{"id":14782,"date":"2026-11-03T09:04:00","date_gmt":"2026-11-03T08:04:00","guid":{"rendered":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/?p=14782"},"modified":"2026-11-03T14:08:56","modified_gmt":"2026-11-03T13:08:56","slug":"com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/","title":{"rendered":"Com protegir els llogaters vulnerables d’avui i de dem\u00e0: una proposta d’asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya"},"content":{"rendered":"
Aquesta entrada forma part d’una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes basades en l’evid\u00e8ncia, plantejades per economistes de diversos \u00e0mbits, amb l’objectiu que siguin \u00fatils i alimentin el debat electoral i postelectoral a Espanya. Reflecteixen la posici\u00f3 de l’autor, no la del centre.<\/em>Aquest article s’ha escrit a t\u00edtol personal. Les opinions que cont\u00e9 s\u00f3n exclusivament de l’autor i no representen necess\u00e0riament les de cap instituci\u00f3 a la qual estigui vinculat.<\/em><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\n

Idees clau<\/h3>\n

\u2192 El problema. <\/strong>La protecci\u00f3 dels qui ja viuen de lloguer s’ha refor\u00e7at des del 2019, per\u00f2 com m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s recuperar un habitatge impagat, m\u00e9s cura posa el propietari a triar a qui el lloga. Entre el 4,7% i el 5,9% dels habitatges que comencen a llogar-se pateixen un impagament greu en els seus set primers anys, i despr\u00e9s d’un impagament la probabilitat que continu\u00efn en lloguer de llarga durada cau 10 punts. El resultat \u00e9s una barrera d’entrada que deixa fora del lloguer cada vegada m\u00e9s llogaters de baixos ingressos.<\/p>\n

\u2192 La proposta. <\/strong>Una garantia p\u00fablica i gratu\u00efta, inspirada en el programa franc\u00e8s Visale, que el llogater demana abans de buscar pis i presenta al propietari en lloc de la n\u00f2mina amb contracte indefinit o l’aval dels seus pares. Si deixa de pagar, l’organisme gestor abona al propietari en poques setmanes les rendes impagades, fins a 36 mesos, i les despeses legals, i despr\u00e9s reclama el deute al llogater. La podrien demanar els joves de 18 a 30 anys i els majors de 30 amb ingressos de fins a 1,1 vegades el salari m\u00ednim, amb l\u00edmits realistes al lloguer cobert segons la zona, basats en els contractes signats recentment, i en els ingressos personals dels beneficiaris.<\/p>\n

\u2192 Els seus efectes. <\/strong>En els seus cinc primers anys, al ritme d’implantaci\u00f3 de Visale, es concedirien unes 440.000 garanties i unes 68.000 persones es traslladarien a un lloguer al qual no haurien accedit sense el programa, amb un interval d’entre 25.000 i 142.000. Vuit de cada deu serien no estudiants de 26 a 30 anys, la taxa d’emancipaci\u00f3 dels quals pujaria entorn d’1,5 punts, uns 37.500 joves m\u00e9s fora de casa dels seus pares. L’efecte sobre l’oferta \u00e9s m\u00e9s incert i probablement seria petit, d’uns 990 habitatges que el cinqu\u00e8 any continuarien en lloguer.<\/p>\n

\u2192 El cost. <\/strong>El cost net rondaria els 50 milions d’euros en cinc anys, amb un interval d’entre 45 i 60, i passaria de 2,8 milions el primer any a 17,5 el cinqu\u00e8, amb prou feines un 0,5% de la despesa p\u00fablica en habitatge del 2024. Cada trasllat addicional costaria uns 400 euros entre els no estudiants de 26 a 30 anys i uns 800 en el conjunt del programa. La difer\u00e8ncia prov\u00e9 de les garanties d’estudiants i majors de 30, que sumen uns 23 milions sense generar trasllats en l’escenari central.<\/div>\n

La pol\u00edtica de protecci\u00f3 als llogaters<\/h3>\n

Qui ja viu de lloguer a Espanya avui est\u00e0 m\u00e9s protegit que fa una d\u00e8cada. Des del 2019 els contractes es prorroguen obligat\u00f2riament fins a cinc anys, set si el propietari \u00e9s una empresa, i a les zones tensionades el llogater pot demanar fins a tres anys m\u00e9s. Els desnonaments de llars vulnerables sense alternativa habitacional van estar suspesos gaireb\u00e9 sense interrupci\u00f3 des del 2020 fins al febrer del 2026. I els decrets d’octubre, pendents de convalidaci\u00f3, renovarien els contractes per per\u00edodes de cinc anys llevat que el propietari avisi amb sis mesos d’antelaci\u00f3 i pagui una indemnitzaci\u00f3.1<\/a><\/sup><\/p>\n

Tot i que aquestes mesures busquen protegir els llogaters dels costos elevats d’un canvi d’habitatge, tenen un efecte no desitjat sobre els llogaters del futur. Com m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s recuperar un habitatge impagat, m\u00e9s cura posa el propietari a triar a qui el lloga. La majoria dels propietaris s\u00f3n particulars amb un o dos pisos, corresponen a gaireb\u00e9 el 70% del total d’habitatges llogats per llars, i no poden repartir el risc d’impagament entre molts llogaters. Les exig\u00e8ncies creixents de fiances, garanties i avals s\u00f3n una resposta a aquest proc\u00e9s, i deriven en una exclusi\u00f3 creixent dels llogaters de baixos ingressos del mercat del lloguer: a Catalunya, per exemple, el percentatge de llars que viuen de lloguer de mercat i s\u00f3n al quintil d’ingressos m\u00e9s baixos ha caigut del 41% al 29% entre el 2020 i el 2025.<\/p>\n

Aquest tipus de pol\u00edtiques, que beneficien els qui ja s\u00f3n dins del mercat del lloguer (insiders<\/em>) davant dels qui hi intenten entrar, ara o en el futur (outsiders<\/em>), s\u00f3n l’opci\u00f3 m\u00e9s assequible per al legislador. S\u00f3n pr\u00e0cticament gratu\u00eftes, aplicables de manera immediata i populars, sobretot entre els llogaters actuals. Tanmateix, demostren falta de visi\u00f3 sobre com afrontar un problema real (el risc d’impagament i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies) en el mercat del lloguer.<\/p>\n

El risc d’impagament del lloguer a Espanya<\/h3>\n

Els processos d’impagament estan relacionats amb els desnonaments i representen un risc real, encara que acotat i mal quantificat per l’estad\u00edstica p\u00fablica. Les dades fiscals del Panel de Llars permeten estimar el percentatge d’habitatges que han aplicat despeses dedu\u00efbles per saldos de cobrament dubt\u00f3s2<\/a><\/sup>. El percentatge d’habitatges en lloguer que declaren aquests saldos se situa cada any entre el 0,7% i l’1,2%, un percentatge petit per\u00f2 que s’acumula, de manera que al cap de set anys des de la signatura del contracte entre un 4,7% i un 5,9% dels habitatges han patit un impagament greu (gr\u00e0fic 1)3<\/a><\/sup>.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Aix\u00ed, el risc d’impagament, tot i que lluny de ser majoritari, \u00e9s prou rellevant per tenir efectes sobre el mercat del lloguer en conjunt, tant directament com indirectament. Aquests efectes es concreten, de manera directa, en processos de desnonament i, de manera indirecta, en retenci\u00f3 de l’oferta fora del lloguer de llarga durada i expulsi\u00f3 de l’habitatge llogat del mercat. A partir d’una primera an\u00e0lisi (amb un model senzill de difer\u00e8ncies en difer\u00e8ncies) amb les microdades del Panel de Llars (2016-2023), es pot comprovar com, despr\u00e9s d’un impagament, la probabilitat que un habitatge continu\u00ef en lloguer de llarga durada cau severament en els anys posteriors respecte d’habitatges comparables sense impagament. Concretament, la probabilitat de continuar en el lloguer habitual es redueix 10 punts (gr\u00e0fic 2), mentre que la de venda i la que es converteixi en segona resid\u00e8ncia augmenten en una magnitud equivalent.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, sembla evident que la protecci\u00f3 actual dels llogaters no resol almenys dos problemes: ni l’efecte negatiu que els impagaments tenen sobre l’oferta de lloguer, ni la barrera d’entrada que afronten els llogaters potencials a l’hora d’accedir al mercat. Per intentar abordar-los de manera conjunta i sense crear guanyadors i perdedors dins del col\u00b7lectiu de llogaters, una asseguran\u00e7a p\u00fablica sembla una eina efica\u00e7, ja que protegeix els llogaters actuals davant la manca d’ingressos sense perjudicar els potencials, i \u00e9s una via realista de limitar l’efecte negatiu d’aquests episodis sobre l’oferta de lloguer. Com en gaireb\u00e9 totes les pol\u00edtiques p\u00fabliques, la clau \u00e9s en el disseny, per la qual cosa a continuaci\u00f3 proposo un model basat en el programa franc\u00e8s Visale, adaptat a Espanya, i en faig una estimaci\u00f3 ex ante realista dels efectes.<\/p>\n

Una proposta d’asseguran\u00e7a de lloguer p\u00fablica per a Espanya<\/h3>\n

En aquest model, el llogater demana una garantia p\u00fablica i gratu\u00efta i la presenta al propietari en lloc de la n\u00f2mina, el contracte indefinit o l’aval dels seus pares. Si hi ha un impagament, el programa abona al propietari els mesos impagats i les despeses legals de manera immediata, i despr\u00e9s intenta recuperar el deute del llogater. El risc que avui decideix a qui es lloga passa aix\u00ed del propietari al sector p\u00fablic, sense restar protecci\u00f3 al llogater que ja t\u00e9 contracte.<\/p>\n

Perqu\u00e8 funcioni, especialment per als llogaters que vulguin entrar al mercat, \u00e9s fonamental que aquesta garantia estigui en mans del llogater abans de signar el contracte, perqu\u00e8 \u00e9s llavors quan el propietari pren la decisi\u00f3. Seguint el model de Visale, el llogater demanaria la garantia abans de buscar pis i rebria un visat amb el lloguer m\u00e0xim que podria cobrir, en funci\u00f3 de la seva renda i dels topalls que es fixin. Despr\u00e9s l’ensenya al propietari, que l’accepta en lloc d’un avalista, i la garantia queda vinculada a aquest contracte. Si el llogater deixa de pagar, el propietari ho comunica a l’organisme gestor, que li abona en poques setmanes les rendes impagades, fins a 36 mesos, i les despeses legals. A partir d’aqu\u00ed \u00e9s l’organisme gestor, i no el propietari, qui reclama el deute al llogater.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Per a aquest exercici he considerat com a poblaci\u00f3 elegible tots els joves de 18 a 30 anys, tant si estudien com si treballen, amb contracte fix o temporal, i els majors de 30 anys amb ingressos de fins a 1,1 vegades el salari m\u00ednim, uns 16.600 euros bruts l’any. La garantia operaria amb dos l\u00edmits, perqu\u00e8 no cobreixi pisos excessivament cars ni contractes que el llogater no pugui pagar. El primer \u00e9s un m\u00e0xim de lloguer que dep\u00e8n d’on \u00e9s l’habitatge, fixat en el percentil 66 dels contractes signats en els dos anys previs en quatre zones: Madrid, Barcelona, la resta dels municipis de m\u00e9s de 100.000 habitants i la resta de municipis. Aquests topalls representarien uns 620 euros al mes als municipis de menys de 100.000 habitants, 710 als m\u00e9s grans, 1.090 a Madrid i 1.140 a Barcelona. Per als estudiants, el topall \u00e9s m\u00e9s baix, seguint l’exemple de Visale, marcat pel percentil 50. El segon l\u00edmit \u00e9s que la part del lloguer que paga el llogater no superi la meitat dels seus ingressos nets, un l\u00edmit que, com a Fran\u00e7a, no s’aplica als estudiants, que sovint no tenen ingressos propis.<\/p>\n

Per mesurar-ne l’impacte ex ante, la pregunta no \u00e9s quantes garanties se signarien, sin\u00f3 quantes persones de les que avui queden fora del mercat del lloguer hi aconseguirien accedir gr\u00e0cies a la pol\u00edtica. Per fer-ho, trasllado a Espanya l’efecte estimat per a Visale del treball de B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025), que comparen mitjan\u00e7ant difer\u00e8ncies en difer\u00e8ncies persones sense parella de 26 a 30 anys, que podien fer servir Visale, amb la poblaci\u00f3 no coberta de 31 a 35 anys. Amb els seus resultats es pot calcular que al voltant d’una de cada tres garanties del primer grup va ser per a alg\u00fa que sense ella no hauria llogat. Aplico aquest efecte als no estudiants de 26 a 30 anys i una mica menys d’una de cada cinc als de 18 a 25. Als estudiants i als majors de 30 no els atribueixo cap impacte per prud\u00e8ncia, perqu\u00e8 l’estudi no els analitza, per\u00f2 s\u00ed que en comptabilitzo les garanties com a part del cost de la pol\u00edtica.<\/p>\n

Per simular els efectes i el cost de la pol\u00edtica, aplico aquest disseny a la poblaci\u00f3 del 2023 del Panel de Llars, que permet veure qui es trasllada cada any a un lloguer, amb qui, en quin r\u00e8gim de tinen\u00e7a i amb quina renda. El m\u00e9s raonable \u00e9s suposar que la seva implementaci\u00f3 seria gradual, de manera que la garantia guanyaria cobertura fins a cobrir el 23,8 % d’aquests trasllats el cinqu\u00e8 any, al ritme observat a Visale. Finalment, suposo que la taxa d’impagament seria similar a les registrades a Visale, un 6,5 % en tres anys, amb un deute mitj\u00e0 d’una mica m\u00e9s de cinc mesos de lloguer, el que reflecteixen els impagaments declarats a l’IRPF4<\/a><\/sup>.<\/p>\n

\"Taula<\/p>\n

El desplegament de la garantia<\/h3>\n

El 2023, uns 12,9 milions de persones complirien els requisits per demanar la garantia si decidissin traslladar-se a un lloguer, tot i que la xifra que importa \u00e9s la dels qui es traslladen cada any complint-los, unes 519.000 (gr\u00e0fic 3). Si s’aplica sobre aquests trasllats la traject\u00f2ria de cobertura de Visale, que el primer any amb prou feines arribaria al 4,8 % d’aquests, el programa signaria unes 29.000 garanties el primer any i unes 146.000 el cinqu\u00e8, de manera que, sumant els cinc primers anys, se n’haurien concedit unes 440.000, amb un interval d’entre 395.000 i 514.000 (gr\u00e0fic 4). Bona part d’aquest marge prov\u00e9 dels trasllats que provocaria la mateixa pol\u00edtica i que sense ella no s’haurien produ\u00eft, que tamb\u00e9 signen la seva garantia i el nombre dels quals creix a mesura que avan\u00e7a la implementaci\u00f3.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Tot i que Visale es va pensar sobretot per als joves, amb els criteris d’elegibilitat descrits i una cobertura homog\u00e8nia, quatre de cada deu garanties del cinqu\u00e8 any, unes 58.000, les signarien majors de 30 anys, per la mida d’aquest col\u00b7lectiu, que fins i tot amb el l\u00edmit de renda suma uns 8,3 milions de persones elegibles i uns 243.000 trasllats l’any que complirien els requisits. Els no estudiants de 26 a 30 anys en signarien unes altres 55.000, els de 18 a 25 unes 23.000 i els estudiants amb prou feines 10.000, tot i que aquesta \u00faltima xifra probablement est\u00e0 infravalorada, ja que molts estudiants continuen empadronats al domicili familiar i el Panel no en recull b\u00e9 els trasllats. Cada garantia cobriria de mitjana uns 230 euros al mes, una xifra relativament baixa perqu\u00e8 nom\u00e9s cobreix la part del lloguer que paga cada llogater, i una part important dels qui es traslladen comparteixen pis, amb la seva parella o amb altres persones.<\/p>\n

Aquest repartiment anticipa bona part dels resultats posteriors, ja que els joves que no estudien, en els quals es concentra l’efecte estimat a Fran\u00e7a, signarien una mica m\u00e9s de la meitat de les garanties, mentre que el 46 % restant, el d’estudiants i majors de 30, generaria cost sense que, en l’escenari central, se li atribueixi cap trasllat addicional. Un nombre elevat de garanties no \u00e9s, per tant, l’indicador correcte de l’\u00e8xit de la pol\u00edtica: per valorar-la cal fixar-se en quantes corresponen a persones que sense la garantia s’haurien quedat fora.<\/p>\n

Efectes sobre els trasllats i l’emancipaci\u00f3<\/h3>\n

Com qualsevol asseguran\u00e7a p\u00fablica d’impagaments, la que proposo redueix el risc del propietari en tots els contractes que cobreix, per\u00f2 nom\u00e9s en canvia la decisi\u00f3 en una part, la dels llogaters que no haurien pogut accedir al lloguer sense aquest suport. El gr\u00e0fic 5 separa les garanties del cinqu\u00e8 any entre les que signarien persones que s’haurien traslladat igualment, que s\u00f3n la gran majoria, i les que corresponen a trasllats que no s’haurien produ\u00eft sense el programa, uns 22.800, el 16 % del total. Aquest percentatge reflecteix els sup\u00f2sits sobre l’efecte descrits anteriorment, que el concentren en els no estudiants de 26 a 30 anys i, en menor mesura, en els de 18 a 25. \u00c9s una estimaci\u00f3 molt conservadora, at\u00e8s que \u00e9s molt possible que una part dels majors de 30 anys coberts no hagu\u00e9s pogut accedir al lloguer sense la garantia, per\u00f2 no disposem d’una estimaci\u00f3 per a aquest grup.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

En els cinc primers anys, unes 68.000 persones es traslladarien a un lloguer que sense la garantia no haurien aconseguit (gr\u00e0fic 6). Vuit de cada deu, unes 55.000, serien no estudiants de 26 a 30 anys, i les 13.000 restants, joves de 18 a 25. La dist\u00e0ncia entre tots dos grups no es deu nom\u00e9s al fet que l’efecte sigui m\u00e9s gran entre els primers, sin\u00f3 tamb\u00e9 al fet que cada any se’n traslladen molts m\u00e9s complint els requisits, uns 155.000 davant d’uns 80.000. Com que la cobertura creix de manera gradual, tamb\u00e9 ho fa l’efecte, que passaria d’uns 4.600 trasllats addicionals el primer any a uns 22.800 el cinqu\u00e8. En aquest cinqu\u00e8 any els no estudiants de 26 a 30 anys que es traslladen a un lloguer serien al voltant d’un 12 % m\u00e9s dels que ho farien sense la pol\u00edtica, i els de 18 a 25, una mica m\u00e9s d’un 5 % m\u00e9s.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Les bandes del gr\u00e0fic reflecteixen una incertesa considerable, sobretot perqu\u00e8 l’efecte estimat a Fran\u00e7a \u00e9s imprec\u00eds, de manera que l’interval dels trasllats acumulats en els cinc anys va d’uns 25.000 a uns 142.000. En tot aquest rang, per\u00f2, l’efecte continua concentrant-se en els joves de 26 a 30 anys que no estudien, una edat en qu\u00e8 molts encara viuen amb els pares, cosa que porta a preguntar-se quants d’aquests trasllats suposarien, a m\u00e9s, una emancipaci\u00f3.<\/p>\n

L’efecte sobre l’emancipaci\u00f3 exigeix un pas m\u00e9s, ja que traslladar-se a un lloguer gr\u00e0cies al programa no implica necess\u00e0riament sortir de casa dels pares. El trasllat es pot produir des d’un altre pis de lloguer o des d’un habitatge compartit. Tanmateix, B\u00e9zy, Levy i McQuade troben que gaireb\u00e9 tot l’efecte de Visale s’explica per la formaci\u00f3 de noves llars, per la qual cosa suposo que el 85 % dels trasllats addicionals corresponen a joves que s’emancipen. Amb aquest sup\u00f2sit, la taxa d’emancipaci\u00f3 dels joves de 26 a 30 anys, que el 2023 se situava en el 56,0 % segons el Panel5<\/a><\/sup>, augmentaria entorn d’1,5 punts en cinc anys, amb un interval d’entre 0,5 i 3,2 punts (gr\u00e0fic 7). Aquest augment s’acumula any rere any, perqu\u00e8 qui s’emancipa gr\u00e0cies a la garantia continua emancipat, i tamb\u00e9 hi contribueixen els joves de 18 a 25 anys que s’emancipen i passen a comptar en la taxa en fer els 26, tot i que la seva aportaci\u00f3 \u00e9s petita, ja que nom\u00e9s amb l’efecte dels de 26 a 30 anys l’augment seria d’1,35 punts.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Al cap de cinc anys, l’augment d’1,5 punts equivaldria a uns 37.500 joves de 26 a 30 anys m\u00e9s que viurien fora de casa dels seus pares, i situaria la taxa d’emancipaci\u00f3 d’aquest grup a prop del 57,5 %. Pot semblar un efecte modest, per\u00f2 prov\u00e9 d’una pol\u00edtica que no construeix habitatge ni interv\u00e9 sobre els preus, que es limita a traslladar el risc d’impagament del propietari al sector p\u00fablic i que t\u00e9 un cost redu\u00eft.<\/p>\n

Efectes sobre els impagaments i l’oferta de lloguer<\/h3>\n

La garantia no redueix per si mateixa el nombre d’impagaments, sin\u00f3 que canvia qui n’assumeix les conseq\u00fc\u00e8ncies i, per aix\u00f2, en pot limitar els efectes negatius. Amb la taxa d’impagaments de Visale, el programa cobriria els impagaments d’unes 540 llars el primer any i d’unes 4.000 el cinqu\u00e8, unes 11.300 en els cinc anys (gr\u00e0fic 8). El nombre d’impagaments coberts creix una mica m\u00e9s de pressa que el de garanties, perqu\u00e8 cada any s’hi sumen, als de les garanties acabades de signar, els de les concedides en els dos anys anteriors, que continuen vigents i encara poden registrar impagaments. Cadascuna d’aquestes llars deixaria a deure de mitjana uns 2.550 euros, una xifra molt similar a la de Visale6<\/a><\/sup>, que l’organisme gestor abonaria al propietari en poques setmanes, davant dels mesos que avui pot costar recuperar-la per la via judicial.<\/p>\n

Aquesta difer\u00e8ncia tamb\u00e9 importa de cara al manteniment de l’oferta. Com mostrava el gr\u00e0fic 2, un habitatge que pateix un impagament t\u00e9 uns 10 punts menys de probabilitat de continuar en el lloguer de llarga durada en els anys seg\u00fcents, de manera que, si la garantia aconsegu\u00eds evitar aquest efecte, el cinqu\u00e8 any continuarien en lloguer uns 990 habitatges que d’una altra manera haurien sortit del mercat, amb un interval d’entre 830 i 1.160 (gr\u00e0fic 8). Si nom\u00e9s evit\u00e9s que l’habitatge qued\u00e9s buit o pass\u00e9s a ser una segona resid\u00e8ncia, i no la seva venda, la xifra es quedaria en uns 550.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Aquesta \u00e9s, amb tot, la xifra menys s\u00f2lida de la simulaci\u00f3, i \u00e9s millor llegir-la com un ordre de magnitud. En primer lloc, suposa que el pagament de la garantia neutralitza tot l’efecte de l’impagament, quan \u00e9s probable que una part es degui al mateix proc\u00e9s judicial o a la mala experi\u00e8ncia del propietari, que el cobrament no esborra. En segon lloc, dep\u00e8n molt de la taxa d’impagament que se suposi: amb la del Panel serien uns 285 habitatges i amb la de l’ECV, m\u00e9s de 3.200. En qualsevol cas, \u00e9s un efecte petit en relaci\u00f3 amb el parc de lloguer, per la qual cosa el principal argument a favor de la pol\u00edtica \u00e9s en l’acc\u00e9s i la protecci\u00f3 davant la p\u00e8rdua d’ingressos, m\u00e9s que no pas en l’oferta.<\/p>\n

El cost pressupostari de la pol\u00edtica<\/h3>\n

El cost net de la pol\u00edtica, un cop descomptat el que l’organisme gestor aconsegueix recuperar dels llogaters, rondaria els 50 milions d’euros acumulats en els seus cinc primers anys, amb un interval d’entre 45 i 60 milions, i anualment creixeria amb la cobertura des d’uns 2,8 milions el primer any fins a uns 17,5 el cinqu\u00e8 (gr\u00e0fic 9). Una mica m\u00e9s de la meitat correspon als impagaments i despeses legals abonats als propietaris, uns 34 milions, dels quals se’n recuperarien uns 6, mentre que la resta, uns 22 milions, s\u00f3n costos de gesti\u00f3, que he fixat en 50 euros per garantia i que, per tant, depenen del nombre de garanties i no del d’impagaments.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic<\/p>\n

Dividit entre totes les garanties concedides, el cost equival a uns 126 euros per garantia en tota la seva vida, pr\u00e0cticament el mateix que els 128 euros de cost mitj\u00e0 de Visale. Tanmateix, com que la majoria de les garanties van a persones que s’haurien traslladat igualment, la m\u00e8trica m\u00e9s \u00fatil per valorar la pol\u00edtica \u00e9s el cost per cada trasllat que fa possible7<\/a><\/sup>. En el grup en qu\u00e8 l’efecte est\u00e0 identificat, els no estudiants de 26 a 30 anys, cada trasllat addicional costaria uns 400 euros, una xifra del mateix ordre que els 500 a 750 euros que obtenen B\u00e9zy, Levy i McQuade per a Fran\u00e7a amb un c\u00e0lcul comparable8<\/a><\/sup>, mentre que en el conjunt del programa ascendiria a uns 800 euros. La difer\u00e8ncia s’explica perqu\u00e8 les garanties d’estudiants i majors de 30, gaireb\u00e9 la meitat del total, suposen uns 23 milions de cost sense generar trasllats en l’escenari central, cosa que refor\u00e7a la idea de concentrar la pol\u00edtica en els joves que no estudien.<\/p>\n

El principal factor d’incertesa torna a ser la taxa d’impagament dels llogaters garantits, una dada que Espanya no mesura b\u00e9. Amb la que es dedueix del Panel, que actua com a cota inferior, el cost es reduiria a uns 30 milions en cinc anys, mentre que amb la de l’ECV, que recull qualsevol retard en el pagament, s’elevaria fins a uns 115. Com \u00e9s l\u00f2gic, el cost creixeria si la cobertura continu\u00e9s creixent en anys posteriors. Amb la cobertura que va assolir Visale el 2023, del 33 %, el cost seria d’uns 71 milions, tot i que tamb\u00e9 generaria m\u00e9s trasllats addicionals, uns 96.000. Els 17,5 milions del cinqu\u00e8 any de l’escenari central equivaldrien a amb prou feines un 0,5 % dels prop de 3.400 milions que van destinar el 2024 les administracions p\u00fabliques espanyoles al conjunt de pol\u00edtiques d’habitatge, segons Eurostat.<\/p>\n

Conclusions<\/h3>\n

Poques pol\u00edtiques d’habitatge ofereixen resultats tangibles a canvi d’un cost pressupostari tan acotat com una garantia d’impagaments a l’estil de Visale. Amb la cobertura que el programa franc\u00e8s va assolir cinc anys despr\u00e9s de la seva posada en marxa aplicada al mercat del lloguer a Espanya, unes 68.000 persones aconseguirien traslladar-se a un lloguer al qual avui no poden accedir i la taxa d’emancipaci\u00f3 dels joves de 26 a 30 anys pujaria entorn d’1,5 punts, uns 37.500 joves m\u00e9s vivint fora de casa dels seus pares, amb un cost d’uns 17,5 milions d’euros el cinqu\u00e8 any, amb prou feines un 0,5 % de la despesa p\u00fablica anual en habitatge.<\/p>\n

A m\u00e9s, la garantia dona seguretat davant la manca d’ingressos i els impagaments tant al propietari, que cobra en poques setmanes, com al llogater, que respon del seu deute davant d’un organisme p\u00fablic i no davant del seu propietari, i ho fa sense deixar fora els qui intenten entrar al mercat. Els seus efectes creixerien a mesura que augment\u00e9s la seva taxa de cobertura, de manera que amb el 33 % que Visale va assolir el 2023 l’emancipaci\u00f3 en aquesta franja d’edat pujaria uns 2,1 punts i augmentarien tamb\u00e9 els impagaments coberts i els habitatges que no sortirien del lloguer, amb un cost que continuaria sent molt redu\u00eft.<\/p>\n

Finalment, val la pena considerar dos efectes positius addicionals que tamb\u00e9 es podrien generar. En primer lloc, l’organisme gestor podria expedir certificats de bon pagador als llogaters que sempre han pagat el lloguer. Seria la primera pedra d’un historial de pagaments que els facilitaria l’acc\u00e9s al cr\u00e8dit hipotecari. Als Estats Units, el primer assaig aleatori sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 mostra que incorporar els pagaments puntuals del lloguer als fitxers de cr\u00e8dit augmenta de manera significativa la proporci\u00f3 de llogaters amb puntuaci\u00f3 credit\u00edcia (Theodos, Teles i Lieberman, 2025). En segon lloc hi ha el paper de l’acumulaci\u00f3 de capital hum\u00e0. Una de les principals troballes de l’avaluaci\u00f3 de Visale a Fran\u00e7a ha estat precisament que el programa va facilitar als joves l’acc\u00e9s a lloguers en zones m\u00e9s urbanitzades i de renda m\u00e9s alta, una cosa que l’evid\u00e8ncia ha mostrat com un factor important en l’acumulaci\u00f3 de capital hum\u00e0 quan ja s’\u00e9s al mercat de treball (De la Roca i Puga, 2017). En definitiva, una garantia p\u00fablica permet protegir el llogater d’avui sense tancar la porta del mercat als llogaters del futur, amb efectes positius i realistes sobre la taxa d’emancipaci\u00f3 a Espanya a un cost pressupostari perfectament assumible.<\/p>\n

Notes<\/h3>\n
    \n
  1. Articles 9.1 i 10.3 de la Ley 29\/1994 de Arrendamientos Urbanos, en la redacci\u00f3 del Real Decreto-ley 7\/2019 i de la Ley 12\/2023. La suspensi\u00f3 dels desnonaments de llars vulnerables sense alternativa habitacional es va prorrogar gaireb\u00e9 sense interrupci\u00f3 des del 2020 fins que el Congr\u00e9s no va convalidar el Real Decreto-ley 2\/2026, el 26 de febrer de 2026. Els Reales Decretos-ley 28\/2026 i 29\/2026, de 6 d’octubre, recullen la renovaci\u00f3 per per\u00edodes de cinc anys i l’enervaci\u00f3 extraordin\u00e0ria, i la Diputaci\u00f3 Permanent n’ha de votar la convalidaci\u00f3 el 12 de novembre. \u21a9<\/a><\/li>\n
  2. Aquesta opci\u00f3 segurament infraestima la taxa d’impagaments, en primer lloc, perqu\u00e8 exigeix que siguin impagaments de llarga durada (m\u00e9s de 6 mesos) i no est\u00e0 clar que tots els arrendadors la utilitzin. \u21a9<\/a><\/li>\n
  3. Impagament \u00e9s aqu\u00ed un saldo de cobrament dubt\u00f3s dedu\u00eft a l’IRPF pel propietari. Probabilitat acumulada de primer impagament dels 83.837 habitatges que comencen a llogar-se entre el 2017 i el 2022, amb el m\u00e8tode de Kaplan-Meier (5,9 %) i tenint en compte que l’habitatge pot sortir abans del lloguer (4,7 %). Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb el Panel de Llars. Val la pena assenyalar que aix\u00f2 representa una cota inferior del nivell d’impagaments a Espanya respecte d’altres estimacions d’impagaments. Per fer-nos una idea de fins on pot arribar una estimaci\u00f3 de \u201cm\u00e0xims\u201d, l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) estima els retards en els pagaments declarats pels mateixos llogaters, en qu\u00e8 el percentatge de llars en lloguer que declaren retards en els pagaments cada any supera el 10%, que l\u00f2gicament incorporen episodis d’impagament molt menys greus. \u21a9<\/a><\/li>\n
  4. Aquest \u00e9s en realitat un punt mitj\u00e0 entre la taxa d’impagament documentada al Panel de Llars i l’ECV, per la qual cosa sembla un punt de partida raonable. \u21a9<\/a><\/li>\n
  5. La taxa d’emancipaci\u00f3 \u00e9s aqu\u00ed la proporci\u00f3 de persones de 26 a 30 anys que no viuen amb els seus pares al Panel de Llars. \u21a9<\/a><\/li>\n
  6. Entre el 6 % i el 7 % dels contractes de Visale tenen almenys un sinistre durant la seva vig\u00e8ncia, amb un cost mitj\u00e0 de 2.500 a 3.000 euros per impagament (B\u00e9zy, Levy i McQuade, 2025). \u21a9<\/a><\/li>\n
  7. Cost de vida de les garanties dividit entre els trasllats addicionals, com al paper. El cost net inclou els impagaments pagats, un mes de despeses legals per impagament i 50 euros de gesti\u00f3 per garantia, menys un 20 % de recobrament. Vegeu l’annex metodol\u00f2gic. \u21a9<\/a><\/li>\n
  8. B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025) obtenen de 1.000 a 1.200 euros per trasllat si prenen com a base tots els contractes de menors de 30 anys i de 500 a 750 si prenen la dels de 26 a 30, que \u00e9s la comparable amb la xifra espanyola del grup identificat. \u21a9<\/a><\/li>\n
  9. El Real Decreto 1135\/2025, de 10 de desembre, regula la l\u00ednia d’avals de l’article 76.1 del Real Decreto-ley 1\/2025. Es pot articular com a aval gratu\u00eft, asseguran\u00e7a subvencionada o subvenci\u00f3, cobreix rendes, danys, subministraments i primes d’asseguran\u00e7a, i s’aplica als contractes vigents el 30 de gener de 2025 o signats despr\u00e9s. No s’aplica al Pa\u00eds Basc ni a Navarra. \u21a9<\/a><\/li>\n<\/ol>\n

    Refer\u00e8ncies<\/h3>\n

    B\u00e9zy, T., Levy, A. y McQuade, T. (2025). Insuring Landlords. Documento de trabajo, versi\u00f3n de marzo de 2025.<\/p>\n

    Casas-Arce, P. y Saiz, A. (2010). Owning versus renting: Do courts matter? Journal of Law and Economics, 53(1).<\/p>\n

    De la Roca, J. y Puga, D. (2017). Learning by Working in Big Cities. Review of Economic Studies, 84(1), 106-142.<\/p>\n

    Fannie Mae (2023). Fannie Mae First Quarter 2023 Financial Results Conference Call. Fannie Mae Newsroom.<\/p>\n

    Galindo, J. (2026). Valoraci\u00f3n de los Reales Decretos-ley de vivienda, medida por medida. Blog de EsadeEcPol, 1 de octubre de 2026.<\/p>\n

    Ley 29\/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos. Texto consolidado, BOE.<\/p>\n

    Raya, J. M. (2026). \u00bfC\u00f3mo podemos aumentar la vivienda social mientras la construimos? Blog de EsadeEcPol, 16 de octubre de 2026.<\/p>\n

    Real Decreto 1135\/2025, de 10 de diciembre, por el que se determinan las condiciones de la l\u00ednea de ayudas, por cuenta del Estado, para la cobertura en caso de impagos del alquiler de viviendas para j\u00f3venes y colectivos vulnerables. BOE n\u00fam. 299.<\/p>\n

    Real Decreto-ley 28\/2026 y Real Decreto-ley 29\/2026, de 6 de octubre. BOE de 7 de octubre de 2026.<\/p>\n

    Theodos, B., Teles, D. y Lieberman, S. (2025). Evaluating Rent Reporting as a Pathway to Build Credit. Urban Institute, junio de 2025.<\/p>\n

    \n

    Annex metodol\u00f2gic<\/h3>\n

    1. Qu\u00e8 se simula i com es llegeix aquest annex<\/h4>\n

    Aquest annex acompanya l’article \u201cCom protegir els llogaters vulnerables d’avui i de dem\u00e0\u201d i explica, pas a pas, d’on surt cadascuna de les xifres que s’hi presenten. La simulaci\u00f3 reprodueix els cinc primers anys d’un programa p\u00fablic que garanteix al propietari el cobrament del lloguer si el llogater deixa de pagar, gratu\u00eft per a totes dues parts i amb requisits similars als del programa franc\u00e8s Visale, i l’aplica a la poblaci\u00f3 del 2023 del Panel de Llars al territori de r\u00e8gim com\u00fa, \u00e9s a dir, sense el Pa\u00eds Basc ni Navarra, que \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00e0mbit de l’aval que regula el Real Decreto 1135\/20259<\/a><\/sup>.<\/p>\n

    No es tracta d’una estimaci\u00f3 d’impacte genu\u00efna, sin\u00f3 d’una simulaci\u00f3 que combina estimacions ja existents amb les microdades espanyoles, que permet entendre l’ordre de magnitud de costos, cobertura i efecte d’una pol\u00edtica d’aquestes caracter\u00edstiques. L’efecte de la garantia sobre els trasllats a un lloguer prov\u00e9 de l’avaluaci\u00f3 de Visale de B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025), mentre que l’efecte d’un impagament sobre la perman\u00e8ncia de l’habitatge en el lloguer prov\u00e9 d’estimacions pr\u00f2pies amb les microdades del Panel de Llars, del qual surten tamb\u00e9 els gr\u00e0fics 1 i 2 de l’article. Amb aquestes peces, la simulaci\u00f3 respon a les mateixes preguntes que ordenen els resultats de l’article, \u00e9s a dir, quantes garanties se signarien, quantes persones es traslladarien a un lloguer gr\u00e0cies al programa, quant pujaria l’emancipaci\u00f3 dels joves de 26 a 30 anys, quants impagaments cobriria, quin en seria el cost fiscal i quants habitatges romandrien en lloguer de llarga durada.<\/p>\n

    Perqu\u00e8 es pugui seguir d’on ve cada resultat, l’annex segueix el mateix ordre que l’article i, a cada pas, parteix de la dada o del sup\u00f2sit, mostra l’operaci\u00f3 amb les xifres de l’escenari central i arriba a la xifra que apareix en el text o en els gr\u00e0fics, una correspond\u00e8ncia que resumeix la taula 1. Les xifres de l’article estan arrodonides, mentre que aqu\u00ed es donen amb una mica m\u00e9s de detall i, llevat que s’indiqui una altra cosa, s\u00f3n la mediana de les 10.000 simulacions de l’escenari central, amb l’interval del 90 % entre par\u00e8ntesis (secci\u00f3 10). Les operacions de cada secci\u00f3, en canvi, es fan amb el punt central sense incertesa, per la qual cosa poden diferir de la mediana en les \u00faltimes xifres.<\/p>\n

    Taula 1. D’on surt cada xifra de l’article<\/strong><\/p>\n

    Escenari central. Mediana i, entre par\u00e8ntesis, interval del 90 %<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Xifra de l’article<\/th>\nValor en la simulaci\u00f3<\/th>\nArticle<\/th>\nAnnex<\/th>\n<\/tr>\n
    Persones que complirien els requisits<\/td>\n12,88 milions<\/td>\nGr\u00e0fic 3<\/td>\nSecci\u00f3 4<\/td>\n<\/tr>\n
    Trasllats elegibles l’any sense programa<\/td>\n519.100<\/td>\nGr\u00e0fic 3<\/td>\nSecci\u00f3 4<\/td>\n<\/tr>\n
    Part mitjana del lloguer coberta per cada garantia<\/td>\n227 euros al mes<\/td>\nText<\/td>\nSecci\u00f3 4<\/td>\n<\/tr>\n
    Garanties signades l’any 1 i l’any 5<\/td>\n29.300 i 146.300 (131.700 a 171.200)<\/td>\nGr\u00e0fic 4<\/td>\nSecci\u00f3 5<\/td>\n<\/tr>\n
    Garanties signades en cinc anys<\/td>\n439.000 (395.100 a 513.600)<\/td>\nGr\u00e0fic 4<\/td>\nSecci\u00f3 5<\/td>\n<\/tr>\n
    Trasllats addicionals l’any 5<\/td>\n22.800 (8.200 a 47.400), el 16 % de les garanties<\/td>\nGr\u00e0fics 5 i 6<\/td>\nSecci\u00f3 6<\/td>\n<\/tr>\n
    Trasllats addicionals en cinc anys<\/td>\n68.300 (24.600 a 142.200)<\/td>\nGr\u00e0fic 6<\/td>\nSecci\u00f3 6<\/td>\n<\/tr>\n
    D’aquests, no estudiants de 26 a 30<\/td>\n55.200 (19.500 a 119.000)<\/td>\nGr\u00e0fic 6<\/td>\nSecci\u00f3 6<\/td>\n<\/tr>\n
    Augment de l’emancipaci\u00f3 de 26 a 30 l’any 5<\/td>\n1,50 punts (0,54 a 3,18), unes 37.500 persones<\/td>\nGr\u00e0fic 7<\/td>\nSecci\u00f3 7<\/td>\n<\/tr>\n
    Llars amb un impagament cobert<\/td>\n4.000 l’any 5 (3.600 a 4.800) i 11.300 en cinc anys<\/td>\nGr\u00e0fic 8<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Deute mitj\u00e0 per llar amb impagament<\/td>\n2.550 euros<\/td>\nText<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Cost net l’any 1 i l’any 5<\/td>\n2,8 i 17,5 milions (15,6 a 20,7)<\/td>\nGr\u00e0fic 9<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Cost net en cinc anys<\/td>\n50,5 milions (44,9 a 59,7)<\/td>\nGr\u00e0fic 9<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Cost de vida per garantia<\/td>\n126 euros (121 a 132)<\/td>\nText<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Cost per trasllat addicional<\/td>\n407 euros de 26 a 30 (261 a 909) i 819 en el programa (463 a 2.038)<\/td>\nText<\/td>\nSecci\u00f3 8<\/td>\n<\/tr>\n
    Habitatges que continuen en lloguer l’any 5<\/td>\n990 (830 a 1.160)<\/td>\nGr\u00e0fic 8<\/td>\nSecci\u00f3 9<\/td>\n<\/tr>\n
    Xifres amb altres sup\u00f2sits<\/td>\nTaula 7<\/td>\nText<\/td>\nSecci\u00f3 11<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia, versi\u00f3 2.2 de la simulaci\u00f3 en Stata | EsadeEcPol.<\/span><\/p>\n

    2. Dades<\/h4>\n

    La simulaci\u00f3 es basa sobretot en el Panel de Llars de l’Institut d’Estudis Fiscals, l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria i l’INE, que enlla\u00e7a les dades fiscals de les llars amb el Padr\u00f3 i permet veure, per a una mostra molt \u00e0mplia de la poblaci\u00f3, qui es trasllada cada any, a quin tipus d’habitatge, amb qui i amb quina renda. D’aqu\u00ed surten la poblaci\u00f3, els trasllats, la conviv\u00e8ncia a la llar de destinaci\u00f3 i la renda de cada persona, i tamb\u00e9, a trav\u00e9s de les declaracions de l’IRPF dels propietaris persones f\u00edsiques, els lloguers dels contractes nous i els saldos de cobrament dubt\u00f3s amb qu\u00e8 es mesura la quantia dels impagaments. La resta de les fonts cobreixen el que el Panel no recull, ja que l’Enquesta de Condicions de Vida serveix per imputar el percentatge de joves estudiants i per a una de les cotes de la freq\u00fc\u00e8ncia d’impagament, i el Padr\u00f3 continu, per delimitar els municipis grans. Finalment, l’avaluaci\u00f3 de Visale s’empra com a font per a l’efecte sobre els trasllats i per als par\u00e0metres del mateix programa franc\u00e8s (taula 2).<\/p>\n

    Taula 2. Fonts de dades<\/strong><\/p>\n

    \u00das de cada font en la simulaci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Font<\/th>\n\u00das en la simulaci\u00f3<\/th>\n<\/tr>\n
    Panel de Llars (IEF, AEAT i INE), 2021 a 2023<\/td>\nPoblaci\u00f3 del 2023, trasllats del 2022 i el 2023, conviv\u00e8ncia i parentiu a la llar de destinaci\u00f3, renda individual del 2023<\/td>\n<\/tr>\n
    IRPF del Panel, contractes del 2022 i el 2023<\/td>\nLloguer mensual de 67.038 contractes nous d’habitatge de llarga durada de propietaris persones f\u00edsiques. Topalls i distribucions per zona<\/td>\n<\/tr>\n
    IRPF del Panel, saldos de cobrament dubt\u00f3s<\/td>\nMesos de lloguer impagats per episodi i freq\u00fc\u00e8ncia d’impagament del Panel (robustesa)<\/td>\n<\/tr>\n
    Enquesta de Condicions de Vida (INE)<\/td>\nProbabilitat d’estudiar per edat (2024) i freq\u00fc\u00e8ncia de retards repetits en el pagament del lloguer, 2022 a 2025 (robustesa)<\/td>\n<\/tr>\n
    Padr\u00f3 continu (INE), 2021<\/td>\nMunicipis de 100.000 habitants o m\u00e9s<\/td>\n<\/tr>\n
    B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025)<\/td>\nEfecte de Visale sobre els trasllats, freq\u00fc\u00e8ncia de sinistres, cobertura i cost de Visale<\/td>\n<\/tr>\n
    Estimacions pr\u00f2pies d’impagaments amb el Panel de Llars<\/td>\nEfecte d’un impagament sobre la perman\u00e8ncia de l’habitatge en lloguer de llarga durada. Base dels gr\u00e0fics 1 i 2 de l’article<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia | EsadeEcPol.<\/span><\/p>\n

    3. El disseny del programa<\/h4>\n

    El programa que simulo, resumit a la taula 1 de l’article, replica en bona mesura les regles de Visale. Cada llogater rep la seva pr\u00f2pia garantia, que cobreix nom\u00e9s la seva part del lloguer, de manera que en una parella o en un pis compartit hi pot haver diverses garanties vinculades a un mateix contracte. La poden demanar tots els joves de 18 a 30 anys, tant si estudien com si treballen, i els majors de 30 amb una renda bruta individual de fins a 1,1 vegades el salari m\u00ednim del 2023, 16.632 euros l’any, i la garantia opera amb dos l\u00edmits, un topall al lloguer que dep\u00e8n de la zona i una regla d’esfor\u00e7 segons la qual la part del lloguer que paga el llogater no pot superar la meitat de la seva renda disponible, que, com a Fran\u00e7a, no s’aplica als estudiants (taula 3).<\/p>\n

    Taula 3. Requisits del programa simulat<\/strong><\/p>\n

    Edat, topall de lloguer i condici\u00f3 de renda per grup<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n
    Grup<\/th>\nEdat<\/th>\nTopall de lloguer<\/th>\nCondici\u00f3 de renda<\/th>\n<\/tr>\n
    Estudiants<\/td>\n18 a 30<\/td>\nP50 de la seva zona<\/td>\nCap<\/td>\n<\/tr>\n
    No estudiants<\/td>\n18 a 30<\/td>\nP66 de la seva zona<\/td>\nLa seva part del lloguer no supera el 50 % de la seva renda disponible mensual<\/td>\n<\/tr>\n
    Majors de 30<\/td>\nSense l\u00edmit<\/td>\nP66 de la seva zona<\/td>\nLa regla del 50 % i una renda bruta individual de fins a 1,1 vegades l’SMI del 2023 (16.632 euros)<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de les condicions de Visale | EsadeEcPol.<\/span><\/p>\n

    Els topalls es fixen amb els 67.038 contractes nous d’habitatge de llarga durada signats el 2022 i el 2023 que declaren a l’IRPF els propietaris persones f\u00edsiques, separats en quatre zones: els municipis de menys de 100.000 habitants, els de 100.000 o m\u00e9s sense comptar Madrid i Barcelona, i aquestes dues ciutats. Els municipis grans s\u00f3n 65, els que superen aquest llindar al Padr\u00f3 del 2021 m\u00e9s Roquetas de Mar i Rivas-Vaciamadrid, que el superen el 2022 i el 2023, i quan un contracte no arriba a cobrir cap any complet, el seu lloguer s’eleva a un any complet amb els dies arrendats. El topall general \u00e9s el percentil 66 dels lloguers de la seva zona, que dona els 618, 714, 1.093 i 1.141 euros al mes que l’article arrodoneix en uns 620, 710, 1.090 i 1.140, mentre que el dels estudiants \u00e9s la mediana, d’entre 512 i 963 euros segons la zona (taula 4). He deixat fora l’excepci\u00f3 de Visale que permet als estudiants amb renda suficient superar el seu topall.<\/p>\n

    Taula 4. Contractes nous i topalls de lloguer per zona<\/strong><\/p>\n

    Euros al mes, contractes del 2022 i el 2023. Nombre de contractes sense ponderar i percentils ponderats amb el factor d’elevaci\u00f3 del Panel<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n
    Zona<\/th>\nContractes<\/th>\nP33<\/th>\nP50<\/th>\nP66<\/th>\nSuperf\u00edcie mediana<\/th>\n<\/tr>\n
    Municipis de menys de 100.000<\/td>\n27.999<\/td>\n440<\/td>\n512<\/td>\n618<\/td>\n78 m\u00b2<\/td>\n<\/tr>\n
    100.000 o m\u00e9s sense Madrid ni Barcelona<\/td>\n24.026<\/td>\n538<\/td>\n616<\/td>\n714<\/td>\n77 m\u00b2<\/td>\n<\/tr>\n
    Madrid<\/td>\n11.383<\/td>\n798<\/td>\n900<\/td>\n1.093<\/td>\n62 m\u00b2<\/td>\n<\/tr>\n
    Barcelona<\/td>\n3.630<\/td>\n850<\/td>\n963<\/td>\n1.141<\/td>\n67 m\u00b2<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb el Panel de Llars (IEF, AEAT i INE) | EsadeEcPol.<\/span><\/p>\n

    4. Qui podria demanar la garantia<\/h4>\n

    Per mesurar l’abast del programa, el que importa no \u00e9s tant la poblaci\u00f3 que podria demanar la garantia com les persones que cada any es traslladen a un lloguer complint els requisits, que s\u00f3n les que l’arribarien a fer servir. Per comptar-les parteixo de les 4.332.969 transicions del 2022 i el 2023 entre persones de 18 anys o m\u00e9s presents al Panel en dos anys consecutius, i considero que una persona es trasllada a un lloguer quan entre un any i el seg\u00fcent canvia de llar i de secci\u00f3 censal i acaba en una llar llogatera sense els seus pares, ja sigui sola, en parella o amb altres persones. \u00c9s llar llogatera la que declara l’arrendament del seu habitatge habitual o aquella en qu\u00e8 cap dels seus membres \u00e9s propietari. Amb aquestes transicions estimo una probabilitat anual de trasllat per a cada combinaci\u00f3 d’edat, de 18 a 85 anys o m\u00e9s, lloc de naixement, a Espanya o fora, i situaci\u00f3 de l’any anterior, amb els pares, de lloguer o una altra, a la qual aplico un factor per comunitat aut\u00f2noma obtingut per estandarditzaci\u00f3 indirecta. Aplicada a la poblaci\u00f3 del 2023, aquesta probabilitat dona una mica m\u00e9s d’1,23 milions de trasllats a un lloguer l’any.<\/p>\n

    A cada persona de 18 anys o m\u00e9s del Panel el 2023 li assigno la seva renda bruta, la seva renda disponible i els seus rendiments del treball i d’activitats econ\u00f2miques, i al 4 % de la poblaci\u00f3 ponderada que no t\u00e9 registre de renda li imputo la mitjana de la seva cel\u00b7la d’edat i zona. Com que el Panel no identifica els estudiants, entre els joves de 18 a 30 anys sense rendiments del treball ni d’activitats imputo la probabilitat d’estudiar que recull l’ECV del 2024 per a la seva edat, suavitzada amb una mitjana m\u00f2bil de tres edats, que baixa del 91 % als 18 anys al 12 % als 30.<\/p>\n

    Per saber quin lloguer pagaria cada persona cal saber, a m\u00e9s, amb qui es trasllada. El lloguer es reparteix entre qui es trasllada i els adults de la seva llar de destinaci\u00f3 que no en s\u00f3n familiars, que identifico amb els fitxers de relacions del Panel del 2021 al 2023, mentre que la parella, ja sigui c\u00f2njuge, coprogenitor o exc\u00f2njuge, s\u00ed que comparteix el lloguer, de manera que de mitjana es reparteix entre 2,55 adults. Amb aquesta definici\u00f3, entre els qui es traslladen calculo, per grup d’edat i zona, la proporci\u00f3 que paga el lloguer sola, entre dos adults o entre tres o m\u00e9s. A qui el paga sol li assigno un pis de superf\u00edcie igual o inferior a la mediana de la seva zona, i a qui el comparteix, qualsevol pis, i en tots dos casos el lloguer surt de la distribuci\u00f3 dels contractes nous de la seva zona per sota del topall que li correspon. Amb aquest lloguer, la probabilitat de complir la regla del 50 % \u00e9s la part d’aquesta distribuci\u00f3 que la persona pot pagar amb la seva renda, mitjanada amb les proporcions de conviv\u00e8ncia del seu grup. El gr\u00e0fic A1 mostra el resultat, en qu\u00e8 es veu com la regla deixa fora bona part dels qui tenen menys renda, mentre que el llindar d’1,1 vegades el salari m\u00ednim tanca l’acc\u00e9s als majors de 30 amb m\u00e9s renda.<\/p>\n

    \"Gr\u00e0fic<\/p>\n

    En sumar aquestes probabilitats sobre tota la poblaci\u00f3, uns 12,88 milions de persones complirien els requisits si decidissin traslladar-se a un lloguer, els 12,9 milions del gr\u00e0fic 3 de l’article, i dels una mica m\u00e9s d’1,23 milions de trasllats anuals, uns 519.100, el 42 %, es farien complint-los (taula 5). Els majors de 30 sumen gaireb\u00e9 la meitat d’aquests trasllats, uns 242.800, perqu\u00e8 tot i que nom\u00e9s una part compleix el l\u00edmit de renda formen un col\u00b7lectiu molt nombr\u00f3s, mentre que els no estudiants de 26 a 30 anys n’aporten uns 154.500, els de 18 a 25, uns 79.600, i els estudiants, uns 42.100, una xifra probablement infravalorada pels motius que s’expliquen a la secci\u00f3 12. L’\u00faltima columna de la taula dona la part del lloguer que pagaria de mitjana cada persona, d’entre 206 i 252 euros al mes segons el grup i d’uns 224 euros en el conjunt, que pugen a uns 227 si es ponderen per les garanties que s’arriben a signar en els cinc anys, els uns 230 euros que cita l’article.<\/p>\n

    Taula 5. Poblaci\u00f3 elegible, trasllats i part del lloguer<\/strong><\/p>\n

    Per grup, poblaci\u00f3 del 2023<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
    Grup<\/th>\nPersones elegibles<\/th>\nTrasllats elegibles l’any sense programa<\/th>\nPart mitjana del lloguer (euros al mes)<\/th>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 26 a 30<\/td>\n1.825.840<\/td>\n154.509<\/td>\n252<\/td>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 18 a 25<\/td>\n1.488.758<\/td>\n79.645<\/td>\n206<\/td>\n<\/tr>\n
    Estudiants de 18 a 30<\/td>\n1.245.614<\/td>\n42.107<\/td>\n238<\/td>\n<\/tr>\n
    Majors de 30<\/td>\n8.321.215<\/td>\n242.850<\/td>\n210<\/td>\n<\/tr>\n
    Total<\/strong><\/td>\n12.881.427<\/strong><\/td>\n519.111<\/strong><\/td>\n224<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb el Panel de Llars (IEF, AEAT i INE) i l’ECV (INE) | EsadeEcPol. Nota: la part mitjana del total est\u00e0 ponderada pels trasllats elegibles.<\/span><\/p>\n

    5. El desplegament de la garantia<\/h4>\n

    No tots els qui podrien demanar la garantia arribarien a fer-ho, sobretot en els primers anys, quan el programa encara seria poc conegut. Per aix\u00f2 la simulaci\u00f3 no aplica la garantia a tots els trasllats elegibles, sin\u00f3 a una part, la cobertura, que creix en l\u00ednia recta durant cinc anys fins a assolir el 23,8 %, la que tenia Visale el 2021, cinc anys despr\u00e9s de la seva posada en marxa, amb uns 227.900 contractes sobre uns 957.000 contractes nous l’any, un quocient de 0,2381. La cobertura \u00e9s, per tant, del 4,8 % el primer any, del 9,5 % el segon, del 14,3 % el tercer i del 19,0 % el quart, els percentatges que apareixen sobre les barres del gr\u00e0fic 4 de l’article. Es tracta d’un sup\u00f2sit propi i, com es veu a la secci\u00f3 11, del que m\u00e9s pesa en el nombre de garanties i, juntament amb la freq\u00fc\u00e8ncia d’impagament, en el cost.<\/p>\n

    Les garanties de cada any s\u00f3n la suma de dues parts. La primera s\u00f3n les dels qui s’haurien traslladat igualment, que resulten d’aplicar la cobertura als trasllats elegibles, i la segona, les dels trasllats addicionals que provoca la mateixa garantia, que tamb\u00e9 la signen i que el cinqu\u00e8 any sumen uns 22.700 (secci\u00f3 6).<\/p>\n

    Garanties de l’any 5 = 519.111 \u00d7 0,2381 + 22.740 \u2248 123.600 + 22.740 \u2248 146.300<\/em><\/p>\n

    De la mateixa manera, amb unes 24.700 i 4.550, surten les unes 29.300 garanties del primer any, i en sumar els cinc anys s’arriba a unes 439.000, les 440.000 de l’article, amb un interval de 395.100 a 513.600. Aquest interval \u00e9s asim\u00e8tric, m\u00e9s ampli per dalt que per baix, perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tota la seva incertesa prov\u00e9 dels trasllats addicionals, que depenen de l’efecte estimat a Fran\u00e7a, mentre que les garanties dels qui s’haurien traslladat igualment amb prou feines varien entre simulacions, d’unes 366.400 a unes 375.500 en els cinc anys.<\/p>\n

    Per grups, els majors de 30 signarien unes 173.300 garanties en els cinc anys, els no estudiants de 26 a 30, unes 165.500, els de 18 a 25, unes 70.000, i els estudiants, unes 30.100 (gr\u00e0fic A2). El cinqu\u00e8 any aquestes xifres s\u00f3n d’unes 57.800, 55.200, 23.300 i 10.000, les del gr\u00e0fic 5 de l’article, de manera que quatre de cada deu garanties d’aquell any anirien a majors de 30.<\/p>\n

    \"Gr\u00e0fic<\/p>\n

    6. Els trasllats addicionals<\/h4>\n

    Que el programa signi moltes garanties no vol dir que provoqui molts trasllats, ja que la majoria anirien a persones que s’haurien traslladat de totes maneres. El que importa \u00e9s quina part de les garanties correspon a trasllats que no s’haurien produ\u00eft sense elles, i per estimar-ho em baso en B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025), que mesuren l’efecte de Visale comparant, mitjan\u00e7ant difer\u00e8ncies en difer\u00e8ncies, persones sense parella de 26 a 30 anys, que podien fer servir el programa, amb les de 31 a 35, que no podien. El paper es limita a aquesta franja d’edat perqu\u00e8 les dades fiscals franceses no capten b\u00e9 els estudiants i perqu\u00e8 la comparaci\u00f3 entre els qui s\u00f3n just per sota i per sobre dels 30 anys nom\u00e9s \u00e9s cre\u00efble en una finestra estreta d’edat.<\/p>\n

    Si una part s<\/em> de les garanties d’un grup correspon a trasllats addicionals, aquests equivalen a s<\/em>\/(1 \u2212 s<\/em>) vegades les garanties dels qui s’haurien traslladat igualment. En els no estudiants de 26 a 30 anys, el grup en qu\u00e8 l’efecte est\u00e0 identificat, prenc la part que es dedueix dels mateixos c\u00e0lculs del paper a la seva secci\u00f3 7, que aplica l’augment de 0,6 punts en la taxa anual de trasllats a un lloguer als uns 4 milions de persones de 26 a 30 anys de Fran\u00e7a i el compara amb els 70.000 contractes de Visale d’aquesta edat el 2022, cosa que dona una mica m\u00e9s d’un ter\u00e7. En els de 18 a 25 aplico el mateix c\u00e0lcul als uns 6 milions de menors de 26 anys i als seus 187.600 contractes, que resulten de restar als 280.000 contractes del 2022 els de majors de 30, un 8 % llegit del gr\u00e0fic de contractes acumulats del paper, i els 70.000 de 26 a 30. El quocient entre tots dos c\u00e0lculs, 0,192 davant de 0,343, serveix per vincular la part dels m\u00e9s joves a la del grup identificat.<\/p>\n

    s<\/em>(26 a 30) = 0,006 \u00d7 4.000.000 \/ 70.000 \u2248 0,34 \u2248 1\/3<\/em><\/p>\n

    s<\/em>(18 a 25) = (0,192 \/ 0,343) \u00d7 1\/3 \u2248 0,187<\/em><\/p>\n

    Als estudiants i als majors de 30 no els atribueixo cap efecte en l’escenari central. En el cas dels estudiants, perqu\u00e8 el paper no el pot mesurar i el Panel amb prou feines en veu els trasllats, i en el dels majors de 30, perqu\u00e8 s\u00f3n precisament el grup de control del paper, en el qual nom\u00e9s apareix un efecte residual fins als 32 o 33 anys. Totes dues decisions fan que l’escenari central sigui conservador, i la taula 6 recull els escenaris alternatius amb qu\u00e8 es valoren a la secci\u00f3 11.<\/p>\n

    Taula 6. Part de les garanties que s\u00f3n trasllats addicionals<\/strong><\/p>\n

    Escenari central i alternatius per grup<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n
    Grup<\/th>\nEscenari central<\/th>\nEscenaris alternatius<\/th>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 26 a 30<\/td>\n1\/3, amb una incertesa relativa d’un ter\u00e7 (l’error t\u00edpic de l’efecte)<\/td>\nSense canvis<\/td>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 18 a 25<\/td>\n0,187, vinculat a l’anterior (0,56 vegades la part sortejada en cada simulaci\u00f3)<\/td>\n0 i 1\/3<\/td>\n<\/tr>\n
    Estudiants de 18 a 30<\/td>\n0. El paper no el pot mesurar i el Panel amb prou feines en veu els trasllats<\/td>\n1\/5<\/td>\n<\/tr>\n
    Majors de 30<\/td>\n0. S\u00f3n el grup de control del paper, amb un efecte residual fins als 32 o 33 anys<\/td>\n1\/20 de 31 a 35 anys i 1\/5<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de B\u00e9zy, Levy i McQuade (2025) | EsadeEcPol. Nota: la cinquena part del paper es refereix als 280.000 contractes del 2022 de totes les edats. El 8 % de majors de 30 el 2022 s’ha llegit del gr\u00e0fic de contractes acumulats (Figure 3) i no d’una taula.<\/span><\/p>\n

    Amb aquestes parts, l’operaci\u00f3 \u00e9s senzilla. En els no estudiants de 26 a 30 anys, s<\/em>\/(1 \u2212 s<\/em>) val 0,5, de manera que el cinqu\u00e8 any els seus 154.500 trasllats elegibles, amb una cobertura del 23,8 %, donen unes 36.800 garanties dels qui s’haurien traslladat igualment i la meitat d’aquesta xifra, uns 18.400, en trasllats addicionals. En els de 18 a 25, s<\/em>\/(1 \u2212 s<\/em>) val 0,2294, de manera que els seus 79.600 trasllats elegibles donen unes 19.000 garanties dels qui s’haurien traslladat igualment i uns 4.300 trasllats addicionals.<\/p>\n

    Trasllats addicionals de l’any 5 = 154.509 \u00d7 0,2381 \u00d7 0,5 + 79.645 \u00d7 0,2381 \u00d7 0,2294 \u2248 22.740<\/em><\/p>\n

    S\u00f3n, en total, uns 22.700 trasllats addicionals el cinqu\u00e8 any, 22.800 en la mediana de les simulacions, el 16 % de les garanties d’aquell any i la part que el gr\u00e0fic 5 de l’article separa en blau. Com que la cobertura creix de manera lineal, tamb\u00e9 ho fan els trasllats addicionals, que passen d’uns 4.600 el primer any a uns 22.800 el cinqu\u00e8 i que en els cinc anys sumen uns 68.300, dels quals uns 55.200 s\u00f3n de no estudiants de 26 a 30 anys i uns 13.000 de 18 a 25, les 68.000, 55.000 i 13.000 persones de l’article i del gr\u00e0fic 6.<\/p>\n

    El cinqu\u00e8 any, els 18.400 trasllats addicionals dels no estudiants de 26 a 30 anys suposen un 11,9 % m\u00e9s que els 154.500 que es produirien sense el programa, i els 4.300 dels de 18 a 25, un 5,5 % m\u00e9s sobre 79.600, que s\u00f3n el \u00abal voltant d’un 12 %\u00bb i el \u00abuna mica m\u00e9s d’un 5 %\u00bb de l’article. L’interval dels trasllats en cinc anys, de 24.600 a 142.200, \u00e9s molt ampli perqu\u00e8 l’efecte estimat a Fran\u00e7a \u00e9s imprec\u00eds, amb un error t\u00edpic d’al voltant d’un ter\u00e7 del seu valor, i perqu\u00e8 la part dels joves de 18 a 25 es mou amb ell en cada simulaci\u00f3.<\/p>\n

    7. L’emancipaci\u00f3<\/h4>\n

    La taxa d’emancipaci\u00f3 que faig servir \u00e9s la proporci\u00f3 de persones de 26 a 30 anys que no viuen amb els seus pares al Panel de Llars, que el 2023 era del 56,0 %. Passar de trasllats addicionals a emancipacions exigeix un sup\u00f2sit m\u00e9s, perqu\u00e8 una part dels qui es traslladen gr\u00e0cies a la garantia pot venir d’un altre lloguer o d’un habitatge compartit. Com que B\u00e9zy, Levy i McQuade troben que gaireb\u00e9 tot l’efecte de Visale es deu a la formaci\u00f3 de llars noves, en l’escenari central considero que el 85 % dels trasllats addicionals dels no estudiants de 18 a 30 anys s\u00f3n emancipacions, i com a cota baixa faig servir el 40 %, en l\u00ednia amb la proporci\u00f3 dels trasllats a un lloguer dels joves de 26 a 30 anys que avui surten de casa dels pares segons el Panel, un 39 %.<\/p>\n

    Les emancipacions s’acumulen per cohorts, perqu\u00e8 qui s’emancipa gr\u00e0cies a la garantia continua emancipat els anys seg\u00fcents i envelleix amb la seva cohort. Aix\u00ed, els joves de 18 a 25 anys comencen a comptar en la taxa de 26 a 30 quan fan 26 anys, i els qui superen els 30 hi deixen de comptar, mentre que la poblaci\u00f3 de 26 a 30 anys es mant\u00e9 fixa en la del 2023, uns 2,50 milions de persones. El primer any, els uns 3.680 trasllats addicionals dels no estudiants de 26 a 30, multiplicats per 0,85 i dividits entre aquests 2,50 milions, eleven la taxa una mica m\u00e9s d’una d\u00e8cima.<\/p>\n

    Augment de la taxa l’any 1 = 3.680 \u00d7 0,85 \/ 2.496.500 \u2248 0,13 punts<\/em><\/p>\n

    En acumular els cinc anys, l’augment arriba a 1,35 punts nom\u00e9s amb l’efecte d’aquest grup, menys dels 1,88 punts que donaria repartir directament el 85 % dels seus 55.200 trasllats addicionals entre aquesta poblaci\u00f3, perqu\u00e8 una part dels qui s’emancipen fa 31 anys abans que acabi el cinqu\u00e8 any i deixa de comptar en la taxa. En afegir-hi els joves de 18 a 25 que s’emancipen i van fent 26 anys, l’augment arriba a 1,50 punts, amb un interval de 0,54 a 3,18, i baixa a 0,71 punts si nom\u00e9s el 40 % dels trasllats addicionals fossin emancipacions, que s\u00f3n les tres l\u00ednies del gr\u00e0fic 7 de l’article. Multiplicats pels 2,50 milions de persones de 26 a 30 anys, els 1,50 punts equivalen a uns 37.500 joves m\u00e9s fora de casa dels seus pares, i situen la taxa d’emancipaci\u00f3 d’aquest grup al voltant del 57,5 %.<\/p>\n

    8. Els impagaments coberts i el cost<\/h4>\n

    Per calcular el cost, el sup\u00f2sit que m\u00e9s pesa \u00e9s amb quina freq\u00fc\u00e8ncia deixarien de pagar els llogaters garantits, una dada que Espanya no mesura b\u00e9. En l’escenari central suposo la de Visale, en qu\u00e8 entre el 6 % i el 7 % dels contractes registren algun sinistre en els seus tres anys de cobertura, i prenc el 6,5 % com a valor central i el rang del 6 % al 7 % com un interval del 95 % en les simulacions. Els sinistres de cada cohort de garanties es reparteixen en els seus tres anys de vig\u00e8ncia amb la corba de Visale, el 60 % en el primer, el 30 % en el segon i el 10 % en el tercer, de manera que cada any s’hi sumen, als sinistres de les garanties acabades de signar, els de les signades en els dos anys anteriors, que \u00e9s el que fa que els impagaments coberts creixin una mica m\u00e9s de pressa que les garanties.<\/p>\n

    Les dues fonts espanyoles disponibles serveixen com a cotes. La taxa que es dedueix del Panel, la d’episodis nous de saldos de cobrament dubt\u00f3s en els habitatges en lloguer de llarga durada del 2022 i el 2023, \u00e9s del 0,627 % anual i, passada a tres anys com si els episodis fossin independents, de l’1,87 %, i \u00e9s una cota inferior, perqu\u00e8 nom\u00e9s recull els impagaments persistents que el propietari declara i dedueix. La de l’ECV, en canvi, \u00e9s la proporci\u00f3 de llars que viuen de lloguer a preu de mercat, amb algun adult amb el perfil del programa, que declaren haver-se endarrerit en el pagament del lloguer dues vegades o m\u00e9s en l’\u00faltim any, sigui quina sigui la durada del retard, i passada a tres anys com a punt mitj\u00e0 entre suposar que els retards afecten sempre les mateixes llars o que s\u00f3n independents d’un any a l’altre dona un 21,2 %, que amb la mateixa quantia \u00e9s una cota superior extrema. La taxa de Visale queda molt a prop de la mitjana geom\u00e8trica de totes dues, un 6,3 %, cosa que la converteix en un punt de partida raonable. Creuant llogaters i propietaris per la refer\u00e8ncia cadastral, la taxa del perfil elegible surt 1,08 vegades la del total, amb un interval de 0,77 a 1,39, per\u00f2 no la faig servir perqu\u00e8 l’encreuament pot tenir un biaix de selecci\u00f3 que no s’observa.<\/p>\n

    La freq\u00fc\u00e8ncia s’aplica a cada garantia, per\u00f2 com que en una parella o en un pis compartit hi pot haver diverses garanties sobre un mateix contracte, per comptar llars pondero cada sinistre per la inversa del nombre d’adults entre els quals es reparteix el lloguer, que \u00e9s de mitjana una mica menys de 0,5. Aix\u00ed, els uns 24.000 sinistres de garanties dels cinc anys corresponen a unes 11.300 llars amb un impagament cobert, que passen d’unes 540 el primer any a unes 4.000 el cinqu\u00e8, les xifres del gr\u00e0fic 8 de l’article.<\/p>\n

    La quantia de cada impagament surt dels episodis de saldos de cobrament dubt\u00f3s de l’IRPF, definits com a anys consecutius en qu\u00e8 un mateix titular declara aquests saldos per un mateix immoble. Divideixo l’import de cada episodi entre el lloguer mensual del seu primer any, amb un topall de 36 mesos, el m\u00e0xim que cobreix Visale, i obtinc una mitjana de 5,31 mesos de lloguer, amb un error t\u00edpic de 0,17, en els 3.874 episodis que comencen el 2019 o el 2022. N’excloc els del 2020 i el 2021, anys en qu\u00e8 el termini per deduir aquests saldos es va reduir a tres mesos, i els del 2023, que no tenen un any seg\u00fcent al Panel. Amb la part del lloguer de cada garantia, aquests 5,31 mesos suposen uns 1.200 euros impagats per cada garantia amb sinistre i uns 2.550 euros per llar, molt a prop dels 2.500 a 3.000 euros de cost mitj\u00e0 per impagament de Visale que recull l’article.<\/p>\n

    El cost de cada sinistre s\u00f3n els mesos impagats m\u00e9s un mes de despeses legals, multiplicats per la part del lloguer de la garantia, menys un recobrament del 20 % dels mesos impagats, i s’hi sumen 50 euros de gesti\u00f3 per cada garantia signada. El recobrament, les despeses legals i la gesti\u00f3 s\u00f3n sup\u00f2sits propis, perqu\u00e8 no hi ha dades espanyoles amb qu\u00e8 fixar-los.<\/p>\n

    Cost net = sinistres \u00d7 (0,8 \u00d7 mesos impagats + 1) \u00d7 part del lloguer + 50 \u00d7 garanties<\/em><\/p>\n

    Aplicat als cinc anys, el programa pagaria uns 34,3 milions d’euros en impagaments i despeses legals, en recuperaria uns 5,8 milions i gastaria uns 21,9 milions en gesti\u00f3, que s\u00f3n les 439.000 garanties per 50 euros, cosa que dona un cost net d’uns 50,5 milions, amb un interval de 44,9 a 59,7, que s\u00f3n els uns 50 milions de l’article amb els seus 34 milions de pagaments, 6 de recobrament i 22 de gesti\u00f3. Any rere any, el cost passa d’uns 2,8 milions el primer a uns 17,5 el cinqu\u00e8 (gr\u00e0fic 9 de l’article), i s\u00f3n aquests 17,5 milions els que l’article compara amb els prop de 3.400 milions de despesa p\u00fablica en habitatge del 2024 segons Eurostat, dels quals suposen un 0,5 %.<\/p>\n

    Per comparar-lo amb Visale i per valorar la pol\u00edtica cal, per\u00f2, el cost de tota la vida de cada garantia, que inclou els sinistres que les garanties signades el quart i el cinqu\u00e8 any registrarien despr\u00e9s del cinqu\u00e8 any. Per garantia, aquest cost \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia de sinistres pel cost net de cadascun m\u00e9s la gesti\u00f3, i amb la part mitjana del lloguer de 224 euros dona uns 126 euros, pr\u00e0cticament els 128 euros de cost mitj\u00e0 de Visale.<\/p>\n

    Cost de vida per garantia = 0,065 \u00d7 (5,31 \u00d7 0,8 + 1) \u00d7 224 + 50 \u2248 126 euros<\/em><\/p>\n

    El cost per trasllat addicional divideix aquest cost de vida de les garanties entre els trasllats que provoquen, com fan B\u00e9zy, Levy i McQuade. En els no estudiants de 26 a 30 anys, on una de cada tres garanties \u00e9s un trasllat addicional, cada trasllat costa tres vegades el cost de vida d’una de les seves garanties, que \u00e9s una mica m\u00e9s alt que la mitjana, uns 135,7 euros, perqu\u00e8 tamb\u00e9 ho \u00e9s la seva part del lloguer, de manera que cada trasllat addicional costa uns 407 euros, els uns 400 euros de l’article. En el conjunt del programa, el cost de vida de totes les garanties, uns 55,9 milions, dividit entre els uns 68.200 trasllats addicionals del punt central dona uns 819 euros, els uns 800 de l’article.<\/p>\n

    Cost per trasllat addicional de 26 a 30 = 3 \u00d7 135,7 \u2248 407 euros<\/em><\/p>\n

    Cost per trasllat addicional del programa = 55.900.000 \/ 68.220 \u2248 819 euros<\/em><\/p>\n

    La difer\u00e8ncia entre totes dues xifres s’explica pel repartiment del cost entre grups (gr\u00e0fic A3). Dels 50,5 milions dels cinc anys, uns 20,2 corresponen als no estudiants de 26 a 30 anys, uns 7,6 als de 18 a 25, uns 3,6 als estudiants i uns 19,1 als majors de 30, de manera que les garanties d’estudiants i majors de 30, el 46 % del total, suposen uns 22,6 milions sense generar trasllats addicionals en l’escenari central, els uns 23 milions que cita l’article.<\/p>\n

    \"Gr\u00e0fic<\/p>\n

    9. Els habitatges que continuen en lloguer<\/h4>\n

    L’\u00faltima pe\u00e7a prov\u00e9 del projecte propi sobre impagaments amb el Panel de Llars, que estima, amb un model de difer\u00e8ncies en difer\u00e8ncies apilat i habitatges de control aparellats, que un habitatge que pateix un impagament t\u00e9 10,46 punts menys de probabilitat de continuar en lloguer de llarga durada en els anys seg\u00fcents, amb un error t\u00edpic de 0,97, la caiguda d’uns 10 punts que mostra el gr\u00e0fic 2 de l’article. Si la garantia, en pagar el lloguer al propietari, evit\u00e9s tot aquest efecte, cada llar amb un impagament cobert suposaria 0,1046 habitatges m\u00e9s en el lloguer.<\/p>\n

    Aquest efecte nom\u00e9s s’aplica als impagaments dels contractes que existirien sense el programa, perqu\u00e8 els dels trasllats addicionals no s’haurien signat sense la garantia i no hi ha un impagament sense cobrir amb qu\u00e8 comparar-los. En els cinc anys, aquests contractes acumulen unes 9.500 llars amb un impagament cobert, que multiplicades per 0,1046 donen uns 990 habitatges que el cinqu\u00e8 any continuarien en lloguer, amb un interval de 830 a 1.160, la xifra del gr\u00e0fic 8 de l’article i del gr\u00e0fic A4. Si la garantia nom\u00e9s evit\u00e9s que l’habitatge qued\u00e9s buit o pass\u00e9s a ser segona resid\u00e8ncia, amb un efecte de 5,79 punts, i no la seva venda, la xifra baixaria a uns 550.<\/p>\n

    Habitatges que continuen en lloguer l’any 5 = 9.500 \u00d7 0,1046 \u2248 990<\/em><\/p>\n

    \u00c9s, amb tot, la xifra menys s\u00f2lida de la simulaci\u00f3, pels mateixos motius que assenyala l’article. Suposa que el pagament de la garantia neutralitza tot l’efecte de l’impagament, quan una part es pot deure al proc\u00e9s judicial o a la mala experi\u00e8ncia del propietari, l’estimaci\u00f3 de partida mostra una tend\u00e8ncia pr\u00e8via de \u22122,5 punts tres anys abans de l’impagament, i el resultat dep\u00e8n molt de la freq\u00fc\u00e8ncia d’impagament, de manera que amb la del Panel serien uns 285 habitatges i amb la de l’ECV, uns 3.230.<\/p>\n

    10. Incertesa dels resultats<\/h4>\n

    Totes les xifres es donen com la mediana de 10.000 simulacions, amb l’interval del 90 % entre els seus percentils 5 i 95, i combinen dues fonts d’incertesa. La mostral, que prov\u00e9 de treballar amb una mostra i no amb tota la poblaci\u00f3, es recull amb 200 r\u00e8pliques bootstrap per llars amb pesos Poisson(1), que recalculen les taxes de trasllat i tots els agregats. La dels par\u00e0metres es recull amb 10.000 extraccions de Monte Carlo sobre aquestes r\u00e8pliques, en qu\u00e8 se sortegen l’efecte sobre els trasllats, i amb ell el dels joves de 18 a 25, la freq\u00fc\u00e8ncia de sinistres, els mesos impagats i l’efecte sobre els habitatges. Els sup\u00f2sits que no tenen un error estimat, com l’efecte en estudiants i majors de 30, la cobertura, la proporci\u00f3 d’emancipacions, el recobrament, les despeses legals o la corba de sinistres, no se sortegen, sin\u00f3 que es tracten com a escenaris a la secci\u00f3 11. Per aix\u00f2 l’interval dels trasllats addicionals, que dep\u00e8n sobretot de l’efecte estimat a Fran\u00e7a, \u00e9s molt m\u00e9s ampli que el de les garanties o el del cost.<\/p>\n

    11. La sensibilitat a cada sup\u00f2sit<\/h4>\n

    La taula 7 canvia cada vegada un sol sup\u00f2sit respecte a l’escenari central, i d’aqu\u00ed surten les xifres alternatives que cita l’article. Els trasllats addicionals depenen sobretot de l’efecte que s’atribueixi als grups sense efecte identificat i de la cobertura, de manera que amb un cinqu\u00e8 de trasllats addicionals en estudiants, joves de 18 a 25 i majors de 30 arribarien a uns 120.300, i amb la cobertura del 33 % que Visale va assolir el 2023, a uns 95.600, amb un cost de 70,6 milions i un augment de l’emancipaci\u00f3 de 2,10 punts, que s\u00f3n els uns 96.000 trasllats, 71 milions i 2,1 punts de l’article. El cost, en canvi, dep\u00e8n sobretot de la freq\u00fc\u00e8ncia d’impagament, i passaria de 50,5 milions a 30,1 amb la taxa del Panel i a 115,1 amb la de l’ECV, els uns 30 i 115 milions de l’article.<\/p>\n

    Taula 7. Sensibilitat dels resultats a cada sup\u00f2sit<\/strong><\/p>\n

    Mediana de cada escenari. Trasllats i cost en cinc anys<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Escenari<\/th>\nTrasllats addicionals (milers)<\/th>\nCost (M\u20ac)<\/th>\nHabitatges, any 5<\/th>\nEmancipaci\u00f3 26 a 30 (punts)<\/th>\n<\/tr>\n
    Central<\/td>\n68,3<\/td>\n50,5<\/td>\n990<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 18 a 25 sense efecte<\/td>\n55,2<\/td>\n49,0<\/td>\n990<\/td>\n1,35<\/td>\n<\/tr>\n
    No estudiants de 18 a 25 amb 1\/3<\/td>\n83,6<\/td>\n52,2<\/td>\n990<\/td>\n1,68<\/td>\n<\/tr>\n
    Majors de 30, 1\/20 de 31 a 35 anys<\/td>\n70,4<\/td>\n50,7<\/td>\n990<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Un cinqu\u00e8 en estudiants, 18 a 25 i majors de 30<\/td>\n120,3<\/td>\n56,3<\/td>\n990<\/td>\n1,58<\/td>\n<\/tr>\n
    Cobertura del 33 %<\/td>\n95,6<\/td>\n70,6<\/td>\n1.387<\/td>\n2,10<\/td>\n<\/tr>\n
    Topall d’estudiants P33<\/td>\n68,3<\/td>\n50,2<\/td>\n990<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Emancipaci\u00f3 del 40 %<\/td>\n68,3<\/td>\n50,5<\/td>\n990<\/td>\n0,71<\/td>\n<\/tr>\n
    Despla\u00e7ament del 25 %<\/td>\n51,2<\/td>\n50,5<\/td>\n990<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Habitatges, nom\u00e9s pas a buit o segona resid\u00e8ncia<\/td>\n68,3<\/td>\n50,5<\/td>\n548<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Sinistres amb la taxa del Panel<\/td>\n68,3<\/td>\n30,1<\/td>\n285<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Sinistres amb la taxa de l’ECV<\/td>\n68,3<\/td>\n115,1<\/td>\n3.230<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n
    Mesos impagats del 2017 al 2022<\/td>\n68,3<\/td>\n51,0<\/td>\n990<\/td>\n1,50<\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia, versi\u00f3 2.2 de la simulaci\u00f3 en Stata | EsadeEcPol.<\/span><\/p>\n

    La resta dels sup\u00f2sits t\u00e9 menys pes. La proporci\u00f3 d’emancipacions nom\u00e9s afecta l’emancipaci\u00f3, que amb el 40 % pujaria 0,71 punts; l’escenari de despla\u00e7ament, en qu\u00e8 una quarta part dels trasllats addicionals es produeix a costa de llogaters que no poden demanar la garantia, redueix els trasllats nets a uns 51.200 sense canviar el cost, i ni el topall dels estudiants en el percentil 33 ni els mesos impagats dels episodis del 2017 al 2022 mouen el cost en m\u00e9s d’un mili\u00f3. Si el lloguer es repart\u00eds com a m\u00e0xim entre dos adults, en el punt central sense incertesa les garanties baixarien de 439.000 a 412.300, els trasllats addicionals de 68.200 a 64.900 i el cost pujaria de 50,5 a 54,2 milions, perqu\u00e8 cada garantia cobriria una part m\u00e9s gran del lloguer.<\/p>\n

    Refer\u00e8ncies de l’annex<\/h4>\n

    B\u00e9zy, T., Levy, A. y McQuade, T. (2025). Insuring Landlords. Documento de trabajo, versi\u00f3n de marzo de 2025.<\/p>\n

    Instituto de Estudios Fiscales, Agencia Tributaria e INE. Panel de Llars, 2016 a 2023.<\/p>\n

    INE. Enquesta de Condicions de Vida, 2022 a 2025, i Padr\u00f3 continu, 2021.<\/p>\n

    Real Decreto 1135\/2025, de 10 de diciembre. BOE n\u00fam. 299.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Aquesta entrada forma part d’una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes basades en l’evid\u00e8ncia, plantejades per economistes de diversos \u00e0mbits, amb l’objectiu que siguin \u00fatils i alimentin el debat electoral i postelectoral a Espanya. Reflecteixen la posici\u00f3 de l’autor, no la del centre.Aquest article s’ha escrit a t\u00edtol personal. Les opinions que cont\u00e9 s\u00f3n exclusivament […]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":14743,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"acf":[],"yoast_head":"\nCom protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Com protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquesta entrada forma part d’una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes basades en l’evid\u00e8ncia, plantejades per economistes de diversos \u00e0mbits, amb l’objectiu que siguin \u00fatils i alimentin el debat electoral i postelectoral a Espanya. Reflecteixen la posici\u00f3 de l’autor, no la del centre.Aquest article s’ha escrit a t\u00edtol personal. Les opinions que cont\u00e9 s\u00f3n exclusivament […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-11-03T08:04:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-11-03T13:08:56+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1889\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1299\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Jorge Galindo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Jorge Galindo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"52 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/\",\"name\":\"Com protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png\",\"datePublished\":\"2026-11-03T08:04:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-11-03T13:08:56+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png\",\"contentUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png\",\"width\":1889,\"height\":1299},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/making-progress-happen\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Com protegir els llogaters vulnerables d’avui i de dem\u00e0: una proposta d’asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/\",\"name\":\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d\",\"name\":\"Jorge Galindo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Jorge Galindo\"},\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/author\/jorge-galindoesade-edu\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Com protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Com protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","og_description":"Aquesta entrada forma part d’una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes basades en l’evid\u00e8ncia, plantejades per economistes de diversos \u00e0mbits, amb l’objectiu que siguin \u00fatils i alimentin el debat electoral i postelectoral a Espanya. Reflecteixen la posici\u00f3 de l’autor, no la del centre.Aquest article s’ha escrit a t\u00edtol personal. Les opinions que cont\u00e9 s\u00f3n exclusivament […]","og_url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/","og_site_name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","article_published_time":"2026-11-03T08:04:00+00:00","article_modified_time":"2026-11-03T13:08:56+00:00","og_image":[{"width":1889,"height":1299,"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png","type":"image\/png"}],"author":"Jorge Galindo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@esadeecpol","twitter_site":"@esadeecpol","twitter_misc":{"Escrit per":"Jorge Galindo","Temps estimat de lectura":"52 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/","name":"Com protegir els llogaters vulnerables d'avui i de dem\u00e0: una proposta d'asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","isPartOf":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png","datePublished":"2026-11-03T08:04:00+00:00","dateModified":"2026-11-03T13:08:56+00:00","author":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d"},"breadcrumb":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#primaryimage","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png","contentUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/g1_impago_acumulado-2.png","width":1889,"height":1299},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/com-protegir-els-llogaters-vulnerables-davui-i-de-dema-una-proposta-dasseguranca-publica-de-lloguer-per-a-espanya\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/making-progress-happen\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Com protegir els llogaters vulnerables d’avui i de dem\u00e0: una proposta d’asseguran\u00e7a p\u00fablica de lloguer per a Espanya"}]},{"@type":"WebSite","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/","name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d","name":"Jorge Galindo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g","caption":"Jorge Galindo"},"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/author\/jorge-galindoesade-edu\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14782"}],"collection":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14782"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14804,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14782\/revisions\/14804"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14743"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}