La despesa en educaci\u00f3 a l\u2019ombra (EO) (\u201cShadow Education\u201d) ha crescut a Espanya independentment del context econ\u00f2mic: el seu volum es va triplicar entre el 2006 (246M\u20ac) i el 2017 (732M\u20ac), coincidint amb la Gran Recessi\u00f3. La demanda sembla inel\u00e0stica, i estaria convertint de facto el que era un b\u00e9 de luxe en un b\u00e9 de primera necessitat.<\/p>\n
La relaci\u00f3 entre l\u2019EO i l\u2019escolaritzaci\u00f3 ha estat originalment simbi\u00f2tica, per\u00f2 corre el risc de caure en el parasitisme quan, en lloc de complementar l\u2019educaci\u00f3 formal, l\u2019EO passa a suplantar-la. En casos extrems, pot generar din\u00e0miques molt perverses.<\/p>\n
Per exemple, en alguns pa\u00efsos, els professors es guarden part dels seus materials per a les seves pr\u00f2pies classes particulars. En aquest document s\u2019estima per primera vegada de manera exhaustiva, a partir de l\u2019Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), el pes d\u2019aquest mercat a Espanya. La incid\u00e8ncia de l\u2019EO a Espanya apareix encara lluny de la frontera en qu\u00e8 comen\u00e7a a parasitar l\u2019escolaritzaci\u00f3:<\/p>\n
\u2192 Malgrat un creixement sostingut al llarg del per\u00edode estudiat (2006-2020), el 23% de les llars (i un 24% dels estudiants) fan servir classes particulars a Espanya, xifres relativament baixes en relaci\u00f3 amb els pa\u00efsos asi\u00e0tics i fins i tot amb els europeus. <\/strong><\/p>\n \u2192 A Espanya, l\u2019impacte de l\u2019EO sobre l\u2019equitat educativa \u00e9s, com a tot arreu, negatiu (les llars riques gasten fins a cinc vegades m\u00e9s que les llars m\u00e9s pobres), si b\u00e9 les llars d\u2019ingressos mitjans i baixos estan augmentant el percentatge dels seus pressupostos que hi dediquen. <\/strong><\/p>\n \u2192 Les dades de TIMSS 2019 per a Espanya mostren que aquest tipus de classes se centren m\u00e9s a recuperar i refor\u00e7ar que a perfeccionar i ampliar. <\/strong><\/p>\n \u2192 La despesa en EO a Espanya no \u00e9s un fenomen predominantment urb\u00e0, sin\u00f3 que creix amb m\u00e9s for\u00e7a en municipis petits i zones rurals. <\/strong><\/p>\n \u2192 El 2020, el confinament i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies immediates a Espanya van afectar molt m\u00e9s la despesa en EO de les llars riques que la de les llars amb menys despesa.<\/strong><\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia internacional mostra que la regulaci\u00f3 de l\u2019EO, fins i tot quan s\u2019implanta amb \u00e8xit, pot no ser suficient per evitar el parasitisme de l\u2019EO sobre l\u2019educaci\u00f3. En la postpand\u00e8mia, a m\u00e9s, la proliferaci\u00f3 dels serveis en l\u00ednia a escala global presenta nous riscos i desafiaments i fa que la regulaci\u00f3 sigui encara m\u00e9s dif\u00edcil. Les solucions passen m\u00e9s per pol\u00edtiques per contenir la demanda d\u2019EO que per intentar frenar-ne l\u2019oferta.<\/p>\n Despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, els sistemes escolars hauran de competir amb l\u2019EO en capacitat de personalitzaci\u00f3 per assegurar a mitj\u00e0 termini que no perden m\u00e9s finan\u00e7ament p\u00fablic. Un creixement excessiu de l\u2019EO es podria traduir en incentius per reduir el finan\u00e7ament p\u00fablic de l\u2019educaci\u00f3 formal, cosa que, al seu torn, consolidaria les desigualtats creixents. Augmentar la confian\u00e7a p\u00fablica en les escoles ser\u00e0 la via per evitar que l\u2019EO s\u2019imposi com a norma social. Aix\u00f2 requereix pol\u00edtiques educatives de gran abast, sobretot en mat\u00e8ria d\u2019avaluaci\u00f3, ex\u00e0mens externs, certificaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge, orientaci\u00f3 personal i professional i multiplicaci\u00f3 d\u2019itineraris educatius que transformin l\u2019escolaritzaci\u00f3 en una cursa en qu\u00e8 tothom pugui guanyar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La despesa en educaci\u00f3 a l\u2019ombra (EO) (\u201cShadow Education\u201d) ha crescut a Espanya independentment del context econ\u00f2mic: el seu volum es va triplicar entre el 2006 (246M\u20ac) i el 2017 (732M\u20ac), coincidint amb la Gran Recessi\u00f3. La demanda sembla inel\u00e0stica, i estaria convertint de facto el que era un b\u00e9 de luxe en un b\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6725,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n