Notícies

La innovació social ha de ser escalable i replicable per poder contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible

“Si volem assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides l’any 2030, hi haurem d’invertir quatre bilions de dòlars a l’any”, ha assenyalat Yves Moury, fundador i president de Fundación Capital

| 5 minuts de lectura

“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són valents perquè marquen un objectiu i, especialment, unes fites.” Amb aquestes paraules, Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, ha obert l’11a Jornada Anual de l’Institut. Durant les diverses sessions dedicades a la innovació social per impulsar els ODS, s'ha destacat que “els ODS aporten tota una agenda que vincula tots els països del món”. A més, Carreras ha afegit que es tracta d’“una agenda de transformació social” que permet “generar valor econòmic en diversos sectors (en la mobilitat urbana, en l'àmbit de la salut i en el de l'agricultura, entre d’altres)” i que “la innovació social ha de ser escalable i replicable per poder contribuir a assolir aquests ODS”.

També ha participat a la jornada Yves Moury, fundador i president de Fundación Capital, que ha assenyalat que, “si volem contribuir a assolir els ODS l‘any 2030, hem d’invertir quatre bilions de dòlars a l'any, però actualment només n’estem destinant 1,5”.

Moury s'ha referit a la necessitat de servir-se de la tecnologia per poder aconseguir l'escalabilitat, però el factor humà continua essent essencial. “Sense proximitat, no hi ha manera de provocar canvis socials”, ha assenyalat. “És necessari basar les activitats en les persones i posar al centre de les activitats humanes el concepte d'altruisme, en comptes dels interessos individuals i a curt termini. Tots busquem una economia positiva”, ha comentat Moury.

Diversitat i inclusió

Per Christopher Earney, responsable de la Unitat d'Innovació de l'ACNUR, “la innovació és un procés cíclic en què et fas preguntes i te les tornes a fer constantment”. Respecte de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, la institució que representa, ha comentat que “per a la innovació són essencials la col·laboració i les aliances no només amb les empreses tecnològiques, sinó també amb les persones”.

“La innovació no s’ha de reservar únicament a unes poques organitzacions que puguin dictar què és o no innovació, sinó que ha de ser en benefici de tota la societat”, ha apuntat Earney. “En la innovació, les dades són el pas següent en les operacions, perquè són necessàries per prendre decisions i tenir impacte”. “Quan parlem d'innovació, hem de fer-ho amb una agenda de diversitat i inclusió”, ha assenyalat, i ha insistit que, si bé “la innovació s'associa a les persones blanques, joves i dels països de nord, aquesta ha de ser accessible a més gent; així doncs, hem d'abandonar aquesta manera de pensar, que només selecciona una part de la població”. “La tecnologia, la inclusió i la diversitat acompleixen un paper molt important a l'ACNUR”, ha conclòs Earney.

Per la seva banda, Cecilia Tham, tecnòloga social d’Alpha Telefónica, s'ha referit a les “capes de ritmes” i als canvis tan ràpids que es produeixen en la tecnologia i en els negocis. Segons Tham, s'ha reduït el temps per crear, disposem de tecnologia per “customitzar” i tenim accés a finançament (per exemple, el crowdfunding), entre d’altres aspectes. Per tot això, “els individus disposen del mateix poder d'innovació que les grans empreses i els països, i això no havia succeït mai en la història de la humanitat”. “Tots tenim el mateix poder d'innovació, ja que disposem de les mateixes eines per innovar”, ha assenyalat.

Eva Jané-Llopis, directora de Salut, ODS i Innovació Social d’ESADE ha assenyalat, a manera de resum, que “hem de parlar d'un canvi de paradigma i del paper dels intermediaris, i pensar en els actors que treballem per cocrear”. És a dir, des de la nostra perspectiva individual, “hem de pensar què hem de fer com a individus i com a organització per potenciar el canvi”, ha conclòs.

L’11a Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social d’ESADE, que tingué lloc ahir al campus d’ESADE a Barcelona, també va comptar amb la participació de Louise Pulford, directora de la xarxa Social Innovation Exchange; Nerea Plaza, responsable de Governança del Desenvolupament Sostenible de SUEZ Water Spain; Cristina Moral, responsable de Responsabilitat Corporativa de Ferrovial; Borja Lafuente, director de Projectes de Danone Espanya; Santiago Lefebvre, director i fundador de ChangeNOW, i Ana Sáenz de Miera, codirectora d’Ashoka Espanya i Europa, entre d’altres.

La Jornada Anual és un punt de trobada amb diferents grups d'interès –ONG, empreses dels sectors lucratiu i no lucratiu, emprenedors socials, l'Administració pública i el sector acadèmic– per reflexionar i debatre conjuntament sobre alguns dels temes d'actualitat en el camp de la innovació social, la responsabilitat social de l'empresa, les emprenedories socials i el sector no lucratiu.