prevaldrà entre el Regne Unit i la UE a partir de 2021. Si no s’arriba a cap acord, la relació passarà automàticament a ser la d’una unió duanera, i hi haurà grans incerteses.