Aquest estudi proposa l\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s profunda i detallada de la desigualtat de g\u00e8nere en els \u00e0mbits STEM a Espanya feta fins ara. De manera distintiva, posem el focus en els \u00e0mbits amb m\u00e9s pes de les matem\u00e0tiques, l\u2019\u00e0rea en qu\u00e8 es produeixen les bretxes m\u00e9s acusades; cobrim des de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica, gr\u00e0cies als \u00faltims resultats de PISA, fins a la carrera professional, per a la qual creem nous indicadors. A m\u00e9s, fem servir dades noves combinades amb evid\u00e8ncia econ\u00f2mica de la m\u00e9s alta qualitat.<\/p>\n
Hi ha difer\u00e8ncies en els resultats de matem\u00e0tiques des de l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria. Aix\u00f2 es fa evident en una menor autoconfian\u00e7a, una ansietat m\u00e9s gran envers les matem\u00e0tiques i una afectaci\u00f3 emocional en les nenes, cosa que les porta a resultats m\u00e9s baixos. <\/span><\/p>\n Gr\u00e0cies a una an\u00e0lisi exhaustiva i in\u00e8dita de les dades de PISA 2022 i d\u2019edicions anteriors, observem que:<\/p>\n \u2192 Als 15 anys la bretxa entre nois i noies en les notes de matem\u00e0tiques \u00e9s significativa, si b\u00e9 s\u2019ha redu\u00eft un 37,5% des del 2012. La bretxa no es dona entre l\u2019alumnat amb pitjors notes, per\u00f2 s\u00ed en la resta.<\/p>\n \u2192 La bretxa \u00e9s significativa en tots els continguts matem\u00e0tics que s\u2019avaluen, i \u00e9s m\u00e9s acusada en l\u2019habilitat d\u2019identificar i formular problemes.<\/p>\n L\u2019evid\u00e8ncia acumulada assenyala que aquestes difer\u00e8ncies en els resultats varien segons l\u2019afecci\u00f3, l\u2019autopercepci\u00f3 i l\u2019ansietat davant les matem\u00e0tiques.<\/p>\n \u2192 Autopercepci\u00f3 i afecci\u00f3: ja a 4t de prim\u00e0ria, les nenes tenen una probabilitat un 15% menor que els nens de considerar les matem\u00e0tiques la seva mat\u00e8ria preferida, i entre un 8 i un 9% menor de considerar-se bones, aprendre r\u00e0pid o gaudir-ne. Pensen amb m\u00e9s probabilitat que s\u00f3n avorrides i dif\u00edcils, tot i que \u00e9s m\u00e9s probable que hi dediquin temps o esfor\u00e7. En canvi, perden l\u2019inter\u00e8s o abandonen amb m\u00e9s probabilitat quan no entenen la mat\u00e8ria.<\/p>\n \u2192 Ansietat: als 15 anys, les noies tenen una probabilitat substancialment m\u00e9s alta que els nois (21%) de declarar que se senten nervioses o desesperan\u00e7ades quan resolen problemes matem\u00e0tics, aix\u00ed com de preocupar-se per les notes baixes. A m\u00e9s, aquestes xifres s\u00f3n pitjors el 2022 que fa una d\u00e8cada.<\/p>\n \u2192 Tots aquests marcadors tenen una relaci\u00f3 significativa amb els resultats en matem\u00e0tiques: l\u2019autopercepci\u00f3 negativa es relaciona amb resultats a la baixa, mentre que l\u2019afecci\u00f3 ho fa a l\u2019al\u00e7a. <\/span><\/p>\n Les expectatives es tradueixen en eleccions a partir del moment en qu\u00e8 estan disponibles per a noies i nois, tal com observem recollint, completant i ampliant l\u2019evid\u00e8ncia existent sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3: <\/span><\/p>\n \u2192 Al batxillerat, la pres\u00e8ncia de noies a les branques cientificot\u00e8cniques \u00e9s sistem\u00e0ticament menor, tot i que el percentatge que completa els estudis amb \u00e8xit \u00e9s superior al dels nois.<\/p>\n \u2192 Una cosa semblant passa amb les proves d\u2019acc\u00e9s a la universitat, en qu\u00e8 les noies trien menys sovint mat\u00e8ries com F\u00edsica (x2,65) o Dibuix T\u00e8cnic (x2,13), tot i obtenir notes id\u00e8ntiques o lleugerament superiors en l\u2019acc\u00e9s a les carreres que les requereixen. <\/span><\/p>\n \u2192 El pas seg\u00fcent \u00e9s que les taxes de dones sobre el total de persones matriculades en graus universitaris STEM no arriben al 50% en gaireb\u00e9 cap cas, i en Matem\u00e0tiques (36%), F\u00edsica (27%), Telecomunicacions (23%) o Inform\u00e0tica (13%) s\u00f3n especialment baixes.<\/p>\n \u2192 A m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019ha redu\u00eft la pres\u00e8ncia en termes absoluts: en Matem\u00e0tiques era un 51% el 1990; 6.257 dones, davant de les 4.836 d\u2019ara. En F\u00edsica, 5.074 (31%) davant de 3.171. I en Inform\u00e0tica va arribar a 16.900 l\u2019any 2000 (21%), i no arribava a 5.000 el 2020.<\/p>\n \u2192 En els postgraus es reprodueix el patr\u00f3: un 31% de matriculades en m\u00e0sters d\u2019Enginyeria i Construcci\u00f3, un 25,5% en Matem\u00e0tiques i Estad\u00edstica, i ni un 23% en els d\u2019Inform\u00e0tica.<\/p>\n \u2192 I a la formaci\u00f3 professional la bretxa \u00e9s encara m\u00e9s profunda: de tots els homes graduats en FP, el 52% s\u00f3n en \u00e0mbits STEM, davant de nom\u00e9s el 7% de les dones. En la majoria de cicles STEM, tant de grau mitj\u00e0 com superior, la proporci\u00f3 homes\/dones \u00e9s pr\u00e0cticament de 9 a 1.<\/p>\n Les dades de les etapes primerenques anticipen que les bretxes es traslladen a la carrera professional: la probabilitat d\u2019aspirar, als quinze anys, a tenir una professi\u00f3 STEM als 30 \u00e9s un 12,7% menor per a les noies que per als nois, una bretxa que no varia quan es t\u00e9 en compte el nivell de rendiment. <\/span><\/p>\n Gr\u00e0cies a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un indicador nou, podem calibrar la pres\u00e8ncia real de les dones en ocupacions STEM: <\/span><\/p>\n \u2192 El percentatge de dones en una ocupaci\u00f3 STEM sobre el total de dones ocupades a Espanya a tancament del 2022 \u00e9s del 5,5%. En els homes, aquesta xifra arriba al 13%, de manera que la r\u00e0tio \u00e9s de x2,4 a favor dels homes. La taxa de dones ha augmentat substancialment des del 2011, quan era del 3,3%.<\/p>\n \u2192 Entre les menors de 30 anys, les dones que es dediquen a ocupacions STEM arriben al 9%, i es redueixen a un 7% entre les de 30 a 44 anys. La millora des del 2011 tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s gran entre les m\u00e9s joves.<\/p>\n \u2192 Si es divideix el total de posicions STEM per g\u00e8nere, nom\u00e9s 1 de cada 4 est\u00e0 ocupada per una dona, una proporci\u00f3 que s\u2019ha mantingut constant des del 2011.<\/p>\n \u2192 Per sectors, les ocupacions STEM tenen menys pres\u00e8ncia femenina a la construcci\u00f3 (18%) i a informaci\u00f3 i comunicacions (23%). <\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 suggereix que el fet que una dona estigui formada en aquests \u00e0mbits no es tradueix necess\u00e0riament en el fet d\u2019estar-hi ocupada.<\/p>\n \u2192 La nostra an\u00e0lisi indica que les dones que han completat un grau STEM tenen, 5 anys despr\u00e9s, al voltant d\u2019un 2,7% menys de probabilitat de treballar en una ocupaci\u00f3 STEM que els seus hom\u00f2legs masculins.<\/p>\n Aquesta infrarepresentaci\u00f3 en els camps STEM implica un menor acc\u00e9s de les dones al que l\u2019evid\u00e8ncia indica com a millors condicions laborals:<\/p>\n \u2192 A Espanya, les dones en ocupacions professionals o t\u00e8cniques STEM s\u2019enfronten a una bretxa salarial sensiblement inferior a la mitjana, i notablement inferior a la de les seves equivalents en \u00e0mbits no STEM.<\/p>\n \u2192 Alhora, les dones ocupades en un camp STEM tenen menys probabilitats d\u2019acabar amb una feina a temps parcial.<\/p>\n La rigidesa curricular, la manca d\u2019eines pedag\u00f2giques i un refor\u00e7, un acompanyament i una orientaci\u00f3 insuficients s\u00f3n problemes estructurals del nostre sistema educatiu que aprofundeixen situacions de desavantatge de partida. Afrontar-los afavoriria la igualtat d\u2019oportunitats, inclosa una millora de la participaci\u00f3 de les alumnes en mat\u00e8ries STEM:<\/p>\n \u2192 Fomentar la participaci\u00f3 en \u00e0rees STEM mitjan\u00e7ant cursos i activitats extraescolars o d\u2019estiu, i buscar a m\u00e9s activar mecanismes d\u2019autoconfian\u00e7a, autopercepci\u00f3 i afecci\u00f3 envers les matem\u00e0tiques.<\/p>\n \u2192 Eliminar biaixos del curr\u00edculum i dels materials, i fer-los m\u00e9s flexibles i adaptables a les necessitats de tot l\u2019alumnat, per aconseguir models i continguts educatius m\u00e9s inclusius.<\/p>\n \u2192 Dotar el professorat d\u2019eines docents per impartir una educaci\u00f3 en STEM inclusiva, que minimitzi els biaixos, m\u00e9s individualitzada i din\u00e0mica, amb resoluci\u00f3 col\u00b7laborativa de problemes cientificomatem\u00e0tics.<\/p>\n \u2192 Oferir orientaci\u00f3 individualitzada per donar suport a la presa de decisions i assegurar que ning\u00fa no deixi de banda una possible elecci\u00f3 d\u2019emprendre una formaci\u00f3 en STEM per manca d\u2019una guia adequada en el moment prec\u00eds.<\/p>\n A m\u00e9s, de manera m\u00e9s espec\u00edfica, proposem:<\/p>\n \u2192 Conscienciar les fam\u00edlies, incrementant l\u2019exposici\u00f3 a conceptes matem\u00e0tics a la llar des d\u2019edats primerenques i promovent la participaci\u00f3 dels pares en els processos d\u2019aprenentatge de les matem\u00e0tiques.<\/p>\n \u2192 Incrementar l\u2019acc\u00e9s de les noies, en moments crucials per a la presa de decisions, a role models <\/i>mitjan\u00e7ant mentories, classes magistrals o altres formes d\u2019acc\u00e9s directe a dones que ocupen actualment llocs STEM. <\/span><\/p>\n \u2192 Incentivar l\u2019acc\u00e9s a bootcamps,<\/i> programes de formaci\u00f3 intensius per adquirir habilitats espec\u00edfiques en STEM. <\/span><\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit laboral, suggerim:<\/p>\n \u2192 Fomentar un entorn de treball inclusiu, modificant la visi\u00f3 de les persones m\u00e9s joves sobre les ocupacions STEM i reduint l\u2019abandonament de les dones que ja s\u00f3n en aquestes carreres.<\/p>\n \u2192 Assegurar pol\u00edtiques que garanteixin l\u2019acc\u00e9s en igualtat d\u2019oportunitats a les carreres STEM, amb una conciliaci\u00f3 corresponsable per a homes i dones, una remuneraci\u00f3 i una promoci\u00f3 equitatives, i normes ben especificades.<\/p>\n Aquest informe, que es pot descarregar a continuaci\u00f3, es va fer amb el suport de Santander.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest estudi proposa l\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s profunda i detallada de la desigualtat de g\u00e8nere en els \u00e0mbits STEM a Espanya feta fins ara. De manera distintiva, posem el focus en els \u00e0mbits amb m\u00e9s pes de les matem\u00e0tiques, l\u2019\u00e0rea en qu\u00e8 es produeixen les bretxes m\u00e9s acusades; cobrim des de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica, gr\u00e0cies als \u00faltims resultats […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":11082,"template":"","acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019educaci\u00f3 escollida: les bretxes m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica<\/strong><\/h4>\n
Bretxa de g\u00e8nere en les ocupacions STEM: carreres professionals<\/strong><\/h4>\n
Idees i propostes per tancar les bretxes<\/strong><\/h3>\n