La ciutadania espanyola est\u00e0 d\u2019acord amb l\u2019exist\u00e8ncia i la gravetat del canvi clim\u00e0tic: nom\u00e9s un 5% hi atorga poca import\u00e0ncia (EsadeEcPol 2022), amb prou feines un 8% pensa que no \u00e9s real (CIS 2022) i per a un 71% les seves conseq\u00fc\u00e8ncies ja s\u00f3n visibles. Per\u00f2 aquest consens en el reconeixement de la crisi clim\u00e0tica s\u2019esvaeix quan ens centrem en les mesures per afrontar-la. En aquest document, prenem l\u2019Enquesta de Polaritzaci\u00f3 Verda feta per EsadeEcPol l\u2019abril de 2022 per construir una classificaci\u00f3 d\u2019individus favorables, ambivalents i reticents a les pol\u00edtiques de transici\u00f3 verda basada en les seves posicions respecte a prohibicions, impostos i subvencions al transport i als combustibles. Els resultats mostren que:<\/p>\n
\u2192 Una majoria (64%) mant\u00e9 posicions ambivalents o mixtes<\/p>\n
\u2192 La resta es divideix entre reticents (17,5%) i favorables (18,5%)<\/p>\n
El factor que sembla determinar en m\u00e9s mesura que alg\u00fa sigui considerat reticent o favorable \u00e9s la ideologia: segons una an\u00e0lisi multifactorial amb les dades de l\u2019enquesta, la probabilitat de ser reticent a les mesures de transici\u00f3 verda considerades passa del 8% al 33% segons si la persona se situa a l\u2019extrem esquerre o dret de l\u2019espectre.<\/p>\n
S\u2019obtenen dades molt similars quan s\u2019analitza la posici\u00f3 sobre assumptes m\u00e9s espec\u00edfics, com la prefer\u00e8ncia sobre impostos o el dret de les parelles LGTBIQ+ a adoptar. De nou, el vot a partits d\u2019esquerra \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent entre els favorables a aquestes pol\u00edtiques, mentre que entre els reticents predomina el vot a la dreta.<\/p>\n
A m\u00e9s, entre les posicions reticents sembla haver-hi m\u00e9s persones d\u2019edat mitjana i de municipis petits, mentre que entre les favorables abunden els joves de municipis grans.<\/p>\n
Altres factors rellevants semblen ser el sexe (amb les dones m\u00e9s presents entre els favorables) i la classe socioecon\u00f2mica (amb les classes mitjanes-altes sobrerepresentades en aquesta mateixa categoria, i les altes i mitjanes-baixes entre els reticents).<\/p>\n
Tot aix\u00f2 ens suggereix que les posicions sobre mesures espec\u00edfiques per a la transici\u00f3 verda s\u2019associen a perfils ideol\u00f2gics i sociodemogr\u00e0fics concrets, i aquest solapament entre actituds i caracter\u00edstiques individuals pot aguditzar la polaritzaci\u00f3 ideol\u00f2gica existent al voltant d\u2019aquest tema.<\/p>\n
Ara b\u00e9: queda una \u00e0mplia majoria amb posicions ambivalents el pes de la qual en totes les categories sociodemogr\u00e0fiques i de vot \u00e9s prou gran per oferir marge de maniobra als qui aspiren a formar coalicions de suport a la transici\u00f3 ecol\u00f2gica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La ciutadania espanyola est\u00e0 d\u2019acord amb l\u2019exist\u00e8ncia i la gravetat del canvi clim\u00e0tic: nom\u00e9s un 5% hi atorga poca import\u00e0ncia (EsadeEcPol 2022), amb prou feines un 8% pensa que no \u00e9s real (CIS 2022) i per a un 71% les seves conseq\u00fc\u00e8ncies ja s\u00f3n visibles. Per\u00f2 aquest consens en el reconeixement de la crisi clim\u00e0tica […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n