{"id":11432,"date":"2024-04-23T17:38:37","date_gmt":"2024-04-23T15:38:37","guid":{"rendered":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/publicaciones\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/"},"modified":"2024-12-18T16:11:53","modified_gmt":"2024-12-18T15:11:53","slug":"el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes","status":"publish","type":"publicaciones","link":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/","title":{"rendered":"El cost d’acc\u00e9s a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

Les escoles concertades s\u00f3n un element central del sistema educatiu espanyol. Mentre que el 67% dels estudiants assisteixen a escoles p\u00fabliques, gaireb\u00e9 el 30% assisteixen a centres finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics per\u00f2 de titularitat privada, anomenats centres concertats (mentre que nom\u00e9s el 4% assisteixen a centres privats autofinan\u00e7ats). L’escola concertada compleix una funci\u00f3 instrumental en el desenvolupament de l’article 27 de la Constituci\u00f3: la llibertat d’ensenyament. Tanmateix, l’altra funci\u00f3 d’aquest article, el dret a l’educaci\u00f3, no s’ha complert. A dia d’avui, no hi ha acc\u00e9s universal gratu\u00eft a les escoles concertades. A m\u00e9s, en comparaci\u00f3 amb les escoles p\u00fabliques, una proporci\u00f3 molt menor d’alumnes d’origen immigrat i de baixos ingressos assisteix a escoles concertades, la qual cosa perjudica significativament la igualtat d’oportunitats i l’equitat, un dels objectius fonamentals de l’article.<\/p>\n

El principal motiu per no oferir l’ensenyament gratu\u00eft \u00e9s el sistema de finan\u00e7ament establert per a les escoles concertades i una regulaci\u00f3 m\u00e9s laxa dels seus serveis: ambdues fomenten la recaptaci\u00f3 de la matr\u00edcula, que en teoria s\u00f3n volunt\u00e0ries per\u00f2 habituals a la pr\u00e0ctica. El fenomen de la matr\u00edcula ha estat \u00e0mpliament discutit en el debat p\u00fablic de les \u00faltimes d\u00e8cades, amb posicions extremes dominants: d’una banda, es proposa que les escoles concertades haurien de desapar\u00e8ixer, amb escoles purament p\u00fabliques o privades acollint els seus alumnes, i de l’altra. D’altra banda, es demanen m\u00e9s diners per al sector sense mesures compensat\u00f2ries sota la bandera de la llibertat educativa. L’an\u00e0lisi i la investigaci\u00f3 fins ara han estat escasses, superficials i, en ocasions, esbiaixades. Aix\u00ed, han afavorit aquestes posicions extremes i una visi\u00f3 homog\u00e8nia de les escoles concertades, ignorant qualsevol diversitat al seu interior.<\/p>\n

En aquest informe presentem per primera vegada una an\u00e0lisi completa, profunda i fiable del fenomen de la matr\u00edcula a les escoles concertades. Per a aix\u00f2, utilitzem dues bases de dades elaborades per l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE): la primera contempla el fenomen des del vessant del pagament de la quota (fam\u00edlies) i la segona des del vessant de la recaptaci\u00f3 (escoles). Tant per la seva representativitat estad\u00edstica com per la seva amplitud, s\u00f3n les \u00faniques fonts que ens permeten abordar el tema amb el rigor metodol\u00f2gic necessari. La coher\u00e8ncia entre ambdues fonts de dades \u00e9s molt alta i mostra patrons i magnituds similars del fenomen.<\/p>\n

El resultat m\u00e9s important \u00e9s que, al contrari del que ha suggerit el debat p\u00fablic fins ara, ens trobem davant d’un sector m\u00e9s divers que no pas monol\u00edtic, tant des del punt de vista territorial (cada comunitat aut\u00f2noma t\u00e9 diferents models d’escoles concertades) com des del punt de vista de la recaptaci\u00f3 de la matr\u00edcula i els motius m\u00e9s probables pels quals aquells col\u00b7legis que recullen decideixen fer-ho.<\/p>\n

En primer lloc, estudiem el pagament de la matr\u00edcula de les etapes de Segon Cicle d’Educaci\u00f3 Infantil, Prim\u00e0ria i ESO per les fam\u00edlies. A partir de l’Enquesta de despesa de les llars en educaci\u00f3 (EGHE), realitzada per darrera vegada el 2019\/20, trobem que:<\/p>\n

    \n
  • Segons el nivell educatiu, entre el 81% i el 95% de l’alumnat paga les taxes.<\/li>\n
  • La matr\u00edcula mitjana \u00e9s d’entre 680 i 860 euros anuals per alumne (incloses les fam\u00edlies no pagadores, equivalent a un pagament de 0 euros).<\/li>\n
  • Aix\u00f2 representa un import total d’entre 947 milions i 1.186 milions d’euros per als tres nivells, en funci\u00f3 de la definici\u00f3 de les taxes de matr\u00edcula utilitzada.<\/li>\n
  • Hi ha un 13% d’estudiants que no paguen matr\u00edcula en els nivells considerats, mentre que un 18% paga una quota molt baixa (menys de 20 euros al mes per estudiant). D’altra banda, el 10% dels estudiants amb la matr\u00edcula m\u00e9s alta paguen el 45% del cost total.<\/li>\n
  • Hi ha difer\u00e8ncies importants en el pagament de la matr\u00edcula segons els ingressos familiars: el 20% amb els ingressos m\u00e9s baixos paga una matr\u00edcula mitjana anual de 310 \u20ac, mentre que el 20% amb els ingressos m\u00e9s alts paga unes quotes lleugerament superiors als 1.000 \u20ac.<\/li>\n<\/ul>\n

    Pel que fa a les comunitats aut\u00f2nomes:<\/p>\n

    \u2192 El gruix de la matr\u00edcula (70% del total) es concentra a Catalunya, Madrid i el Pa\u00eds Basc, on m\u00e9s del 90% de les fam\u00edlies matriculades en escoles concertades paguen la matr\u00edcula.<\/p>\n

    \u2192 El percentatge \u00e9s una mica inferior en el cas de la Comunitat Valenciana (82% de les fam\u00edlies) i es redueix notablement a Andalusia (60%).<\/p>\n

    \u2192 La matr\u00edcula mitjana per estudiant i any (nom\u00e9s per a fam\u00edlies pagadores) \u00e9s de 1.696 \u20ac a Catalunya, 1.156 \u20ac a la Comunitat de Madrid, 959 \u20ac al Pa\u00eds Basc, 597 \u20ac a la Comunitat Valenciana i 453 \u20ac a Andalusia.<\/p>\n

    \u2192 Catalunya, seguida del Pa\u00eds Basc i Madrid, s\u00f3n les comunitats aut\u00f2nomes amb una major homogene\u00eftat en el pagament de les matr\u00edcules entre les fam\u00edlies, mentre que Andalusia presenta la distribuci\u00f3 m\u00e9s desigual.<\/p>\n

    A partir de l’Enquesta de Finan\u00e7ament i Despesa de l’Educaci\u00f3 Privada (EFGEP), hem analitzat la matr\u00edcula que cobren les escoles concertades i els motius pels quals ho fan. En calcular el resultat econ\u00f2mic dels centres (\u00e9s a dir, ingressos o despeses per\u00f2 sense tenir en compte en els ingressos les matr\u00edcules, ni en les despeses no subvencionables amb fons p\u00fablics) trobem que:<\/p>\n

      \n
    • El finan\u00e7ament \u00e9s extremadament desigual, amb un 20% de centres amb un resultat econ\u00f2mic negatiu o essencialment nul, un altre 50% amb un resultat econ\u00f2mic positiu i menys de 300 euros per alumne i any i un 30% amb una clara situaci\u00f3 de sobrefinan\u00e7ament.<\/li>\n
    • El percentatge de centres que cobren la matr\u00edcula varia entre el 66% i el 75%, segons el nivell educatiu.<\/li>\n
    • La probabilitat de cobrar la matr\u00edcula i la magnitud de la matr\u00edcula pagada \u00e9s m\u00e9s alta a les escoles menys i m\u00e9s ben finan\u00e7ades, per\u00f2 m\u00e9s baixa a la meitat del rang de finan\u00e7ament.<\/li>\n
    • El noranta per cent de les escoles m\u00e9s grans cobren matr\u00edcula, mentre que a les escoles mitjanes i petites, la proporci\u00f3 baixa entre el 60% i el 70% de les escoles. Aquest fenomen explica que hi hagi un percentatge menor d’escoles que cobren la matr\u00edcula que un percentatge menor de fam\u00edlies que la paguen.<\/li>\n<\/ul>\n

      Vam explorar els motius pels quals les escoles cobren la matr\u00edcula. A aquest efecte, prenent com a refer\u00e8ncia el resultat econ\u00f2mic i afegint un marge de 200 euros per alumne, diferenciem tres possibles situacions: centres infrafinan\u00e7ats que cobren matr\u00edcula per sobreviure, centres adequadament finan\u00e7ats que cobren matr\u00edcula per cobrir les despeses d’escola no concertada. (\u00e9s a dir, despeses no contemplades per les administracions educatives i que permetin ampliar els serveis oferts), i centres ben finan\u00e7ats que cobren matr\u00edcula per diferenciaci\u00f3 o benefici econ\u00f2mic. A partir d’aquest punt, podem segmentar precisament, per a cada nivell educatiu (Segon Cicle d’Educaci\u00f3 Infantil, Prim\u00e0ria i ESO), tots els centres del sector concertat en cinc grups:<\/p>\n

        \n
      • El 17%, el 20% i el 19%, respectivament, no cobren matr\u00edcula i estan finan\u00e7ats adequadament.<\/li>\n
      • El 14,5%, el 12% i el 14,5%, respectivament, no cobren matr\u00edcula i estan infrafinan\u00e7ats.<\/li>\n
      • El 23% de tots els nivells educatius cobren la matr\u00edcula per cobrir el fet que no tenen finan\u00e7ament.<\/li>\n
      • El 28%, el 29% i el 28%, respectivament, cobren la matr\u00edcula per cobrir les despeses no subvencionades.<\/li>\n
      • El 17,5%, el 15% i el 15%, respectivament, cobren matr\u00edcula per diferenciaci\u00f3 o benefici econ\u00f2mic.<\/li>\n<\/ul>\n

        Finalment, hem realitzat una an\u00e0lisi espec\u00edfica per a les cinc comunitats aut\u00f2nomes amb m\u00e9s pres\u00e8ncia del sector subvencionat, que mostra que:<\/p>\n

          \n
        • Andalusia es caracteritza per un baix finan\u00e7ament respecte a la mitjana nacional, unes despeses no charter raonablement contingudes en la major part de la distribuci\u00f3 del finan\u00e7ament i, sobretot, el nivell de matr\u00edcula m\u00e9s baix entre totes les comunitats aut\u00f2nomes considerades.<\/li>\n
        • Catalunya mostra un finan\u00e7ament de la xarxa concertada molt polaritzat (centres molt ben finan\u00e7ats o molt mal finan\u00e7ats) i un cobrament de quotes gaireb\u00e9 universal que respon amb la mateixa eina a realitats econ\u00f2miques oposades, ja siguin les d\u2019 *infra-finan\u00e7ament (entre un 46% i un 53% de centres depenent de l’etapa educativa) o les de diferenciaci\u00f3 de l’oferta o benefici econ\u00f2mic (entre un 25% i un 33% dels centres segons l’etapa educativa).<\/li>\n
        • A la Comunitat de Madrid, hi ha una relaci\u00f3 molt forta entre la recaptaci\u00f3 de la matr\u00edcula i el rendiment econ\u00f2mic (les escoles millor finan\u00e7ades tenen m\u00e9s probabilitats de cobrar i cobrar quantitats elevades) i una enorme import\u00e0ncia de la mida de l’escola per entendre la din\u00e0mica de cobrament de la matr\u00edcula. S’identifica una proporci\u00f3 baixa de centres infrafinan\u00e7ats i una proporci\u00f3 lleugerament superior a la mitjana nacional de centres que cobren quotes per motius de diferenciaci\u00f3 respecte a altres centres o prestaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/li>\n
        • La Comunitat Valenciana mostra una relaci\u00f3 positiva entre la recaptaci\u00f3 de la matr\u00edcula i el rendiment econ\u00f2mic (sobretot a l’ESO), una enorme import\u00e0ncia de la dimensi\u00f3 del centre per entendre la din\u00e0mica de cobrament de la matr\u00edcula i una elevada proporci\u00f3 de centres infrafinan\u00e7ats (quasi el 40%) amb una matr\u00edcula baixa que viure en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica prec\u00e0ria.<\/li>\n
        • El Pa\u00eds Basc t\u00e9 uns nivells de finan\u00e7ament molt elevats en relaci\u00f3 a la mitjana nacional i la proporci\u00f3 m\u00e9s baixa de centres infrafinan\u00e7ats. Tamb\u00e9 hi ha una relaci\u00f3 m\u00e9s feble entre la mida del centre i la recaptaci\u00f3 de les matr\u00edcules, que s\u00f3n generalitzades i superiors a la mitjana nacional i, sobretot, una import\u00e0ncia enorme de les despeses no subvencionades, la m\u00e9s elevada de totes les comunitats aut\u00f2nomes analitzades, que constitueixen el principal motiu de cobrament de les matr\u00edcules. L’escola concertada del Pa\u00eds Basc \u00e9s el paradigma, simult\u00e0niament, d’un molt bon nivell de finan\u00e7ament combinat amb una elevada despesa no subvencionada.<\/li>\n<\/ul>\n

          Els resultats van trobar una coher\u00e8ncia molt notable entre el que paguen les fam\u00edlies i el que cobren les escoles, cosa que refor\u00e7a la fiabilitat de l’an\u00e0lisi. Tamb\u00e9 ens proporciona per primera vegada una estimaci\u00f3 molt precisa de la magnitud econ\u00f2mica de la matr\u00edcula en el sector subvencionat, que oscil\u00b7la entre els 950 i els 1.200 milions d’euros per als nivells de 3 a 16 anys. Aquests resultats demostren clarament la hip\u00f2tesi de la diversitat i la complexitat del sector i mostren que les escoles concertades, tractades com un bloc unitari, s\u00f3n de fet la suma de realitats educatives, geogr\u00e0fiques, socials i econ\u00f2miques molt diverses, a les quals seria inadequat aplicar una pol\u00edtica educativa \u00fanica.<\/p>\n

          El sistema actual ha arribat a un equilibri molt estable, on els incentius per canviar la situaci\u00f3 s\u00f3n escassos per a la majoria d’actors implicats, en gran part per la poca inversi\u00f3 p\u00fablica en educaci\u00f3 a Espanya: l’exist\u00e8ncia de la xarxa charter redueix la pressi\u00f3 sobre la despesa p\u00fablica. per part de les administracions educatives (entre d’altres, pel menor cost salarial per alumne i pel fet de ser centres m\u00e9s grans), facilita un sistema de selecci\u00f3 social per a les fam\u00edlies de renda m\u00e9s alta a canvi d’un copagament, i garanteix una \u00e0mplia demanda que garanteix la continu\u00eftat del sector charter. Si b\u00e9 la qualitat dels centres concertats \u00e9s similar a la dels centres p\u00fablics quan comparem dos centres amb les mateixes caracter\u00edstiques d’alumnat, les condicions d’acc\u00e9s s\u00f3n molt diferents: els centres concertats matriculen alumnes amb un nivell socioecon\u00f2mic superior i matriculen alumnes immigrants en molt menor mesura. , que augmenta la segregaci\u00f3 escolar a Espanya.<\/p>\n

          Per tal de garantir que la xarxa dual no esdevingui un factor important de segregaci\u00f3 escolar i garantir l’acc\u00e9s gratu\u00eft a l’educaci\u00f3 finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics, proposem les mesures seg\u00fcents:<\/p>\n

            \n
          • Desenvolupar una an\u00e0lisi detallada del cost te\u00f2ric de les vacants escolars dels sectors p\u00fablic i concertat de totes les comunitats aut\u00f2nomes.<\/li>\n
          • Ampliar la freq\u00fc\u00e8ncia de recollida de dades sobre la despesa familiar privada i el cost de l’ensenyament privat que realitza l’INE.<\/li>\n
          • Auditar les despeses no subvencionades, aix\u00ed com les matr\u00edcules d’aquells centres que, encara que no es troben en situaci\u00f3 de sobrefinan\u00e7ament, estan prestant serveis no subvencionats que es financen amb matr\u00edcula.<\/li>\n
          • Desenvolupar mecanismes i incentius per acabar amb el r\u00e8gim de subvencions \u00edntegres per a aquells centres que estan clarament sobrefinan\u00e7ats i les matr\u00edcules dels quals s\u00f3n elevades i que s\u00f3n considerablement superiors a les despeses no concertades de la seva comptabilitat. D’acord amb les simulacions realitzades, aix\u00f2 tamb\u00e9 permetria redistribuir l’excedent disponible per acabar amb el infrafinan\u00e7ament que afecta part del sector subvencionat.<\/li>\n
          • Supervisar el cost del menjador escolar dels centres concertats i adequar-lo a les despeses dels centres p\u00fablics, per evitar que esdevingui una font indirecta de finan\u00e7ament escolar.<\/li>\n
          • Regular les aportacions que poden fer les fam\u00edlies per a activitats complement\u00e0ries i altres serveis, i establir uns llindars id\u00e8ntics per als centres p\u00fablics i concertats.<\/li>\n<\/ul>\n

            Finalment, i amb l’objectiu de garantir un major equilibri en la composici\u00f3 social de l’alumnat de les dues xarxes escolars, proposem l’articulaci\u00f3 de l’instrument de \u201ccontractes-programa\u201d que permeti a les comunitats aut\u00f2nomes incorporar quantitats econ\u00f2miques espec\u00edficament vinculades. amb l’objectiu de lluitar contra la segregaci\u00f3 escolar per mitjans econ\u00f2mics. Amb aquesta finalitat, l’administraci\u00f3 pot fomentar que els centres p\u00fablics i concertats compleixin uns est\u00e0ndards tant pel que fa a l’acc\u00e9s de l’alumnat vulnerable com en els serveis prestats.<\/p>\n<\/div>\n

            \n
            \n
            \n
            <\/div>\n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n
            \n

             <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Les escoles concertades s\u00f3n un element central del sistema educatiu espanyol. Mentre que el 67% dels estudiants assisteixen a escoles p\u00fabliques, gaireb\u00e9 el 30% assisteixen a centres finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics per\u00f2 de titularitat privada, anomenats centres concertats (mentre que nom\u00e9s el 4% assisteixen a centres privats autofinan\u00e7ats). L’escola concertada compleix una funci\u00f3 instrumental en […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":11426,"template":"","yoast_head":"\nEl cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les escoles concertades s\u00f3n un element central del sistema educatiu espanyol. Mentre que el 67% dels estudiants assisteixen a escoles p\u00fabliques, gaireb\u00e9 el 30% assisteixen a centres finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics per\u00f2 de titularitat privada, anomenats centres concertats (mentre que nom\u00e9s el 4% assisteixen a centres privats autofinan\u00e7ats). L’escola concertada compleix una funci\u00f3 instrumental en […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-12-18T15:11:53+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2480\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2208\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/\",\"name\":\"El cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png\",\"datePublished\":\"2024-04-23T15:38:37+00:00\",\"dateModified\":\"2024-12-18T15:11:53+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png\",\"contentUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png\",\"width\":2480,\"height\":2208},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Publicaciones\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"El cost d’acc\u00e9s a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/\",\"name\":\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","og_description":"Les escoles concertades s\u00f3n un element central del sistema educatiu espanyol. Mentre que el 67% dels estudiants assisteixen a escoles p\u00fabliques, gaireb\u00e9 el 30% assisteixen a centres finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics per\u00f2 de titularitat privada, anomenats centres concertats (mentre que nom\u00e9s el 4% assisteixen a centres privats autofinan\u00e7ats). L’escola concertada compleix una funci\u00f3 instrumental en […]","og_url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/","og_site_name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","article_modified_time":"2024-12-18T15:11:53+00:00","og_image":[{"width":2480,"height":2208,"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@esadeecpol","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/","name":"El cost d'acc\u00e9s a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","isPartOf":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png","datePublished":"2024-04-23T15:38:37+00:00","dateModified":"2024-12-18T15:11:53+00:00","breadcrumb":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#primaryimage","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png","contentUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/grafico_mot_1.png","width":2480,"height":2208},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/publicacions\/el-cost-dacces-a-lescola-concertada-a-espanya-les-quotes-que-paguen-les-families-i-les-seves-causes\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Publicaciones","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/publicaciones\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"El cost d’acc\u00e9s a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les fam\u00edlies i les seves causes"}]},{"@type":"WebSite","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/","name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/11432"}],"collection":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones"}],"about":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/publicaciones"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/11432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11833,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/publicaciones\/11432\/revisions\/11833"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11426"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}