Esade publica cada sis mesos, amb el suport del Banc Sabadell, l’Informe Econ\u00f2mic i Financer, que en aquesta ocasi\u00f3 arriba a la seva edici\u00f3 n\u00famero 39 sota el t\u00edtol \u00abCapacitats energ\u00e8tiques per a un nou temps econ\u00f2mic\u00bb. Amb ell, Esade mant\u00e9 la seva vocaci\u00f3 de contribuir al debat p\u00fablic mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi rigorosa i plural que, com a escola de prestigi i amb la complicitat de tota la seva comunitat acad\u00e8mica, refor\u00e7a el comprom\u00eds amb el progr\u00e9s econ\u00f2mic i social.<\/p>\n
En el seu article de benvinguda, el director acad\u00e8mic de l’Informe, Omar Rachedi, parteix d’una constataci\u00f3 doble: Espanya continua arribant a aquesta fase del cicle en una posici\u00f3 comparativament favorable \u2014amb un creixement sostingut per damunt de la mitjana de l’eurozona, un mercat laboral din\u00e0mic i una posici\u00f3 exterior m\u00e9s robusta\u2014, per\u00f2 ho fa en un entorn internacional que ha canviat de naturalesa. Rachedi sost\u00e9 que l’energia ha deixat de ser un cost m\u00e9s de l’economia per convertir-se en una infraestructura de competitivitat, seguretat i autonomia estrat\u00e8gica, i que la propera onada tecnol\u00f2gica, amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial al centre, convertir\u00e0 la pol\u00edtica energ\u00e8tica tamb\u00e9 en pol\u00edtica tecnol\u00f2gica.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, la nota de conjuntura internacional, signada per Josep M. Comajuncosa, analitza com el xoc energ\u00e8tic derivat del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, i el tancament de l’estret d’Ormuz, han canviat el signe del risc dominant: menys por a una recessi\u00f3 immediata i m\u00e9s preocupaci\u00f3 per una inflaci\u00f3 persistent. L’FMI preveu un creixement global del 3,1 % el 2026, amb la zona euro alentint-se fins a l’1,1 %, i planteja dos escenaris en funci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 dels preus energ\u00e8tics. Pel que fa a la conjuntura nacional, Manuel Hidalgo descriu \u00abel moment de la transici\u00f3\u00bb: una economia espanyola que s’instal\u00b7la en un creixement del 2,2 %-2,3 % el 2026 i convergeix de manera gradual cap al seu creixement potencial de base (1,6 %-1,9 %), en un context en qu\u00e8 els motors de l’\u00faltim cicle \u2014immigraci\u00f3, turisme, fons europeus i pol\u00edtica monet\u00e0ria\u2014 s’esgoten gaireb\u00e9 alhora i el repte passa del costat de la demanda al de l’oferta.<\/p>\n
A la secci\u00f3 de debat, quatre autors aborden les capacitats energ\u00e8tiques d’Espanya i Europa. Marta Su\u00e1rez-Varela (Banc d’Espanya) repassa el que Europa ha fet des de la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna \u2014reconfiguraci\u00f3 de prove\u00efdors, gir cap al gas natural liquat, m\u00e9s renovables i efici\u00e8ncia\u2014 i el que necessita a partir d’ara: flexibilitat, interconnexions i emmagatzematge. Pedro Linares (Comillas ICAI i EsadeEcPol) analitza els reptes pendents de la transici\u00f3 energ\u00e8tica en el transport, la ind\u00fastria i els edificis, i la necessitat d’un marc d’inversi\u00f3 que permeti electrificar la gran majoria dels consums finals. Gonzalo Escribano (Real Instituto Elcano i UNED) examina la reconfiguraci\u00f3 f\u00f2ssil i la descarbonitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica despr\u00e9s de la guerra de l’Iran, amb la noci\u00f3 de \u00abfortificaci\u00f3 selectiva\u00bb com a resposta europea. I Enrico Bergamini (GREF, Esade) sost\u00e9 que les crisis energ\u00e8tiques i tecnol\u00f2giques estan convertint la pol\u00edtica industrial verda en una q\u00fcesti\u00f3 existencial per a Europa, situada entre el \u00abpetrostate\u00bb nord-americ\u00e0 i l’\u00abelectrostate\u00bb xin\u00e8s.<\/p>\n
Finalment, l’informe es completa amb les ressenyes d’Antonio Garc\u00eda Maldonado sobre dos llibres recents: \u00abLa maldici\u00f3n del ganador. Anomal\u00edas de la psicolog\u00eda econ\u00f3mica: pasado y presente\u00bb, de Richard Thaler i Alex O. Imas (Deusto, 2026), i \u00abLa era de las revoluciones. Avances y retrocesos desde 1600 hasta nuestros d\u00edas\u00bb, de Fareed Zakaria (Debate, 2026).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Esade publica cada sis mesos, amb el suport del Banc Sabadell, l’Informe Econ\u00f2mic i Financer, que en aquesta ocasi\u00f3 arriba a la seva edici\u00f3 n\u00famero 39 sota el t\u00edtol \u00abCapacitats energ\u00e8tiques per a un nou temps econ\u00f2mic\u00bb. Amb ell, Esade mant\u00e9 la seva vocaci\u00f3 de contribuir al debat p\u00fablic mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi rigorosa i plural […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13621,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n