Però això no necessàriament implica tenir una influència equivalent a nivell financer i geopolític. Fins fa ben poc, països molt més petits que la Xina, com el Regne Unit, Holanda o Suïssa, tenien una influència més gran en les finances globals. El govern xinès està fent esforços per canviar aquesta situació.

A la primera dècada d’aquest segle XXI, els superàvits per compte corrent li van permetre donar crèdit a l’exterior, sobretot a d’altres països asiàtics, i a determinades zones d’Àfrica i Llatinoamèrica. Això va enfortir els vincles polítics i econòmics entre el gegant asiàtic i altres països, però hi havia un certa desconfiança respecte del resultat d’aquests vincles: es temia que afavorís règims polítics corruptes o que entre els països que necessiten crèdit escollís només els que són rics en recursos naturals.  

Per aquest motiu, en els darrers anys, el govern xinès han canviat l’estratègia. La Xina està augmentant la seva presència a les institucions internacionals per mirar de tenir una influència des de l’interior d’aquestes. I també per reorientar les prioritats d’unes institucions que per a molts països semblen massa esbiaixades cap als interessos dels països desenvolupats. La quota de vot de Xina al Fons Monetari Internacional ha augmentant del 3,8% al 6%, el mateix que té el Japó, tot i que encara lluny del 16,5% dels Estats Units. També ha augmentat la quota de vot al Banc Mundial fins al 5% i al Banc Asiàtic per al Desenvolupament fins al 6%. Ha augmentat també la seva presència en institucions com el Banc Africà per al desenvolupament, al Banc Interamericà per al Desenvolupament i el Banc per al Desenvolupament del Carib. És una decisió lògica. La Xina és el país amb una quota més gran del comerç internacional a Àfrica i és el principal mercat exportador d’un nombre important d’economies llatinoamericanes. La seva estratègia consisteix en respectar les pautes de funcionament d’aquestes institucions i simplement estar present en fòrums on més tard podrà influir.

De la mateixa manera que l’any 2001 va esdevenir membre de l’Organització Mundial del Comerç, aconseguint accés a molts mercats mundials a canvi d’obrir la seva pròpia economia a exportadors i inversors d’arreu del món, fa un any, la Xina va esdevenir membre del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament. Una institució que té el compromís d’ajudar només a economies que apliquin els principis de democràcia multiparditista i pluralisme. No sembla molt coherent amb la ideologia del partit governant a Xina, però deixa clar la voluntat dels líders xinesos d’adaptar-se a les múltiples realitats del planeta.

D’una gran transcendència és l’ajut de la Xina a l’expansió del Banc Asiàtic per a la Inversió en Infraestructures. Amb més de 80 estats membre, ha de tenir un paper important en la construcció d’infraestructures en països del continent que en tenen molta mancança. Del capital actual de 100 mil milions de dòlars, la Xina n’ha posat el 30%, però en canvi ha acceptat no tenir cap poder de veto sobre les decisions que es prenen en el consell directiu.

El govern xinès també ha cercat la cooperació i la comunió d’interessos amb altres grans economies desenvolupades, com l’Índia, Rússia, Brasil i Sudàfrica. L’any 2015, amb aquests països, van crear El Nou Banc per al Desenvolupament, una institució amb seu a Shanghai i un capital de 50 mil milions de dòlars que té com a objectiu promoure el desenvolupament sostenible en aquests cinc països. També han constituït un fons comú de reserves de divises per poder defensar millor les seves monedes en cas de turbulències als mercats financers. Xina hi posa el 41% del total. Malgrat que aquests cinc països tenen interessos econòmics i polítics que no sempre estan alineats i de vegades inclús conflictius, la creació d’aquestes dues institucions suposa una alternativa a l’arquitectura financera internacional existent, contribuint a augmentar el poder dels països en desenvolupament.

El 2013 el president Xi va proposar la creació de l’anomenat Cinturó de la Ruta de la Seda, que té per objectiu unir amb carreteres, trens i línies marítimes Àsia, Àfrica i Europa, tant els països més rics com els que estan en una pitjor posició però presenten potencial de creixement. Ja s’hi han pressupostat 40 mil milions de dòlars i s’espera acabi implicant una despesa de fins a un bilió de dòlars. Amb aquesta iniciativa pretenen no només liderar el desenvolupament en àmplies zones d’aquests continents, sinó també connectar per tren i carretera les seves regions occidentals, fins ara aïllades, amb la resta del món.

Per exercir millor el seu paper de gran potència mundial, la Xina s’està desplaçant cap a una estratègia multilateral i més sofisticada. Mirant d’influenciar de manera directa i indirecte les institucions ja existents i alhora creant-ne de noves. El Banc Asiàtic per a la Inversió en Infraestructures és el millor exemple d’una aproximació respectuosa i constructiva a les relacions internacionals. I també de creació d’una diplomàcia econòmica, evitant l’ús de la força de manera bilateral. Mostra com els líders xinesos tenen una considerable capacitat d’aprendre dels errors i adaptar-se a noves circumstàncies. Evidencia la seva voluntat d’esdevenir una potència política global amb capacitat d’introduir en el concert internacional els seus punts de vista i la seva manera de fer les coses. Sense veure’s obligats a acceptar sempre les ja existents.