Les economies de l\u2019OCDE travessaran una forta transici\u00f3 d\u2019envelliment en les properes d\u00e8cades. Entre el 2020 i el 2060, la proporci\u00f3 entre persones de 15 a 64 anys i majors de 64 anys passar\u00e0 de 3 a aproximadament 2. Entre aquestes economies, l\u2019espanyola es diferencia especialment perqu\u00e8 la seva transici\u00f3 d\u2019envelliment \u00e9s una de les m\u00e9s greus, la taxa d\u2019ocupaci\u00f3 \u00e9s relativament baixa i el seu sistema de pensions de repartiment (Pay-As-You-Go, PAYG, en angl\u00e8s) \u00e9s un dels m\u00e9s generosos per a una poblaci\u00f3 que envelleix.<\/p>\n
L\u2019actual “contracte intergeneracional” de repartiment entre la poblaci\u00f3 treballadora i la jubilada nom\u00e9s es pot fer sostenible o b\u00e9 incomplint les promeses als jubilats, retallant fortament les seves prestacions de jubilaci\u00f3 (retardant l\u2019edat de jubilaci\u00f3 i\/o reduint els pagaments de les pensions), o b\u00e9 les promeses als empleats, amb un fort augment de les seves cotitzacions, una pujada d\u2019impostos que perjudicaria greument la competitivitat de l\u2019economia, o una combinaci\u00f3 de totes dues coses; \u00e9s a dir, renunciant a totes les promeses existents.<\/p>\n
En aquest Policy Brief<\/em> els autors estudien els beneficis i els costos potencials que podria tenir la transici\u00f3 cap a un sistema de pensions capitalitzat de contribucions definides que tamb\u00e9 protegeixi els qui perden la feina: el sistema anomenat \u2018motxilla del treballador\u2019.<\/p>\n Les reformes de pensions introdu\u00efdes el 2011 i el 2013 que apuntaven en aquesta direcci\u00f3 es van abandonar, i l\u2019actual recurs a les transfer\u00e8ncies del pressupost del govern central no resol el problema de fons, mentre que la indexaci\u00f3 de les pensions, especialment en un entorn inflacionari, \u00e9s un pas enrere perill\u00f3s. Com reconeix l\u2019Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal espanyola, “l\u2019augment previst de la despesa sanit\u00e0ria i en pensions com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 \u00e9s un dels principals riscos per a la sostenibilitat de les finances p\u00fabliques (espanyoles) a mitj\u00e0 i llarg termini” (AIReF 2022).<\/p>\n La recerca de Marimon, D\u00edaz-Saavedra i Brogueira de Sousa aporta una quantificaci\u00f3 nova d\u2019aquestes afirmacions, i mostra els costos per al benestar de les generacions actuals i futures de mantenir el sistema actual, aix\u00ed com els beneficis de posar en marxa un sistema de \u2018motxilla del treballador\u2019 (similar, per\u00f2 m\u00e9s substancial, al que es va introduir a \u00c0ustria el 2003). La conclusi\u00f3 que n\u2019extreuen \u00e9s que, si es dissenya adequadament, podria superar els sistemes de pensions de contribucions definides est\u00e0ndard en termes de benestar social i efici\u00e8ncia econ\u00f2mica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les economies de l\u2019OCDE travessaran una forta transici\u00f3 d\u2019envelliment en les properes d\u00e8cades. Entre el 2020 i el 2060, la proporci\u00f3 entre persones de 15 a 64 anys i majors de 64 anys passar\u00e0 de 3 a aproximadament 2. Entre aquestes economies, l\u2019espanyola es diferencia especialment perqu\u00e8 la seva transici\u00f3 d\u2019envelliment \u00e9s una de les […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8681,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n