L\u2019adopci\u00f3 de tecnologies m\u00e9s netes o m\u00e9s eficients sol ser m\u00e9s primerenca a les llars amb m\u00e9s ingressos, o definides per altres variables que faciliten assumir el cost d\u2019aquesta adopci\u00f3. El paper de la pol\u00edtica p\u00fablica, en un context en qu\u00e8 ens hem marcat com a objectiu com\u00fa descarbonitzar la nostra economia, hauria de ser facilitar que aquesta adopci\u00f3 sigui tan completa i equitativa com sigui possible, i que estigui disponible per a totes les llars per igual.<\/p>\n
Per identificar amb dades precises els reptes per al seu avan\u00e7 i orientar pol\u00edtiques inclusives per superar-los, en aquest estudi mesurem la pres\u00e8ncia de tres d\u2019aquestes tecnologies a les llars espanyoles: instal\u00b7lacions de renovables pr\u00f2pies (com plaques solars), vehicles h\u00edbrids o el\u00e8ctrics i calefacci\u00f3 alimentada per energies menys intensives en emissions. Per fer-ho, d\u2019una banda, fem servir dades descriptives, que mostren percentatges d\u2019adopci\u00f3 d\u2019una tecnologia determinada en cada tipus de llar. De l\u2019altra, incloem models estad\u00edstics que ens permeten estimar com canvia la probabilitat que una llar disposi d\u2019un equip o un altre mantenint constants altres aspectes.<\/p>\n
Pel que fa a la instal\u00b7laci\u00f3 de renovables pr\u00f2pies, observem que gaireb\u00e9 un 6% de les llars en t\u00e9 alguna. Ara b\u00e9, la xifra varia substancialment segons les condicions socioecon\u00f2miques, cosa que suggereix que hi ha marge perqu\u00e8 l\u2019acc\u00e9s a aquest tipus de tecnologia sigui m\u00e9s equitatiu:<\/p>\n
\u2192 La renda de la llar introdueix la variaci\u00f3 m\u00e9s gran: per a les llars amb ingressos mensuals superiors a 5.000\u20ac nets la penetraci\u00f3 \u00e9s del 9%, i es queda en el 3,9% en les que s\u00f3n per sota de 1.000\u20ac. Aquesta variaci\u00f3 es mant\u00e9 en bona mesura si controlem per altres factors.<\/p>\n
\u2192 Les llars que viuen en un habitatge comprat amb hipoteca arriben al 10,5% de penetraci\u00f3, mentre que les que viuen de lloguer tenen taxes m\u00e9s baixes que la mitjana, cosa que mostra una desigualtat en les inversions per part dels propietaris segons l\u2019\u00fas.<\/p>\n
\u2192 Per als habitatges unifamiliars el percentatge arriba al 7,8%, i \u00e9s inferior al 5% per als edificis plurifamiliars. La difer\u00e8ncia continua existint i \u00e9s significativa fins i tot controlant per altres factors, cosa que probablement reflecteix que les llars en edificis s\u2019enfronten a dificultats m\u00e9s grans per instal\u00b7lar renovables comunes.<\/p>\n
Pel que fa a la tinen\u00e7a de vehicles h\u00edbrids o el\u00e8ctrics, un 4% de les llars amb algun vehicle en tenen almenys un que fa servir aquest tipus de propulsi\u00f3. \u00c9s de suposar que aquesta xifra evolucionar\u00e0 positivament en els pr\u00f2xims anys, at\u00e8s que una de cada deu noves matriculacions el 2023 va ser de vehicles el\u00e8ctrics. Ara b\u00e9, igual que passava amb les renovables, hi ha bretxes que assenyalen on poden ser les oportunitats de creixement:<\/p>\n
\u2192 Un cop m\u00e9s, els ingressos nets mensuals pesen molt: un 11% de les llars amb m\u00e9s de 5.000\u20ac tenen almenys un vehicle d\u2019aquest tipus, per\u00f2 entre les de menys de 1.000\u20ac no arriba al 2%. La bretxa es redueix si sotmetem la variable a un test m\u00e9s exigent que mant\u00e9 constant l\u2019efecte d\u2019altres trets de la llar, per\u00f2 continua sent molt significativa (x2,75).<\/p>\n
\u2192 Disposar d\u2019un garatge a l\u2019edifici o a l\u2019habitatge unifamiliar de la llar incrementa la probabilitat en un x1,3 fins i tot descomptant l\u2019efecte de la renda i altres factors.<\/p>\n
\u2192 Els vehicles h\u00edbrids o el\u00e8ctrics s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en llars situades en ciutats de m\u00e9s de 500.000 habitants (6,2%), cosa que novament apunta a la import\u00e0ncia de l\u2019entorn i de la infraestructura.<\/p>\n
\u2192 Territorialment, la r\u00e0tio de llars amb algun vehicle el\u00e8ctric\/h\u00edbrid vs. llars amb nom\u00e9s vehicles de combusti\u00f3 \u00e9s especialment alta a les prov\u00edncies de Madrid i Barcelona. Tamb\u00e9 destaquen les \u00e0rees urbanes de Santiago de Compostel\u00b7la, Eivissa i Marbella.
\nFinalment, la penetraci\u00f3 de calefacci\u00f3 fixa (diferent de solucions m\u00f2bils com radiadors port\u00e0tils) alimentada per renovables \u00e9s:<\/p>\n
\u2192 Molt m\u00e9s baixa que la d\u2019altres tecnologies considerades en aquesta an\u00e0lisi: 0,8% de les llars amb calefacci\u00f3 col\u00b7lectiva, 0,6% de les llars amb calefacci\u00f3 individual.<\/p>\n
\u2192 La penetraci\u00f3 de renovables en calefacci\u00f3 augmenta amb el nivell de renda per\u00f2 en cap cas supera l\u20191,1%, i no destaca en gaireb\u00e9 cap comunitat aut\u00f2noma.<\/p>\n
\u2192 En canvi, la calefacci\u00f3 alimentada per electricitat arriba al 9,7% en la col\u00b7lectiva i al 20,8% en la individual, per\u00f2 cal advertir que aquesta xifra inclou tant mecanismes d\u2019alta efici\u00e8ncia com altres de menys efici\u00e8ncia.<\/p>\n
Tota aquesta an\u00e0lisi suggereix que hi ha una oportunitat d\u2019accelerar el canvi amb pol\u00edtiques efectives ancorades en una inversi\u00f3 p\u00fablica significativa. Apunta aix\u00ed a la necessitat de consolidar pol\u00edtiques que assegurin que la incorporaci\u00f3 de tecnologies netes a les llars espanyoles, que ja s\u2019est\u00e0 produint, es faci de la manera m\u00e9s efica\u00e7, r\u00e0pida i equitativa possible, de manera que ning\u00fa no es quedi enrere en la transici\u00f3. Aix\u00f2 la far\u00e0 alhora m\u00e9s r\u00e0pida i m\u00e9s justa. Proposem aqu\u00ed refor\u00e7ar tres guies perqu\u00e8 les mesures implementades garanteixin un \u00fas m\u00e9s just i efica\u00e7 dels recursos emprats:<\/p>\n
\u2192 Prioritzar les llars amb m\u00e9s barreres: els ajuts s\u2019han d\u2019adre\u00e7ar principalment a qui no pot adoptar tecnologies netes sense suport, i centrar-se en llars vulnerables i en els casos en qu\u00e8 el cost inicial continua sent un obstacle important.<\/p>\n
\u2192 Equitat territorial: incorporar criteris que redueixin les desigualtats relacionades amb l\u2019entorn f\u00edsic i les condicions de l\u2019habitatge. D\u2019una banda, assegurant una penetraci\u00f3 territorial completa de la infraestructura necess\u00e0ria per desenvolupar aquestes tecnologies, optant per les opcions m\u00e9s eficients en cada cas. De l\u2019altra, facilitant-ne l\u2019adopci\u00f3 en entorns que alhora tenen beneficis especialment alts per a l\u2019efici\u00e8ncia i la descarbonitzaci\u00f3; per exemple, en zones urbanes de densitat mitjana i alta.<\/p>\n
\u2192 Dissenyar pol\u00edtiques que equilibrin alternatives individuals (vehicles el\u00e8ctrics, panells solars) i col\u00b7lectives (transport p\u00fablic, xarxes energ\u00e8tiques compartides), adaptant-se a les condicions espec\u00edfiques de cada context, sense pretendre que una sola via servir\u00e0 per a totes les llars i totes les opcions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019adopci\u00f3 de tecnologies m\u00e9s netes o m\u00e9s eficients sol ser m\u00e9s primerenca a les llars amb m\u00e9s ingressos, o definides per altres variables que faciliten assumir el cost d\u2019aquesta adopci\u00f3. El paper de la pol\u00edtica p\u00fablica, en un context en qu\u00e8 ens hem marcat com a objectiu com\u00fa descarbonitzar la nostra economia, hauria de ser […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":11936,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\n