{"id":6818,"date":"2022-02-09T10:28:14","date_gmt":"2022-02-09T09:28:14","guid":{"rendered":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/?post_type=publicaciones&p=6818"},"modified":"2026-09-16T18:07:13","modified_gmt":"2026-09-16T16:07:13","slug":"despoblacion-politicas-de-lugar-analisis-brecha-demografica-economica-y-de-actitudes","status":"publish","type":"publicaciones","link":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/despoblacion-politicas-de-lugar-analisis-brecha-demografica-economica-y-de-actitudes\/","title":{"rendered":"Despoblament i pol\u00edtiques de lloc: una an\u00e0lisi de la bretxa demogr\u00e0fica, econ\u00f2mica i d\u2019actituds"},"content":{"rendered":"

La polaritzaci\u00f3 territorial \u00e9s una de les principals megatend\u00e8ncies de la globalitzaci\u00f3 del segle XXI. Les causes del despoblament s\u00f3n estructurals i estan associades a les din\u00e0miques de la globalitzaci\u00f3 i a les economies d\u2019aglomeraci\u00f3. En aquest policy brief<\/em> analitzem les dades de l\u2019evoluci\u00f3 del despoblament a Espanya al llarg dels \u00faltims 25 anys i estudiem les diferents manifestacions de la bretxa territorial: demogr\u00e0fiques, econ\u00f2miques i en les actituds dels ciutadans. Tamb\u00e9 abordem les diferents opcions de pol\u00edtiques p\u00fabliques disponibles que poden servir per abordar el fenomen.<\/p>\n

El despoblament a Espanya no \u00e9s gens uniforme.<\/strong> De fet, entre el 1996 i el 2020, la poblaci\u00f3 dels municipis petits i rurals va cr\u00e9ixer, <\/em>de mitjana, un 9,6%. Tanmateix, aquest creixement es va distribuir de manera molt desigual. Mentre que el conjunt de municipis rurals d\u2019algunes comunitats aut\u00f2nomes com Madrid (45%), M\u00farcia (34%) o Catalunya (31%) va cr\u00e9ixer de manera molt significativa, en altres comunitats com Ast\u00faries (-26,9%), Castella i Lle\u00f3 (-19,7%), Gal\u00edcia (-16,9%) o Extremadura (-9,6%) va caure de manera molt pronunciada.<\/p>\n

El creixement dels municipis petits es concentra al litoral mediterrani i a les illes, al voltant de les capitals de prov\u00edncia i les grans ciutats i als eixos principals de comunicaci\u00f3<\/strong>. A Castella i Lle\u00f3, per exemple, tot i que la majoria dels municipis perden entre el 25% i el 50% de la poblaci\u00f3, els que limiten amb capitals de prov\u00edncia en guanyen. Per la seva banda, els municipis petits propers a les grans ciutats – per exemple, municipis propers a Madrid a les prov\u00edncies de Guadalajara o Toledo – experimenten un creixement superior al 50% en molts casos.<\/p>\n

L\u2019efecte de la pand\u00e8mia en els fluxos migratoris s\u2019ha tradu\u00eft en una millora del saldo dels municipis de menys de 10.000 habitants a Espanya.<\/strong> Tanmateix, aquesta millora s\u2019explica, sobretot, perqu\u00e8 la pand\u00e8mia frena l\u2019\u00e8xode dels municipis petits i rurals (en m\u00e9s de 60.000 persones, en comparaci\u00f3 amb la mitjana d\u2019anys anteriors) i no tant per l\u2019arribada de poblaci\u00f3 de les ciutats als pobles. Als municipis petits de prov\u00edncies properes a Madrid i Barcelona (com \u00c0vila o Girona) s\u00ed que s\u2019observa un fort creixement de residents provinents de les grans ciutats el 2020.<\/p>\n

La bretxa urbana-rural mostra marcades difer\u00e8ncies demogr\u00e0fiques.<\/strong> A les zones rurals, per exemple, el percentatge de poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 65 anys ronda el 40%, mentre que a les zones urbanes aquest percentatge \u00e9s del 28%. Tamb\u00e9 hi ha menys dones: mentre que a les ciutats grans hi ha 95 homes per cada 100 dones, a les zones rurals n\u2019hi ha 102.<\/p>\n

La bretxa econ\u00f2mica urbana-rural tamb\u00e9 \u00e9s profunda.<\/strong> Mentre que les regions urbanes concentren m\u00e9s del 65% de l\u2019ocupaci\u00f3 i generen m\u00e9s del 66% de tot el PIB, les rurals apleguen menys del 2% de l\u2019ocupaci\u00f3 i generen xifres similars de PIB. Tamb\u00e9 s\u00f3n remarcables les difer\u00e8ncies de productivitat, aix\u00ed com les relatives a l\u2019acompliment empresarial mesurat a trav\u00e9s de la mida mitjana de les empreses (4,5 treballadors davant de 2,8 a les zones rurals) i la taxa de superviv\u00e8ncia empresarial.<\/p>\n

La bretxa d\u2019ingressos (abans d\u2019impostos) entre les zones urbanes i rurals sembla ser un fort incentiu per atraure talent jove<\/strong>: per als qui es troben al percentil 20 de la distribuci\u00f3, la bretxa \u00e9s de 862 euros. Entre els que ingressen m\u00e9s renda, els del percentil 80 de la distribuci\u00f3, la bretxa creix: els que s\u00f3n a les ciutats grans ingressen gaireb\u00e9 5.000 euros m\u00e9s l\u2019any que els seus equivalents als municipis petits.<\/p>\n

La bretxa econ\u00f2mica i demogr\u00e0fica, com en moltes altres economies avan\u00e7ades, est\u00e0 associada a una bretxa de valors i a un descontentament social m\u00e9s gran als territoris en declivi.<\/strong> Les dades mostren que als municipis grans la poblaci\u00f3 tendeix a ser m\u00e9s tolerant amb la immigraci\u00f3, l\u2019avortament, l\u2019homosexualitat o la igualtat de g\u00e8nere. Les dades tamb\u00e9 capturen difer\u00e8ncies en les actituds davant les institucions democr\u00e0tiques, amb mostres de m\u00e9s descontentament als municipis rurals. Aquestes dades s\u2019han de prendre amb cautela, ja que estan condicionades per la disponibilitat limitada de dades de qualitat a Espanya i per altres factors com la diferent composici\u00f3 de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Un element rellevant per explicar les causes del descontentament est\u00e0 lligat a la bretxa de satisfacci\u00f3 amb els serveis p\u00fablics als diferents territoris.<\/strong> S\u2019observen alguns patrons interessants que, en alguns casos, podrien resultar contraintu\u00eftius. Pel que fa a l\u2019educaci\u00f3, per exemple, el percentatge de satisfacci\u00f3 de la ciutadania tendeix a baixar com m\u00e9s gran<\/em> \u00e9s el municipi. En el transport, es dona la tend\u00e8ncia oposada: com m\u00e9s petit \u00e9s el municipi, menys satisfacci\u00f3 amb els serveis de transport oferts. I passa una cosa semblant amb la sanitat.<\/p>\n

El despoblament genera costos socials m\u00e9s enll\u00e0 dels merament econ\u00f2mics.<\/strong> Aquests costos augmenten a mesura que creix el despoblament. D\u2019aqu\u00ed ve la necessitat d\u2019articular pol\u00edtiques efectives per intentar mitigar-ne els efectes al llarg del temps. No hi ha solucions m\u00e0giques, i en el millor dels casos l\u2019objectiu de les pol\u00edtiques ser\u00e0 alentir un proc\u00e9s que, per a determinats territoris, \u00e9s inevitable.<\/p>\n

Darrerament s\u2019han multiplicat els compromisos d\u2019inversi\u00f3 a tots els nivells de govern per lluitar contra el despoblament.<\/strong> El mateix pla de recuperaci\u00f3 del govern inclou un comprom\u00eds de 10.000 milions amb aquest objectiu, tot i que en realitat agrupa pol\u00edtiques molt variades i poc concretes en aquest sentit. A Espanya, per\u00f2, el debat sobre quines pol\u00edtiques i inversions funcionen ha estat fins ara completament absent.<\/strong><\/p>\n

En la nostra an\u00e0lisi de l\u2019evid\u00e8ncia comparada<\/strong> trobem el seg\u00fcent:<\/p>\n