L’envelliment de la poblaci\u00f3 planteja un dels reptes fiscals m\u00e9s importants als quals s’enfronta Espanya en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades. Aquest policy brief aplica la metodologia dels Comptes Nacionals de Transfer\u00e8ncia (NTA, per les sigles en angl\u00e8s) per quantificar com es distribueixen els impostos pagats i les prestacions p\u00fabliques rebudes al llarg del cicle vital a Espanya el 2024.<\/p>\n
El cicle vital fiscal:<\/b><\/p>\n
\u2192 <\/b>Un individu representatiu \u00e9s receptor net del sector p\u00fablic durant la inf\u00e0ncia i la vellesa, i contribuent net durant la vida laboral.<\/p>\n
\u2192 <\/b>De mitjana, el saldo fiscal assignable per edat assoleix el seu m\u00e0xim al voltant dels 50 anys, amb una aportaci\u00f3 neta positiva d’aproximadament 11.000 euros anuals, i cau a un d\u00e8ficit d’uns 16.000 euros en arribar als 70, quan el cessament de l’activitat laboral coincideix amb l’inici de la percepci\u00f3 de pensions.<\/p>\n
\u2192 <\/b>El 41 % de la poblaci\u00f3 espanyola presenta un saldo fiscal net positiu. Aquesta proporci\u00f3 puja al 68 % entre els adults de 25 a 64 anys i cau per sota del 10 % en els extrems del cicle vital, reflectint el disseny del nostre Estat del benestar.<\/p>\n
El saldo fiscal assignable per edat:<\/b><\/p>\n
\u2192 <\/b>Sota un exercici que aplica els perfils fiscals actuals al conjunt del cicle vital, el saldo net d’un individu representatiu nascut el 2024 seria negatiu al voltant de 140.000 euros en valor present.<\/p>\n
\u2192 <\/b>En termes agregats, els impostos considerats no cobreixen la despesa p\u00fablica assignable per edat: el saldo fiscal assignable per edat va ser negatiu el 2024, situant-se al voltant de 30.213 milions d’euros (1,9 % del PIB).<\/p>\n
\u2192 <\/b>Aquest indicador no equival al d\u00e8ficit (o super\u00e0vit) p\u00fablic total, sin\u00f3 al saldo de les partides d’ingressos i despeses que es poden assignar per edat sota aquesta metodologia (un 85 % del total).<\/p>\n
La projecci\u00f3 a 2050:<\/b><\/p>\n
\u2192 <\/b>Una simulaci\u00f3 per observar qu\u00e8 passaria amb el saldo fiscal assignable per edat si el sistema actual oper\u00e9s sobre l’estructura demogr\u00e0fica projectada per al 2050 dona un saldo fiscal assignable per edat negatiu d’entre el 6,1 % i el 8,5 % del PIB, depenent de l’escenari migratori.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Aquesta magnitud reflecteix un doble efecte: el pes de les cohorts del baby boom despla\u00e7ant-se cap a les edats de major despesa p\u00fablica, i la menor representaci\u00f3 de les cohorts en edat de treballar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de d\u00e8cades de baixa fecunditat.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Com a an\u00e0lisi de sensibilitat, en aplicar sup\u00f2sits alternatius sobre l’evoluci\u00f3 relativa de pensions, sanitat i IRPF, el deteriorament estimat s’atenua. En l’escenari central, el saldo fiscal assignable per edat passaria de \u22126,8 % a \u22123,2 % del PIB contrafactual del 2050.<\/p>\n
El paper de l’educaci\u00f3, la immigraci\u00f3 i la fecunditat:<\/b><\/p>\n
\u2192 <\/b>Entre els 30 i els 54 anys, el saldo fiscal net mitj\u00e0 \u00e9s de 15.900 euros anuals per a una persona amb estudis superiors, 6.300 euros per a qui t\u00e9 batxillerat o FP mitjana i 2.500 euros per a qui no supera l’ESO.<\/p>\n
\u2192 <\/b>El major nivell educatiu de les cohorts joves compensa parcialment l’efecte de l’envelliment, encara que no n’hi ha prou per si sol per revertir la bretxa estimada.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Passar d’un escenari de saldo migratori nul a un de moderat (330.000 persones anuals, la mitjana de 2000\u20132024) redueix el d\u00e8ficit simulat en 1,7 punts del PIB. Tanmateix, augmentar aquest flux migratori a 550.000 persones (mitjana de 2021-2024) nom\u00e9s retalla set d\u00e8cimes addicionals.<\/p>\n
\u2192 <\/b>L’exercici assumeix que els nous immigrants repliquen el nivell educatiu de la poblaci\u00f3 ja resident nascuda a l’estranger, que t\u00e9 una menor taxa d’educaci\u00f3 superior i, per tant, saldos fiscals per c\u00e0pita inferiors als de la poblaci\u00f3 nativa. Aquesta contribuci\u00f3 podria augmentar amb una eventual converg\u00e8ncia associada a pol\u00edtiques educatives i d’inserci\u00f3 laboral\/professional a aquest efecte.<\/p>\n
\u2192 <\/b>En tot cas, l’avantatge demogr\u00e0fic de la immigraci\u00f3 \u00e9s transitori: els immigrants que avui es troben en edat de treballar amb el temps es jubilaran.<\/p>\n
\u2192 <\/b>En l’horitz\u00f3 fins al 2050, una major natalitat augmentaria primer la poblaci\u00f3 infantil dependent, resultant en un deteriorament del saldo fiscal.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Els efectes positius d’una major natalitat es materialitzarien durant la segona meitat del segle XXI.<\/p>\n
L’origen del desequilibri:<\/b><\/p>\n
\u2192 <\/b>Aquests resultats desplacen el focus de l’estructura poblacional cap al disseny de la despesa p\u00fablica sensible al cicle vital, i especialment cap a les pensions contributives, la partida m\u00e9s significativa i la de majors implicacions intergeneracionals.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Les regles actuals del sistema de pensions impliquen una rendibilitat real impl\u00edcita estimada al voltant del 2,61 % anual, per sobre del creixement real dels ingressos del sistema (1,4 % anual entre 2005 i 2024).<\/p>\n
\u2192 <\/b>Aquesta bretxa defineix la tensi\u00f3 estructural de sostenibilitat i es traslladar\u00e0 al pressupost p\u00fablic de manera creixent a mesura que les cohorts del baby boom<\/i> completin la seva transici\u00f3 a la jubilaci\u00f3.<\/p>\n
Tres l\u00ednies de reforma:<\/b><\/p>\n
Apuntem tres l\u00ednies de reforma complement\u00e0ries que els responsables de pol\u00edtica econ\u00f2mica haurien de considerar:<\/p>\n
\u2192 <\/b>Elevar la participaci\u00f3 laboral en edats avan\u00e7ades. Entre els 55 i els 64 anys, cada empleat suposa un saldo fiscal net uns 19.000 euros major a l’any. Si Espanya converg\u00eds al percentil 75 de la distribuci\u00f3 europea de taxes d’ocupaci\u00f3 en aquest tram, la recaptaci\u00f3 neta augmentaria en uns 14.000 milions d’euros (0,9 % del PIB).<\/p>\n
\u2192 <\/b>Introduir mecanismes que vinculin l’edat efectiva de jubilaci\u00f3 a la longevitat, amb salvaguardes de salut, ocupaci\u00f3 i traject\u00f2ria laboral, tal com han fet ja altres pa\u00efsos europeus. D’aquesta manera, els increments de longevitat es repartirien de manera predictible i transparent entre anys addicionals d’activitat i anys addicionals de prestaci\u00f3.<\/p>\n
\u2192 <\/b>Transitar gradualment cap a un sistema p\u00fablic de comptes nocionals de contribuci\u00f3 definida com una alternativa per refor\u00e7ar la sostenibilitat actuarial del sistema. Aquest sistema faria expl\u00edcita i coherent la relaci\u00f3 entre cotitzacions i prestacions, alineant la rendibilitat impl\u00edcita del sistema amb la capacitat real de finan\u00e7ament de l’economia.<\/p>\n
Les tres l\u00ednies de reforma comparteixen un denominador com\u00fa: distribuir els costos de l’envelliment de manera predictible i equitativa entre generacions, evitant que es traslladin de manera menys visible a les generacions futures a trav\u00e9s de majors nivells de deute.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’envelliment de la poblaci\u00f3 planteja un dels reptes fiscals m\u00e9s importants als quals s’enfronta Espanya en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades. Aquest policy brief aplica la metodologia dels Comptes Nacionals de Transfer\u00e8ncia (NTA, per les sigles en angl\u00e8s) per quantificar com es distribueixen els impostos pagats i les prestacions p\u00fabliques rebudes al llarg del cicle vital a […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13581,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n