Reaccionem als components clau (control de preus, mesures fiscals i augment de l\u2019oferta) de la nova Llei d\u2019Habitatge presentada pel Govern, a partir de la proposta aprovada pel Consell de Ministres, que ara iniciar\u00e0 el seu tr\u00e0mit legislatiu al Congr\u00e9s.<\/p>\n
Per comen\u00e7ar, no sembla segur que el control de preus, tal com l\u2019ha explicat el Govern, solucioni el problema real i urgent d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge de lloguer que es pateix a les principals ciutats espanyoles. La proposta t\u00e9 tres problemes clau:<\/p>\n
\u2192 \u00c9s d\u2019esperar que deprimeixi l\u2019oferta, ja que suposa un desincentiu per a la inversi\u00f3 en habitatges nous o en la rehabilitaci\u00f3 i el manteniment dels existents. L\u2019experi\u00e8ncia en altres ciutats (Berl\u00edn, Par\u00eds o San Francisco) suggereix aquests efectes negatius.<\/p>\n
\u2192 La delimitaci\u00f3 per zones en lloc d\u2019una mesura individualitzada comporta que hi pot haver fam\u00edlies que es benefici\u00efn de la norma sense que el seu esfor\u00e7 en lloguer sigui alt, i d\u2019altres que no se\u2019n benefici\u00efn tot i fer un gran esfor\u00e7 en el lloguer, precisament per estar fora de la zona o just a la frontera. A m\u00e9s, com que aquestes zones no estan lligades a un sol l\u00edmit administratiu, hi hauria un incentiu per ampliar-les per incloure-hi m\u00e9s beneficiaris, cosa que en diluiria la precisi\u00f3.<\/p>\n
\u2192 La norma afronta reptes d\u2019implementaci\u00f3: la necessitat de classificar, localitzar i monitorar els propietaris per distingir entre grans i petits i aplicar-los regles diferenciades, tal com exigeix la proposta; el fet que les comunitats aut\u00f2nomes puguin decidir si la implementen o no i l\u2019hagin de coordinar amb normes similars existents; i un cert risc de suspensi\u00f3 a la llum del retard de 18 mesos en la implementaci\u00f3 dels controls de lloguer suggerit pel Govern. Tot plegat fa t\u00e9mer una llei que podria n\u00e9ixer inefica\u00e7.<\/span><\/span><\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit fiscal, es preveu que les noves mesures tinguin menys risc de distorsi\u00f3, per\u00f2 uns efectes m\u00e9s aviat modestos segons el que se\u2019n sap fins ara:<\/p>\n \u2192 El bo de 250\u20ac per als lloguers de joves (18-35 anys) podria estar infrafinan\u00e7at segons les nostres estimacions: els 200M\u20ac de dotaci\u00f3 prevista per a l\u2019objectiu de 50.000 joves cobririen menys d\u2019un 10% dels beneficiaris potencials. L\u2019efectivitat del bo dependr\u00e0, a m\u00e9s, de si els propietaris el poden capturar incorporant-lo al preu del lloguer, com van estimar alguns estudis per a Fran\u00e7a (78% del subsidi capturat pel propietari), el Regne Unit (60-66%) o Finl\u00e0ndia (57%).<\/p>\n \u2192 El rec\u00e0rrec del 150% de l\u2019IBI als habitatges de grans propietaris que portin buits dos anys o m\u00e9s podria tenir un abast limitat, perqu\u00e8 aquest tipus d\u2019immobles s\u00f3n menys freq\u00fcents a les prov\u00edncies amb problemes de demanda. A m\u00e9s, la seva implementaci\u00f3 ser\u00e0 complicada i quedar\u00e0 atenuada per la llista d\u2019exempcions que preveu, i requerir\u00e0 registres adequats que recullin la situaci\u00f3 i la propietat de cada habitatge no habitual.<\/p>\n \u2192 Els incentius per als petits propietaris en forma de deduccions fiscals tenen, a priori, un car\u00e0cter regressiu, ja que els propietaris s\u00f3n a la part alta de la distribuci\u00f3 d\u2019ingressos, tot i que aquest cost podria valer la pena si s\u2019aconsegueix augmentar l\u2019oferta de lloguer. Tot i aix\u00ed, cal esperar una ampliaci\u00f3 m\u00e9s aviat modesta: l\u2019AIReF va avaluar que eliminar una deducci\u00f3 del 100% (vigent fins al 2015) nom\u00e9s va suposar un canvi del 2% en l\u2019oferta en tres anys.<\/p>\n Finalment, la proposta planteja una quota del 30% de totes les noves promocions per a habitatge protegit, de la qual la meitat (un 15% del total) aniria a lloguer. Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos de la UE amb menys pres\u00e8ncia de lloguer social (nom\u00e9s un 1,6% de les llars cobertes), cosa que subratlla la necessitat d\u2019ampliar aquesta oferta. Tanmateix, si s\u2019hagu\u00e9s aplicat la nova llei entre el 2015 i el 2019, aquesta xifra nom\u00e9s hauria augmentat fins a l\u20191,82%, un creixement encara insuficient per assolir els nivells d\u2019altres pa\u00efsos europeus de refer\u00e8ncia. En qualsevol cas, les avaluacions existents de les mesures de zonificaci\u00f3 inclusiva mostren efectes mixtos o de reducci\u00f3 sobre l\u2019oferta total, i incerts sobre el preu.<\/p>\n Com a alternatives centrals, proposem:<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n \u2192 A llarg termini, una pol\u00edtica molt m\u00e9s agressiva de construcci\u00f3 d\u2019habitatge destinat a lloguer social. Si es continua fent servir el mecanisme de zonificaci\u00f3 inclusiva, s\u2019hauria de complementar amb incentius clars i s\u00f2lids per evitar reduccions en l\u2019oferta, com poden ser les bonificacions de densitat.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n \u2192 A curt termini, les pol\u00edtiques s\u00f3n molt menys n\u00edtides, per\u00f2 Espanya hauria d\u2019aprofitar els instruments fiscals i redistributius existents, com l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, que actualment limita l\u2019ajut als majors de 23 anys i a un temps m\u00ednim d\u2019emancipaci\u00f3, cosa que en limita el poder. De la mateixa manera, a trav\u00e9s del mateix IMV o d\u2019un mecanisme de complement salarial, tamb\u00e9 s\u2019hauria d\u2019ampliar el ventall d\u2019eines inclusives destinades a facilitar l\u2019emancipaci\u00f3 i la creaci\u00f3 de noves llars per a les generacions que s\u2019incorporen a la vida adulta.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En el presente documento analizamos al detalle los componentes clave (control de precios, medidas fiscales y aumento de oferta) de la nueva y ambiciosa Ley de Vivienda presentada por el Gobierno.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5792,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n