{"id":14221,"date":"2021-05-01T10:00:03","date_gmt":"2021-05-01T08:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/?post_type=publicaciones&p=14221"},"modified":"2026-09-16T18:33:54","modified_gmt":"2026-09-16T16:33:54","slug":"el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia","status":"publish","type":"publicaciones","link":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/","title":{"rendered":"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"
\n

– La segmentaci\u00f3 del mercat laboral torna a ser darrere de bona part del dolor\u00f3s ajust del mercat de treball que ha patit l\u2019economia espanyola en l\u2019\u00faltim any: les dades de l\u2019EPA del primer trimestre del 2021, conegudes aquesta setmana, indiquen que la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 s\u2019ha centrat de manera desproporcionada en els contractes temporals<\/p>\n

\u2192 qualsevol reforma del mercat de treball, com la que planeja dur a terme el Govern, ha d\u2019abordar decididament aquesta q\u00fcesti\u00f3. Altrament, aquests treballadors continuaran suportant el pes de les crisis i veuran limitades les seves possibilitats tamb\u00e9 en les recuperacions futures. En el costat positiu, els ERTO han aconseguit mantenir relacions laborals que d\u2019una altra manera s\u2019haurien trencat, i han evitat probablement que la crisi fos m\u00e9s profunda a mitj\u00e0 i llarg termini \u2192 aix\u00f2 subratlla la necessitat de dissenyar un ERTO per a la nova normalitat.<\/p>\n

– Els percentatges de persones aturades (21%) i ocupades (16%) en formaci\u00f3 s\u00f3n els m\u00e9s alts de la s\u00e8rie<\/p>\n

\u2192 per convertir aquesta xifra conjuntural en un tret m\u00e9s estructural, cal implementar pol\u00edtiques i programes de formaci\u00f3 i d\u2019adquisici\u00f3 de capital hum\u00e0, tant espec\u00edfic com generalista, que permetin dur a terme el necessari proc\u00e9s d\u2019upskilling i reskilling, especialment en un context d\u2019adaptaci\u00f3 i canvi sectorial com l\u2019actual.<\/p>\n

– El Pla de Recuperaci\u00f3 destinat a dirigir la inversi\u00f3 del programa Next Generation EU t\u00e9 l\u2019educaci\u00f3 i el coneixement com a eixos destacats, per\u00f2 alhora hi identifiquem un d\u00e8ficit principal: la seva falta de concreci\u00f3 en aquests \u00e0mbits<\/p>\n

\u2192 cal una aposta m\u00e9s espec\u00edfica i decidida per la formaci\u00f3, no nom\u00e9s reglada, que ha de recollir prioritats concretes, tamb\u00e9 en compet\u00e8ncies transversals i soft skills, imprescindibles en el proc\u00e9s d\u2019orientaci\u00f3 laboral i de recerca de feina.<\/p>\n<\/div>\n

Fa just un mes que es va complir un any del confinament que va iniciar el pitjor per\u00edode en termes de registres econ\u00f2mics que es recorda en d\u00e8cades. El tancament de l\u2019economia i el confinament de les fam\u00edlies van donar pas a una reobertura parcial que no va evitar que bona part dels indicadors d\u2019activitat s\u2019enfonsessin, en particular en els sectors associats al turisme. En tot cas, aquesta caiguda va ser generalitzada i, com sabem molt b\u00e9, encara avui queda for\u00e7a per recuperar.<\/p>\n

L\u2019ocupaci\u00f3 va fer el mateix, i aix\u00ed ens ho mostren les dades del primer trimestre de l\u2019Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa (EPA) publicades ahir. En aquest primer trimestre hi havia a Espanya una mica m\u00e9s de 19,2 milions de persones ocupades, 760.000 menys que el quart trimestre del 2019 i 475.000 menys que el primer trimestre del 2020. Tanmateix, i aix\u00f2 cal dir-ho, el cercle encara no s\u2019ha tancat i la fotografia d\u2019un any de pand\u00e8mia, des del punt de vista laboral, encara \u00e9s incompleta, ja que el veritable ajust d\u2019ocupaci\u00f3 durant la pand\u00e8mia es va iniciar el segon trimestre del 2020, que comen\u00e7ava les primeres setmanes d\u2019abril amb un tancament total excepte les activitats essencials.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, s\u00f3n diverses les lli\u00e7ons apreses. La primera \u00e9s que les crisis mai no s\u00f3n plenament comparables entre si: aix\u00ed, mentre que la del 2008 es va saldar amb m\u00e9s de 3,5 milions de llocs de treball destru\u00efts en el m\u00e0xim de la s\u00e8rie, en aquesta ocasi\u00f3 l\u2019ocupaci\u00f3 va arribar a un m\u00ednim el segon trimestre, amb una p\u00e8rdua m\u00e0xima d\u2019una mica menys d\u20191,4 milions d\u2019ocupats. L\u2019ajust en la producci\u00f3 ha estat en aquesta \u00faltima recessi\u00f3 m\u00e9s intens i concentrat en el temps, cosa que ajuda a comprendre les difer\u00e8ncies entre totes dues crisis, aix\u00ed com les seves conseq\u00fc\u00e8ncies laborals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les taxes d\u2019atur tamb\u00e9 han tingut un comportament clarament diferent: un any despr\u00e9s d\u2019iniciar-se la crisi del 2008, havia pujat m\u00e9s de vuit punts (als tres anys ho havia fet 16 punts), mentre que en aquesta ocasi\u00f3, un any despr\u00e9s, gaireb\u00e9 no ha crescut dos punts.<\/p>\n

L\u2019\u00fas dels expedients de regulaci\u00f3 temporal d\u2019ocupaci\u00f3 (ERTO) com a eina d\u2019ajust laboral davant el xoc<\/em> patit per les empreses \u00e9s el principal causant d\u2019aquestes difer\u00e8ncies. L\u2019evoluci\u00f3 dels assalariats per tipus de contracte des de principis del 2019 ho mostra clarament, i en destaca dos aspectes clau.<\/p>\n

    \n
  1. Una vegada m\u00e9s, el principal ajust de l\u2019ocupaci\u00f3 al nostre pa\u00eds s\u2019ha fet a trav\u00e9s de la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 temporal (l\u00ednia vermella), que podria haver estat m\u00e9s gran si no s\u2019hagu\u00e9s donat a les empreses l\u2019oportunitat d\u2019acollir-se als ERTO. Tanmateix, sembla que aquesta oportunitat no va conv\u00e8ncer gaire les empreses al principi, ja que la difer\u00e8ncia entre els assalariats amb contractes temporals acollits a algun tipus de reducci\u00f3 temporal de jornada i els computats per l\u2019EPA va ser llavors petita. A m\u00e9s, aquesta difer\u00e8ncia sembla augmentar el tercer trimestre, en bona part a causa de l\u2019acolliment d\u2019empreses del sector de l\u2019hostaleria i el comer\u00e7 (que explicarien la meitat de tots els treballadors temporals en ERTO).<\/li>\n
  2. L\u2019ajust en els assalariats amb contracte indefinit ha estat gaireb\u00e9 imperceptible, i s\u2019ha recuperat r\u00e0pidament. Ja a finals del 2020 el nivell d\u2019assalariats amb contractes indefinits era nom\u00e9s un 1% inferior a la mitjana del 2019. \u00d2bviament, el paper dels ERTO ha estat molt m\u00e9s intens en aquest cas, ja que sense ells molts dels contractes podrien haver desaparegut. Per exemple, si no comptabilitz\u00e9ssim com a ocupats els indefinits en ERTO, la p\u00e8rdua hauria estat d\u2019uns 3,2 punts percentuals el quart trimestre del 2020, amb un m\u00e0xim de 17 punts el tercer.<\/li>\n<\/ol>\n

    Tanmateix, la lectura adequada d\u2019aquestes dades no ha de ser que els ERTO han maquillat les dades reals d\u2019atur. Mantenir aquest discurs desvirtua completament el que ha passat i la mateixa intencionalitat dels mecanismes aplicats per evitar el trencament de relacions laborals durant aquest any. Els ERTO han tingut un paper rellevant en el proc\u00e9s d\u2019ajust del mercat de treball durant el pitjor de la pand\u00e8mia: tradicionalment, el nostre mercat de treball tendia a trencar relacions laborals temporals com a m\u00e8tode d\u2019ajust a l\u2019inici de cada crisi, que \u00e9s precisament el que tamb\u00e9 ha passat en aquest cas; tanmateix, si la magnitud de la crisi era elevada, despr\u00e9s de l\u2019ajust en els temporals arribava el dels indefinits. Els ERTO han intentat evitar el recurs a aquesta opci\u00f3 per impedir que, a posteriori, la hist\u00e8resi que caracteritza el nostre mercat de treball hagu\u00e9s creat una recessi\u00f3 i un ajust laboral m\u00e9s intensos a mitj\u00e0 i llarg termini. El rebot observat en l\u2019ocupaci\u00f3, ja no nom\u00e9s indefinida sin\u00f3 fins i tot temporal, a la segona meitat del 2020 ens indica que, en bona part, els ERTO han fet la seva feina. La dada relativament dolenta del primer trimestre del 2021 reflecteix, una vegada m\u00e9s, que el retroc\u00e9s d\u2019activitat en aquest per\u00edode ha estat de contractes temporals, molt probablement a causa d\u2019una tercera onada i d\u2019una mala meteorologia que han suposat un (esperem) breu par\u00e8ntesi en la recuperaci\u00f3.<\/p>\n

    Benvinguda sigui, per tant, aquesta novetat al nostre mercat de treball. Les lli\u00e7ons estan apreses, per\u00f2 ara cal traslladar aquest aprenentatge al futur. El disseny d\u2019aquests ERTO ha estat clarament centrat en la necessitat concreta de la pand\u00e8mia. Tanmateix, podem extrapolar aquesta opci\u00f3 a futures crisis i fins i tot, amb temps, millorar-la i dotar-la de m\u00e9s potencial. Aquesta setmana, des d\u2019EsadeEcPol public\u00e0vem un Policy Brief<\/em> en qu\u00e8 analitz\u00e0vem el que \u00e9s bo i el que \u00e9s dolent del Pla de Recuperaci\u00f3<\/a>, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia \u201cEspa\u00f1a Puede\u201d, i on, a l\u2019apartat sobre pol\u00edtiques laborals, s\u2019esmentava la necessitat d\u2019aprofitar aquesta experi\u00e8ncia i dissenyar un ERTO per a la \u201cnova\u201d normalitat, cosa que sembla que \u00e9s a l\u2019agenda del Ministeri de Treball i Economia Social. En aquesta ocasi\u00f3, i acostant-nos m\u00e9s a models com el Kurzarbeit<\/em> alemany, el nou disseny d\u2019ERTO hauria d\u2019incorporar condicionalitats per a la seva aplicaci\u00f3, com la formaci\u00f3 o un \u00fas m\u00e9s gran de la jornada redu\u00efda. Els beneficis d\u2019aquesta pol\u00edtica sociolaboral s\u00f3n m\u00e9s que evidents, i poden ajudar de manera singular al bon funcionament del mercat de treball del futur.<\/p>\n

    Precisament en l\u2019\u00e0mbit de la formaci\u00f3 d\u2019ocupats i aturats, l\u2019EPA d\u2019ahir mostra un fet rellevant: durant el primer trimestre del 2021, un 16% de les persones ocupades i gaireb\u00e9 un 21% de les aturades van afirmar que cursaven estudis, ja fossin reglats, no reglats o tots dos, cosa que suposa un increment de cinc i de 4,6 punts percentuals en c\u00f2mput interanual, respectivament. En termes absoluts, m\u00e9s de tres milions d\u2019ocupats i m\u00e9s de 750.000 aturats cursaven estudis o formaci\u00f3, inclosos o no en els plans oficials d\u2019estudis.<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    Al marge de les oscil\u00b7lacions c\u00edcliques, resultat del calendari acad\u00e8mic, es tracta de les xifres m\u00e9s altes de la s\u00e8rie de l\u2019EPA des de l\u2019any 2005, i es mant\u00e9 la tend\u00e8ncia iniciada el tercer trimestre del 2020 cap a xifres m\u00e9s altes de poblaci\u00f3 activa que rep formaci\u00f3. Que estiguem davant d\u2019un canvi sostingut en el temps dependr\u00e0 de diversos factors, alguns dels quals han estat sobrevinguts (per exemple, la flexibilitzaci\u00f3 i l\u2019adaptaci\u00f3 a situacions de confinament en el seu moment, o l\u2019impuls a la formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia i en l\u00ednia<\/em>, en termes m\u00e9s generals), per\u00f2 a la llum de les dades l\u2019augment sembla un fet generalitzat: aix\u00ed, no es dona nom\u00e9s entre les persones ocupades, entre les quals s\u2019inclouen les que estan en un ERTO[1]<\/a>, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han augmentat considerablement les xifres en el cas dels aturats.<\/p>\n

    Aix\u00f2 \u00e9s especialment rellevant en un context en qu\u00e8, entre els principals reptes que afrontem de cara a la recuperaci\u00f3, hi ha aconseguir que qui ha perdut la feina en torni a trobar una i que qui \u00e9s en ERTO torni a la seva, sense que es perdi la relaci\u00f3 laboral. Per fer-ho, cal implementar pol\u00edtiques i programes de formaci\u00f3 i d\u2019adquisici\u00f3 de capital hum\u00e0, tant espec\u00edfic com generalista, que permetin dur a terme el necessari proc\u00e9s d\u2019upskilling <\/em>i reskilling<\/em> (\u00e9s a dir, d\u2019adaptaci\u00f3 i millora de les qualificacions professionals dels treballadors), especialment en un context d\u2019adaptaci\u00f3 i canvi sectorial com l\u2019actual.<\/p>\n

    En aquest sentit, un dels factors que sens dubte pot contribuir a un canvi sostingut en el temps en el nombre de persones que cursen formaci\u00f3 \u00e9s l\u2019impuls decidit de pol\u00edtiques p\u00fabliques en aquest \u00e0mbit. Per aix\u00f2, cal destacar que la formaci\u00f3 de capital hum\u00e0 sigui una pe\u00e7a clau en el marc de Next Generation EU i del nou Mecanisme de Recuperaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia, ja que caldr\u00e0 garantir que les inversions i reformes se centrin en els reptes i les necessitats d\u2019inversi\u00f3 relacionats amb les transicions ecol\u00f2gica i digital; per exemple, Espanya t\u00e9 poca poblaci\u00f3 amb habilitats digitals avan\u00e7ades i \u00e9s molt per darrere de la UE en ocupaci\u00f3 d\u2019especialistes en tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 i de graduats en ci\u00e8ncies, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques (STEM), \u00e0rees en qu\u00e8, a m\u00e9s, hi ha una gran bretxa entre homes i dones.<\/p>\n

    Pel que fa al nostre pa\u00eds, el Pla \u201cEspa\u00f1a Puede\u201d t\u00e9 entre els seus quatre eixos prioritaris les transicions ecol\u00f2gica i digital, que concentren el 40% i el 30% de la inversi\u00f3, respectivament. Tanmateix, com assenyal\u00e0vem en el document esmentat, considerem que el d\u00e8ficit principal del Pla \u00e9s, fins ara, la seva falta de concreci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3, el coneixement i la innovaci\u00f3. Considerem, doncs, que cal fer una aposta m\u00e9s decidida per la formaci\u00f3, tant de persones ocupades com aturades, i tant reglada com no reglada, que ha de recollir no nom\u00e9s les prioritats establertes a escala continental, sin\u00f3 tamb\u00e9 compet\u00e8ncies transversals i soft skills<\/em>, imprescindibles en el proc\u00e9s d\u2019orientaci\u00f3 laboral i de recerca de feina.<\/p>\n

    En definitiva, la segmentaci\u00f3 del mercat laboral torna a ser darrere de bona part del dolor\u00f3s ajust del mercat de treball que ha patit l\u2019economia espanyola en l\u2019\u00faltim any. Els treballadors amb contractes temporals tornen a ser els que pateixen bona part de la c\u00e0rrega, cosa que no \u00e9s inn\u00f2cua a mitj\u00e0 i llarg termini, ja que el pas per l\u2019atur, gaireb\u00e9 sempre dels mateixos, sol tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia una p\u00e8rdua de capital hum\u00e0 i un cost per a la seva reincorporaci\u00f3 futura. Per aix\u00f2, qualsevol reforma del mercat de treball, com la que planeja dur a terme el Govern, ha d\u2019abordar decididament aquesta q\u00fcesti\u00f3. Altrament, aquests treballadors continuaran suportant el pes de les crisis i veuran limitades les seves possibilitats tamb\u00e9 en les recuperacions futures.<\/p>\n

    —-<\/p>\n

    [1]<\/a> Mitjan\u00e7ant el Reial decret llei 30\/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l\u2019ocupaci\u00f3, es va considerar les persones treballadores en situaci\u00f3 de suspensi\u00f3 de contracte o de reducci\u00f3 de jornada com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un ERTO col\u00b7lectiu prioritari per a l\u2019acc\u00e9s a les iniciatives de formaci\u00f3 del sistema de formaci\u00f3 professional per a l\u2019ocupaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit laboral.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    – La segmentaci\u00f3 del mercat laboral torna a ser darrere de bona part del dolor\u00f3s ajust del mercat de treball que ha patit l\u2019economia espanyola en l\u2019\u00faltim any: les dades de l\u2019EPA del primer trimestre del 2021, conegudes aquesta setmana, indiquen que la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 s\u2019ha centrat de manera desproporcionada en els contractes temporals \u2192 […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4467,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\nEl mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"– La segmentaci\u00f3 del mercat laboral torna a ser darrere de bona part del dolor\u00f3s ajust del mercat de treball que ha patit l\u2019economia espanyola en l\u2019\u00faltim any: les dades de l\u2019EPA del primer trimestre del 2021, conegudes aquesta setmana, indiquen que la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 s\u2019ha centrat de manera desproporcionada en els contractes temporals \u2192 […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-16T16:33:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"928\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/\",\"name\":\"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png\",\"datePublished\":\"2021-05-01T08:00:03+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-16T16:33:54+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png\",\"contentUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png\",\"width\":1400,\"height\":928},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Publicaciones\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/\",\"name\":\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","og_description":"– La segmentaci\u00f3 del mercat laboral torna a ser darrere de bona part del dolor\u00f3s ajust del mercat de treball que ha patit l\u2019economia espanyola en l\u2019\u00faltim any: les dades de l\u2019EPA del primer trimestre del 2021, conegudes aquesta setmana, indiquen que la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 s\u2019ha centrat de manera desproporcionada en els contractes temporals \u2192 […]","og_url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/","og_site_name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","article_modified_time":"2026-09-16T16:33:54+00:00","og_image":[{"width":1400,"height":928,"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@esadeecpol","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/","name":"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","isPartOf":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png","datePublished":"2021-05-01T08:00:03+00:00","dateModified":"2026-09-16T16:33:54+00:00","breadcrumb":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#primaryimage","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png","contentUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/img.png","width":1400,"height":928},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-mercat-laboral-i-lepa-despres-dun-any-de-pandemia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Publicaciones","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"El mercat laboral (i l\u2019EPA) despr\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia"}]},{"@type":"WebSite","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/","name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/14221"}],"collection":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones"}],"about":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/publicaciones"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/14221\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14222,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/14221\/revisions\/14222"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4467"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}