El comer\u00e7 mundial ha de sumar als seus preus els costos mediambientals que implica l\u2019emissi\u00f3 de CO2 associada a la producci\u00f3 de b\u00e9ns. Amb aquest objectiu, el Parlament Europeu acaba de votar a favor d\u2019un Mecanisme d\u2019Ajust en Frontera (CBAM) per gravar els productes importats en funci\u00f3 de les seves emissions, i sotmetre\u2019ls al mateix preu que els b\u00e9ns europeus que ja paguen per aquestes emissions en un mercat intern de drets de CO2.<\/p>\n
<\/p>\n
En la seva forma actual, el CBAM presenta dos reptes pendents que considerem imprescindible afrontar per millorar i assegurar l\u2019efecte desitjat d\u2019incentiu a la reducci\u00f3 d\u2019emissions:<\/p>\n
\u2192\u00a0 Reducci\u00f3 de la competitivitat de les exportacions europees, <\/strong>ja que el CBAM incrementar\u00e0 els costos de diversos b\u00e9ns necessaris per a la producci\u00f3 d\u2019empreses de la UE. A m\u00e9s de l\u2019impacte sobre les empreses, aix\u00f2 podria afavorir la fuga d\u2019emissions, \u00e9s a dir, el despla\u00e7ament de la demanda mundial cap a productes que no assumeixin el CBAM en el seu proc\u00e9s productiu i siguin, per tant, m\u00e9s barats per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s contaminants.<\/p>\n \u2192 En la seva forma actual, no queda <\/strong>prou clar com garantir\u00e0 que els productes importats paguin per les seves emissions reals, <\/strong>cosa que deixa la porta oberta a errors en la certificaci\u00f3 o a un despla\u00e7ament ocult de decisions en la cadena de producci\u00f3 cap a processos amb moltes emissions que no es podran verificar f\u00e0cilment.<\/p>\n Per afrontar-los, avaluem aqu\u00ed els possibles pros i contres, tant en la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica com en la pol\u00edtica, de diverses alternatives, i n\u2019escollim una com la m\u00e9s prometedora: complementar el CBAM amb una contribuci\u00f3 clim\u00e0tica o impost especial per al per\u00edode de transici\u00f3,<\/strong> que s\u2019aplicaria sobre els materials b\u00e0sics. Es calcularia aplicant el preu del r\u00e8gim de comer\u00e7 de drets d\u2019emissi\u00f3 a un factor est\u00e0ndard d\u2019intensitat de CO2 per a cada material basat en el punt de refer\u00e8ncia (benchmark) de la UE per a les emissions, tant a la producci\u00f3 nacional (directament) com a les importacions.<\/p>\n <\/p>\n Aquesta alternativa aporta sis avantatges clau:<\/p>\n \u2192 No \u00e9s una mesura comercial, sin\u00f3 dom\u00e8stica (similar a l\u2019IVA), i per tant no l\u2019ha d\u2019aprovar l\u2019OMC, cosa que permet una aplicaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida.<\/p>\n \u2192 Abasta una gamma m\u00e9s \u00e0mplia de productes i elimina els incentius a la substituci\u00f3 d\u2019importacions.<\/p>\n \u2192 Com que \u00e9s un impost especial, permet excloure\u2019n els exportadors. Tanmateix, si la UE vol evitar que s\u2019exportin productes bruts, podria f\u00e0cilment eximir de l\u2019impost especial nom\u00e9s parcialment i aix\u00ed penalitzar els processos que m\u00e9s emeten, encara que estiguin orientats a l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n \u2192 En establir un valor est\u00e0ndard per a les importacions (igual que per a la producci\u00f3 nacional) s\u2019evita el \u201cgreenwashing\u201d.<\/p>\n \u2192 Garanteix una font d\u2019ingressos important que es pot destinar a la descarbonitzaci\u00f3 industrial a manera de xarxa de seguretat per als sectors m\u00e9s afectats, amb una atenci\u00f3 especial als seus treballadors, o a ajudar tercers pa\u00efsos a descarbonitzar-se. En aquest sentit, aquesta alternativa suposaria una contribuci\u00f3 redistributiva crucial que faria la descarbonitzaci\u00f3 industrial\/comercial m\u00e9s justa i ajudaria a legitimar-la.<\/p>\n \u2192 At\u00e8s que les emissions industrials ja estan penalitzades per l\u2019impost especial, l\u2019assignaci\u00f3 gratu\u00efta podria continuar, per evitar la doble imposici\u00f3. Tanmateix, aquesta assignaci\u00f3 gratu\u00efta es podria concedir nom\u00e9s si est\u00e0 subjecta a plans espec\u00edfics de descarbonitzaci\u00f3, cosa que refor\u00e7aria l\u2019incentiu per descarbonitzar.<\/p>\n <\/p>\n Finalment, aquesta mesura implicaria problemes potencials que es podrien afrontar o atenuar:<\/p>\n \u2192 El fet que no sigui una mesura comercial no vol dir que no s\u2019hagi de negociar amb tercers. Tanmateix, aix\u00f2 es pot facilitar si una part dels ingressos, com ja s\u2019ha esmentat, s\u2019utilitza per ajudar aquests pa\u00efsos a descarbonitzar-se.<\/p>\n \u2192 Un impost especial europeu l\u2019han d\u2019aprovar per unanimitat els estats membres, cosa que sens dubte pot ser dif\u00edcil. Tanmateix, aix\u00f2 es pot evitar si l\u2019impost especial s\u2019incorpora com un element m\u00e9s de l\u2019ETS. En aquest cas, n\u2019hi hauria prou amb l\u2019aprovaci\u00f3 per majoria.<\/p>\n \u2192 Fixar l\u2019impost especial en el valor de refer\u00e8ncia de la UE continuaria beneficiant els productors m\u00e9s bruts de l\u2019estranger, ja que nom\u00e9s pagarien per les emissions de refer\u00e8ncia, no per les reals. Per tant, la mesura s\u2019hauria de complementar amb ajuda exterior per ajudar tercers pa\u00efsos a descarbonitzar-se.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El comer\u00e7 mundial ha de sumar als seus preus els costos mediambientals que implica l\u2019emissi\u00f3 de CO2 associada a la producci\u00f3 de b\u00e9ns. Amb aquest objectiu, el Parlament Europeu acaba de votar a favor d\u2019un Mecanisme d\u2019Ajust en Frontera (CBAM) per gravar els productes importats en funci\u00f3 de les seves emissions, i sotmetre\u2019ls al mateix […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8377,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n