Espanya \u00e9s un pa\u00eds exemplar a escala internacional en nombrosos indicadors de salut. Tanmateix, en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria (AP) en medicina general, pilar i porta d\u2019entrada al sistema, nombrosos indicadors apunten a una situaci\u00f3 de deteriorament progressiu, tot i que amb una variaci\u00f3 important entre comunitats aut\u00f2nomes:<\/p>\n
\u2192 Segons el Bar\u00f2metre Sanitari que elabora el CIS, la valoraci\u00f3 dels serveis d\u2019AP per part de la ciutadania ha caigut de 7,38 a 6,19 sobre 10 en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada.<\/p>\n
\u2192 El temps d\u2019espera mitj\u00e0 entre la petici\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 d\u2019una cita amb el metge de fam\u00edlia ha passat de 4,14 dies el 2017 a 8,8 dies el 2022.<\/p>\n
\u2192 La pressi\u00f3 dels serveis d\u2019urg\u00e8ncies s\u2019ha disparat en els \u00faltims anys com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest deteriorament: el 29% dels ciutadans van declarar el 2023 que van faltar a una consulta amb el seu metge de cap\u00e7alera i van anar a urg\u00e8ncies a causa del temps d\u2019espera fins a rebre una cita.<\/p>\n
\u2192 M\u00e9s d\u2019un 70% dels professionals afirmen que l\u2019assignaci\u00f3 del pressupost d\u2019AP no \u00e9s suficient per oferir un servei de qualitat.<\/p>\n
\u2192 Malgrat els canvis demogr\u00e0fics i les demandes creixents, segons les Estad\u00edstiques de la Despesa Sanit\u00e0ria P\u00fablica (EGSP), el percentatge de la despesa en AP sobre la despesa p\u00fablica sanit\u00e0ria s\u2019ha mantingut pr\u00e0cticament constant des que hi ha registres, mentre que en l\u2019atenci\u00f3 especialitzada ha augmentat de manera sostinguda.<\/p>\n
En aquest policy brief, amb dades \u00faniques de la Fundaci\u00f3 CIVIO, analitzem els factors que expliquen l\u2019elevada pressi\u00f3 assistencial en l\u2019AP a Espanya, mesurada com la mitjana de pacients atesos al dia per metge de fam\u00edlia. Per fer-ho, duem a terme una an\u00e0lisi de cl\u00fasters que ens permet trobar similituds socioecon\u00f2miques i demogr\u00e0fiques entre zones amb diferents nivells de pressi\u00f3, aix\u00ed com an\u00e0lisis econom\u00e8triques que ens permeten quantificar la magnitud d\u2019algunes d\u2019aquestes relacions. Trobem que:<\/p>\n
\u2192 El 2018, l\u2019any m\u00e9s recent per al qual hi ha informaci\u00f3 de gaireb\u00e9 totes les comunitats aut\u00f2nomes, les comunitats amb m\u00e9s pressi\u00f3 s\u00f3n M\u00farcia, Melilla i la Comunitat de Madrid, i Catalunya, l\u2019Arag\u00f3 i Castella i Lle\u00f3, les comunitats amb menys pressi\u00f3.<\/p>\n
\u2192 Hi ha una variaci\u00f3 considerable entre la pressi\u00f3 de les \u00e0rees de salut dins de cada comunitat aut\u00f2noma, i en destaca especialment l\u2019Arag\u00f3 segons les nostres mesures estad\u00edstiques m\u00e9s precises.<\/p>\n
\u2192 Les \u00e0rees de salut amb menys renda, taxes d\u2019atur m\u00e9s elevades, m\u00e9s poblaci\u00f3 i menys metges per c\u00e0pita tenen una pressi\u00f3 assistencial m\u00e9s gran.<\/p>\n
\u2192 Concretament, per cada 1% m\u00e9s de renda en una \u00e0rea de salut determinada, els metges d\u2019AP atenen, de mitjana, un 0,20% menys de pacients al dia. Associem aquesta relaci\u00f3, principalment, amb dues causes potencials:<\/p>\n
(i) les persones amb m\u00e9s renda tenen, en general, millor salut (per exemple, un consum menor de tabac i alcohol i menys obesitat, aix\u00ed com millors resultats en salut autopercebuda i malalties cr\u00f2niques);<\/p>\n
(ii) un \u00fas m\u00e9s gran d\u2019assegurances de salut privades, ja que, a escala provincial, un increment d\u2019un 1% en el PIB per c\u00e0pita s\u2019associa, de mitjana, amb un increment del 0,5% del percentatge de poblaci\u00f3 amb cobertura d\u2019asseguran\u00e7a de salut privada.<\/p>\n
Analitzem en detall la situaci\u00f3 de l\u2019AP a la Comunitat de Madrid i trobem que:<\/p>\n
\u2192 Els centres m\u00e9s pressionats tenen pitjors indicadors sanitaris: cada 1% m\u00e9s de pressi\u00f3 assistencial als centres de salut s\u2019associa amb entre un 0,11% i un 0,16% menys de pacients amb un bon control de la diabetis i la hipertensi\u00f3.<\/p>\n
\u2192 El nivell de pressi\u00f3 entre centres presenta una variaci\u00f3 important.<\/p>\n
\u2192 Els factors que influeixen en la pressi\u00f3 s\u00f3n similars als de la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n
Per tal d\u2019alleujar la pressi\u00f3 actual i reduir l\u2019heterogene\u00eftat entre \u00e0rees i centres de salut, aix\u00ed com per abordar els reptes als quals s\u2019enfronta el nostre sistema d\u2019AP a
\ncurt i mitj\u00e0 termini, plantegem sis propostes:<\/p>\n