- \n
- Augmenta l\u2019atur, tot i que no tant com en crisis anteriors: el 2020 va acabar amb 622.600 persones menys treballant que l\u2019any anterior; la taxa d\u2019atur (<\/span>que no t\u00e9 en compte les persones en ERTO<\/span>) arriba al 16,1%, amb una variaci\u00f3 interanual de 2,35 punts percentuals. Els problemes de recollida de dades durant una pand\u00e8mia conviden a la prud\u00e8ncia.<\/span><\/li>\n
- En hores treballades (+10%) o en el flux positiu cap a l\u2019ocupaci\u00f3 (+100.000 ocupats nets), es veu com la bretxa oberta la primera meitat del 2020 es va tancant <\/span>en l\u2019\u00faltim trimestre<\/span>.<\/span><\/li>\n
- Persisteixen els problemes estructurals de segmentaci\u00f3 del mercat laboral: <\/span>la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 el 2020 es va concentrar clarament en els treballadors temporals; en la recuperaci\u00f3, <\/span>la temporalitat repunta fins al 25% i la parcialitat involunt\u00e0ria es mant\u00e9.<\/span><\/li>\n
- Malgrat les noves mesures per incentivar la formaci\u00f3, continua havent-hi poc \u00fas de la formaci\u00f3 entre les persones aturades.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n
Tot aix\u00f2 t\u00e9 tres implicacions per a les pol\u00edtiques a mitj\u00e0 termini:<\/span><\/p>\n
1) Necessitem mesures m\u00e9s decidides per reduir la doble dualitat del mercat laboral (temporalitat i parcialitat). La reducci\u00f3 de les difer\u00e8ncies de costos esperats en funci\u00f3 del tipus de contracte ajudar\u00e0 a reduir la temporalitat. <\/span><\/p>\n
2) Malgrat la seva efic\u00e0cia provada a curt termini, els ERTO no es poden estendre indefinidament. Per aix\u00f2 cal comen\u00e7ar a aplicar noves pol\u00edtiques de mitj\u00e0 i llarg termini per ajudar, a banda dels qui ara mateix hi estan coberts, a trobar feina en altres sectors.<\/span><\/p>\n
3) En aquest sentit, en l\u2019\u00e0mbit de la formaci\u00f3, les mesures implementades fins ara semblen insuficients perqu\u00e8 les persones aturades hi accedeixin de manera profitosa, particularment a dist\u00e0ncia o des de casa en el context actual.<\/span><\/p>\n
* * *<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
L\u2019Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l\u2019inici de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
<\/p>\n
1. Augmenta l\u2019atur, per\u00f2 no tant com en crisis anteriors<\/h3>\n
<\/p>\n
L\u2019atur ha augmentat al nostre pa\u00eds en 622.600 persones, i la taxa d\u2019atur se situa en el 16,13%. D\u2019aquesta manera, la variaci\u00f3 interanual ha estat de 2,35 punts percentuals, cosa relativament sorprenent en un pa\u00eds que sol veure com la seva taxa d\u2019atur es dispara en moments de forta caiguda del PIB<\/strong>. En taxa intertrimestral, aquesta xifra suposa una variaci\u00f3 del -0,1% (-1,6% desestacionalitzada).<\/p>\n
Tanmateix, \u00e9s obvi que aquestes xifres s\u2019han de valorar amb molta prud\u00e8ncia<\/strong> per raons t\u00e8cniques: les dades apunten que les mesures de sosteniment de l\u2019ocupaci\u00f3 i de manteniment de rendes i de liquiditat han estat un element fonamental per evitar una destrucci\u00f3 massiva d\u2019ocupaci\u00f3<\/strong>, tot i que conv\u00e9 recordar que la definici\u00f3 de la taxa d\u2019atur i la seva metodologia de c\u00e0lcul consideren ocupades les persones afectades per un expedient de regulaci\u00f3 temporal d\u2019ocupaci\u00f3 (ERTO) i que 755.000 persones continuen en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
2. Creixen l\u2019ocupaci\u00f3 i les hores treballades<\/h3>\n
<\/p>\n
Tanmateix, i malgrat les raons esmentades, \u00e9s possible assenyalar algunes din\u00e0miques molt rellevants. En primer lloc, l\u2019ocupaci\u00f3 va cr\u00e9ixer en 167.400 persones<\/strong> (+0,87% i +1,29% desestacionalitzada en taxa intertrimestral). Aquest augment, juntament amb la caiguda d\u2019un 47,4% dels treballadors absents de la feina a la setmana de refer\u00e8ncia<\/strong> (aproximaci\u00f3 de l\u2019EPA al treballador en ERTO d\u2019acord amb les recomanacions de l\u2019OIT i Eurostat), va elevar el nombre d\u2019hores treballades un 10,1%<\/strong>.<\/p>\n
<\/p>\n
\n
“Les mesures de sosteniment de l\u2019ocupaci\u00f3 i de manteniment de rendes i de liquiditat han estat un element fonamental per evitar una destrucci\u00f3 massiva d\u2019ocupaci\u00f3”<\/h4>\n<\/blockquote>\n
<\/p>\n
\u00c9s precisament pel car\u00e0cter excepcional de les mesures aplicades per contenir els efectes perniciosos sobre l\u2019ocupaci\u00f3 del confinament i de la contracci\u00f3 productiva causada per les diferents onades de la pand\u00e8mia que \u00e9s preferible atendre altres variables, no nom\u00e9s l\u2019ocupaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 les hores, com una bona aproximaci\u00f3 de l\u2019activitat productiva i dels seus efectes sobre la laboral. Aix\u00ed, les hores de treball poden complementar millor l\u2019an\u00e0lisi. Malgrat un creixement de les hores inferior al del tercer trimestre (llavors d\u2019un 15,1%), les dades publicades avui mostren que, tot i la situaci\u00f3 encara complexa per la pand\u00e8mia, durant l\u2019\u00faltim trimestre es va continuar tancant la bretxa originada per l\u2019irrupci\u00f3 de la pand\u00e8mia el primer trimestre de l\u2019any passat<\/strong>. Aix\u00ed, si el segon trimestre del 2020 la taxa interanual d\u2019hores treballades queia un 26,6%, en l\u2019\u00faltim \u201cnom\u00e9s\u201d ho feia un 6,1%, davant del -7,2% del tercer.<\/p>\n
<\/p>\n
3. Un mili\u00f3 i mig de persones passen de l\u2019atur i la inactivitat a l\u2019ocupaci\u00f3; 1,4 milions en surten<\/h3>\n
<\/p>\n
A m\u00e9s de tot l\u2019anterior, en la situaci\u00f3 actual pren una import\u00e0ncia especial l\u2019an\u00e0lisi dels fluxos entre les diferents classificacions en qu\u00e8 s\u2019agrupen les persones enquestades. Aix\u00ed, l\u2019augment de l\u2019ocupaci\u00f3 va venir determinat per un flux important des de l\u2019atur i la poblaci\u00f3 inactiva d\u20191.548.200 persones. En canvi, des de l\u2019ocupaci\u00f3 van passar a les dues categories restants 1.394.600 persones (717.200 a l\u2019atur i 677.400 a la inactivitat).<\/p>\n
Pel que fa a l\u2019atur, en van sortir 1.578.000 persones, 902.000 cap a l\u2019ocupaci\u00f3 i la resta cap a la inactivitat. Es van declarar aturades el quart trimestre les 717.000 persones que venien d\u2019estar ocupades el tercer trimestre i les 847.700 que venien de la inactivitat. Cal dir, per\u00f2, que \u00e9s necessari, de nou, tenir present l\u2019aparici\u00f3 de situacions especials que han de matisar i complementar qualsevol an\u00e0lisi d\u2019aquests fluxos\u00b9.<\/p>\n
<\/p>\n
4. La temporalitat estructural persisteix, i la parcialitat involunt\u00e0ria tamb\u00e9<\/h3>\n
<\/p>\n
Tanmateix, i tot i que l\u2019actualitat mana i cal atendre amb m\u00e9s inter\u00e8s les xifres que resulten de l\u2019evoluci\u00f3 del mercat de treball per culpa de la pand\u00e8mia i que l\u2019expliquen, en aquests dies el debat que suscita una possible reforma del mercat de treball ha de tenir present que els grans mals estructurals del nostre mercat de treball es mantenen.<\/p>\n
Aix\u00ed, <\/span>la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 el 2020 es va concentrar clarament en els treballadors temporals<\/b>, que, com ja va passar en la crisi anterior, n\u2019han patit el principal impacte.<\/span><\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/chart-2-1080x462.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ara, amb la recuperaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3,<\/span> la taxa de temporalitat de l\u2019economia espanyola continua acostant-se al 25% despr\u00e9s d\u2019haver caigut fins al 22%<\/b> el segon trimestre, quan el quart trimestre del 2019 era del 26%. La ra\u00f3 d\u2019aquest augment en l\u2019\u00faltim trimestre s\u2019explica per l\u2019increment de 107.100 assalariats amb contracte temporal, davant de l\u2019increment de 26.300 assalariats amb contracte indefinit. No hi ha dubte que, com \u00e9s habitual al nostre mercat de treball, els ajustos, siguin o no per culpa de la pand\u00e8mia, recauen gaireb\u00e9 sempre sobre el mateix tipus de treballador, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies laborals, salarials i de projecci\u00f3 vital que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n
Un altre dels problemes estructurals del mercat de treball espanyol que continua sense resoldre\u2019s \u00e9s l\u2019elevada parcialitat involunt\u00e0ria. Si b\u00e9 el percentatge de persones ocupades que treballen a temps parcial \u00e9s del 14,47%, entre els m\u00faltiples motius per tenir un contracte a temps parcial destaca el de \u201cno haver pogut trobar feina a jornada completa\u201d<\/strong> (el que es coneix com a \u201cparcialitat involunt\u00e0ria\u201d), que arriba al 53,4% del total de treballadors amb ocupaci\u00f3 parcial, gaireb\u00e9 tres punts percentuals m\u00e9s que el tercer trimestre i fins i tot per sobre del que hi havia fa un any (51,0%).<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/unnamed-2-1080x461.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si a aquesta xifra hi sumem els qui tenen un contracte parcial per altres raons que podr\u00edem associar a la involuntarietat, com la cura de persones grans o altres obligacions familiars i personals, el percentatge de treballadors a temps parcial englobats en aquestes categories representaria gaireb\u00e9 el 70% del total, lleugerament per sobre de la dada de fa un any (68%).<\/p>\n
Finalment, si b\u00e9 les dones tenen menys parcialitat involunt\u00e0ria que els homes (52,2% davant del 57,0%), per cura de persones grans i obligacions familiars s\u2019hi engloben el 20,1% de les dones amb contracte parcial, davant del 3,6% dels homes. Totes aquestes xifres reflecteixen que al mercat de treball la manca de conciliaci\u00f3 i els rols familiars de g\u00e8nere continuen tenint conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s que evidents.<\/p>\n
<\/p>\n
5. Pocs aturats en formaci\u00f3 malgrat les noves mesures per incentivar-la<\/h3>\n
<\/p>\n
Des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, tant el govern central com els governs de les comunitats aut\u00f2nomes han adoptat mesures extraordin\u00e0ries per fer front a l\u2019impacte de la covid-19 en mat\u00e8ria de formaci\u00f3 professional per a l\u2019ocupaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit laboral, amb l\u2019objectiu de flexibilitzar i adaptar la formaci\u00f3 de les persones ocupades i aturades a les situacions de confinament i de nova normalitat. Al marge de certes mesures organitzatives i pressupost\u00e0ries, destaca l\u2019impuls donat a la formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia i en l\u00ednia, derivat en gran mesura de la suspensi\u00f3 de l\u2019activitat educativa i formativa presencial durant la vig\u00e8ncia de l\u2019estat d\u2019alarma i de les restriccions i la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica posteriors.<\/p>\n
En tot cas, el percentatge de treballadors aturats que cursen algun tipus de formaci\u00f3<\/strong>, reglada o no reglada, continua sent excepcionalment baix al nostre pa\u00eds<\/strong>.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/unnamed-1080x461.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Mitjan\u00e7ant el Reial decret llei 30\/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l\u2019ocupaci\u00f3, es va considerar les persones treballadores en situaci\u00f3 de suspensi\u00f3 de contracte o de reducci\u00f3 de jornada com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un ERTO col\u00b7lectiu prioritari per a l\u2019acc\u00e9s a les iniciatives de formaci\u00f3 del sistema de formaci\u00f3 professional per a l\u2019ocupaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit laboral.<\/p>\n
<\/p>\n
Implicacions per a les pol\u00edtiques a mitj\u00e0 termini<\/h3>\n
<\/p>\n
Aquests cinc fets clau comporten tres implicacions ineludibles per a les pol\u00edtiques<\/span><\/p>\n
1) Calen mesures decidides per reduir la dualitat del mercat de treball, en el marc d\u2019una eventual reforma laboral. <\/span><\/p>\n
2) L\u2019extensi\u00f3 dels ERTO no pot ser indefinida. A mitj\u00e0 termini, caldr\u00e0 reassignar l\u2019activitat i els treballadors entre sectors. Un \u00fas adequat dels fons NGEU \u00e9s imprescindible per a la transformaci\u00f3 de l\u2019economia cap als sectors digital i de la transici\u00f3 ecol\u00f2gica. <\/span><\/p>\n
3) En relaci\u00f3 amb l\u2019anterior, bona part dels treballadors, per trobar feina en altres sectors, hauran d\u2019obtenir qualificaci\u00f3 i formaci\u00f3 espec\u00edfica i transversal. En l\u2019\u00e0mbit de la formaci\u00f3, les mesures de flexibilitzaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 incorporades fins ara s\u00f3n adequades, per\u00f2 cal especialment avan\u00e7ar m\u00e9s en la implantaci\u00f3 i la generalitzaci\u00f3 de la teleformaci\u00f3. En concret, <\/span>sembla imprescindible continuar adaptant i flexibilitzant la regulaci\u00f3 de les diferents iniciatives de formaci\u00f3 professional per a l\u2019ocupaci\u00f3, no nom\u00e9s l\u2019oferta formativa de les administracions p\u00fabliques i la formaci\u00f3 programada per les empreses per als seus treballadors, sin\u00f3 en general models de formaci\u00f3 m\u00e9s flexibles, que permetin a les persones treballadores en situaci\u00f3 d\u2019atur o d\u2019ERTO adquirir les qualificacions necess\u00e0ries, especialment en un entorn incert de canvi tecnol\u00f2gic i d\u2019adaptaci\u00f3 a les revolucions digital i verda. Un \u00fas efica\u00e7 i eficient dels fons procedents del programa Next Generation EU ser\u00e0 clau per enfortir l\u2019ocupabilitat dels treballadors i la competitivitat de les empreses.<\/p>\n
\nNota: Per ser considerat aturat segons l\u2019EPA cal respondre afirmativament dues preguntes sobre la recerca de feina i la disponibilitat per treballar. Aix\u00f2 implica que en les enquestes d\u2019aquest 2020 no \u00e9s estrany que un percentatge elevat d\u2019inactius s\u2019hagu\u00e9s d\u2019incloure en el grup d\u2019aturats, ja que la possibilitat material (confinaments o tancament d\u2019empreses) de complir tots dos requisits estava limitada. Aquesta possibilitat podria explicar part dels fluxos d\u2019aturats i ocupats cap a la inactivitat (+1.352.900).<\/span><\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l’inici de la pand\u00e8mia.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":3451,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n
Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-16T16:39:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1920\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"812\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/\",\"name\":\"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg\",\"datePublished\":\"2021-01-28T15:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-16T16:39:51+00:00\",\"description\":\"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg\",\"contentUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg\",\"width\":1920,\"height\":812},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Publicaciones\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/\",\"name\":\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","og_description":"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.","og_url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/","og_site_name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","article_modified_time":"2026-09-16T16:39:51+00:00","og_image":[{"width":1920,"height":812,"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@esadeecpol","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/","name":"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","isPartOf":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg","datePublished":"2021-01-28T15:00:00+00:00","dateModified":"2026-09-16T16:39:51+00:00","description":"L'Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any despr\u00e9s de l'inici de la pand\u00e8mia.","breadcrumb":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#primaryimage","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg","contentUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/policy-reaction-esadeecpol.jpg","width":1920,"height":812},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/mercat-laboral-pandemia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Publicaciones","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Les claus del mercat laboral espanyol durant la pand\u00e8mia, segons l’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/","name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/3494"}],"collection":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones"}],"about":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/publicaciones"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/3494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14235,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/3494\/revisions\/14235"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3451"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}} - En hores treballades (+10%) o en el flux positiu cap a l\u2019ocupaci\u00f3 (+100.000 ocupats nets), es veu com la bretxa oberta la primera meitat del 2020 es va tancant <\/span>en l\u2019\u00faltim trimestre<\/span>.<\/span><\/li>\n