{"id":14379,"date":"2026-10-16T15:12:26","date_gmt":"2026-10-16T13:12:26","guid":{"rendered":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/?p=14379"},"modified":"2026-10-16T18:10:07","modified_gmt":"2026-10-16T16:10:07","slug":"augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/","title":{"rendered":"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm?"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding: 14px 18px; margin-bottom: 24px; background-color: #f2f3f5; border-left: 3px solid #c4c8ce; color: #5a6069; font-size: 14px; line-height: 1.6;\">Aquest post forma part d&#8217;una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes d&#8217;economistes i cient\u00edfics i cient\u00edfiques socials. Esperem que siguin \u00fatils en el debat electoral i postelectoral. Reflecteixen la posici\u00f3 de l&#8217;autor, no la del centre.<\/div>\n<div style=\"padding: 18px; background-color: #225e9c33; border: 1px solid ##225e9c33; font-size: 16px;\">\n<h3>Idees clau<\/h3>\n<p>\u2192 <strong>El problema.<\/strong> Espanya nom\u00e9s compta amb 318.000 habitatges de lloguer social, un 1,3% del parc: sis vegades per sota de la mitjana europea i m\u00e9s de deu vegades menys que Fran\u00e7a, Dinamarca, \u00c0ustria o els Pa\u00efsos Baixos. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de dedicar amb prou feines un 1% del pressupost p\u00fablic a habitatge, i una abs\u00e8ncia que alimenta pol\u00edtiques de dubtosa efectivitat per al mercat de lloguer.<\/p>\n<p>\u2192 <strong>La soluci\u00f3.<\/strong> Construir \u00e9s el dest\u00ed, per\u00f2 hi ha tres vies per ampliar el parc social des d&#8217;ara: mobilitzar habitatge buit amb renda garantida a l&#8217;estil de Bizigune, comprar habitatges quan es venen mitjan\u00e7ant el dret de tanteig i retracte \u2014la via de Par\u00eds i Barcelona\u2014 i comprar el dret a llogar-los durant 15, 20 o 25 anys, com fan Irlanda, Fran\u00e7a o Hamburg. Passar de l&#8217;1% al 2% de la despesa p\u00fablica en habitatge, uns 7.500 milions l&#8217;any, bastaria per gaireb\u00e9 duplicar el parc social en una d\u00e8cada, sempre que es gestioni b\u00e9.<\/p>\n<\/div>\n<p>Si fos governant, especialment si fos un governant progressista, l&#8217;estad\u00edstica del mercat de l&#8217;habitatge que m\u00e9s vergonya em faria \u00e9s la de l&#8217;habitatge social. Espanya nom\u00e9s compta amb 318.000 habitatges de lloguer social, un 1,3% del parc. Sis vegades per sota de la mitjana europea i m\u00e9s de deu vegades menys que Fran\u00e7a, Dinamarca, \u00c0ustria o els Pa\u00efsos Baixos. El motiu el sabem: quan el vam fer, el vam vendre, i despr\u00e9s de la crisi financera vam deixar de fer-ne. \u00c9s la gran conseq\u00fc\u00e8ncia de dedicar amb prou feines un 1% del pressupost p\u00fablic a habitatge. I \u00e9s una abs\u00e8ncia que alimenta pol\u00edtiques de dubtosa efectivitat per al mercat de lloguer, com la prohibici\u00f3 dels desnonaments.<\/p>\n<p>Construir habitatge social \u00e9s la millor opci\u00f3, per\u00f2 no ser\u00e0 ni r\u00e0pid ni f\u00e0cil. Podem, mentrestant, ampliar el parc social sense danyar el lloguer privat? Nom\u00e9s d&#8217;una manera, i d&#8217;abast limitat: portar al lloguer residencial el poc habitatge buit que hi ha all\u00e0 on es necessita. \u00c9s el que fa Bizigune al Pa\u00eds Basc: el propietari cedeix l&#8217;\u00fas del pis durant uns sis anys a canvi d&#8217;una renda garantida (fins a 700 \u20ac, ampliable en zones tensades), gesti\u00f3 integral, asseguran\u00e7a i finan\u00e7ament per a reformes, i l&#8217;inquil\u00ed paga un lloguer proporcional als seus ingressos. B\u00e8lgica ho fa amb les seves <em>agences immobili\u00e8res sociales<\/em>. La mateixa f\u00f3rmula es pot estendre a pisos tur\u00edstics o de temporada que vulguin tornar al lloguer habitual.<\/p>\n<p>A partir d&#8217;aqu\u00ed, les intervencions ja no afegeixen habitatges al mercat: mouen a la cua els qui m\u00e9s ho necessiten. La cua continua sent-hi, per\u00f2 anteposar els m\u00e9s vulnerables \u00e9s un objectiu en si mateix. Hi ha dues vies.<\/p>\n<p><strong>1. Comprar: el dret de tanteig i retracte.<\/strong> El dret de tanteig i retracte permet a les administracions p\u00fabliques comprar habitatges quan surten a la venda, amb prefer\u00e8ncia davant d\u2019altres compradors, per (per exemple) incorporar-los al parc p\u00fablic d\u2019habitatge social. Els municipis amb escassetat de lloguer social poden adquirir habitatges quan es venen, comen\u00e7ant pels grans tenidors (societats i fons que van comprar carteres dels bancs). Par\u00eds \u00e9s el referent: ha superat el 23% d&#8217;habitatge social en bona part comprant edificis existents; el 2024, tres de cada quatre habitatges socials finan\u00e7ats provenien d&#8217;adquirir i rehabilitar, no de construir. A Barcelona, el parc p\u00fablic va passar de 7.500 a 11.500 habitatges en una d\u00e8cada, en part gr\u00e0cies a unes 1.600 compres.<\/p>\n<p>Com activar-ho? Primer, amb una base jur\u00eddica s\u00f2lida: a Berl\u00edn, els tribunals van limitar el tanteig el 2021 perqu\u00e8 es fonamentava en riscos futurs d&#8217;expulsi\u00f3. La llei auton\u00f2mica ha de delimitar amb claredat les \u00e0rees (les zones tensades ja declarades s\u00f3n un bon punt de partida), obligar a notificar tota transmissi\u00f3 i fixar terminis curts de resposta. Segon, amb un preu sostre: no pagar mai m\u00e9s del que costaria produir un habitatge social nou equivalent, amb taxaci\u00f3 independent. Tercer, amb un fons pluriennal estable: Barcelona va passar de 377 compres el 2021 a nom\u00e9s 36 el 2024; sense dotaci\u00f3 previsible el tanteig \u00e9s paper mullat. I quart, prioritzant edificis complets, m\u00e9s barats de gestionar que pisos dispersos, evitant aix\u00ed algunes de les compres m\u00e9s pol\u00e8miques a fons d&#8217;inversi\u00f3. A aix\u00f2 s&#8217;hi sumen els habitatges del Fons Social dels bancs i de la Sareb (els no ocupats i en zones tensades) i fins i tot part del patrimoni oblidat de l&#8217;Estat. S\u00f3n pocs, per\u00f2 tot espai habitable per a una llar vulnerable \u00e9s or.<\/p>\n<p><strong>2. Comprar temps: el dret a llogar.<\/strong> No es tracta d&#8217;adquirir l&#8217;habitatge, sin\u00f3 el dret a llogar-lo durant 15, 20 o 25 anys. Irlanda arrenda habitatges a llarg termini pagant entre el 80% i el 85% de la renda de mercat; Fran\u00e7a t\u00e9 l&#8217;<em>usufruit locatif social<\/em>, en qu\u00e8 un inversor privat compra la nua propietat i una entitat social l&#8217;usdefruit durant almenys 15 anys; Hamburg i Berl\u00edn compren a propietaris privats \u201cvincles d&#8217;ocupaci\u00f3\u201d per reservar pisos existents a llars amb dificultats. El propietari guanya seguretat; el sector p\u00fablic, habitatge social immediat. Una disposici\u00f3 de la Llei d&#8217;Habitatge que finalment no va sortir endavant hauria perm\u00e8s sumar uns 25.000 habitatges aix\u00ed.<\/p>\n<p>Irlanda ensenya tamb\u00e9 qu\u00e8 evitar. Est\u00e0 tancant el programa perqu\u00e8 les rendes nom\u00e9s podien pujar i, en acabar, l&#8217;Estat es queda sense res. Per activar-lo b\u00e9, l&#8217;operaci\u00f3 s&#8217;ha d&#8217;articular com a usdefruit o arrendament inscrit al registre; licitar-se per lots, adjudicant a qui ofereixi un descompte m\u00e9s gran sobre el preu de mercat (comen\u00e7ant en un 10% per fer-ho atractiu); indexar la renda a l&#8217;IPC, mai nom\u00e9s a l&#8217;al\u00e7a; incloure una opci\u00f3 de compra al final del per\u00edode, i aprovar-se nom\u00e9s si el seu cost actualitzat \u00e9s inferior al de construir. En canvi, bonificacions fiscals clares (ITP, IBI, IRPF) per al propietari.<\/p>\n<p><strong>Quant dona de si?<\/strong> Passar de l&#8217;1% al 2% de la despesa p\u00fablica en habitatge suposa uns 7.500 milions d&#8217;euros l&#8217;any. Amb una taxaci\u00f3 mitjana d&#8217;uns 3.000 \u20ac\/m\u00b2 als mercats tensos, un pis de 70 m\u00b2 amb la seva reforma costa uns 230.000 euros: uns 30.000 habitatges l&#8217;any, gaireb\u00e9 duplicar el parc social en una d\u00e8cada. Dedicat a comprar drets de lloguer amb nom\u00e9s un 10% de descompte sobre una renda de 1.000 euros, cada habitatge costaria uns 10.800 euros anuals, abans del que pagui l&#8217;inquil\u00ed: donaria per a centenars de milers d&#8217;habitatges i el l\u00edmit seria l&#8217;oferta disponible, no els diners. Per\u00f2 atenci\u00f3: comprar finan\u00e7ant al 3,5% i mantenir costa a l&#8217;any una cosa semblant, i al final l&#8217;habitatge \u00e9s p\u00fablic. Comprar temps \u00e9s el pont; comprar l&#8217;habitatge, el dest\u00ed. El dret a llogar amb opci\u00f3 de compra sembla una bona estrat\u00e8gia interm\u00e8dia.<\/p>\n<p>El calendari ha de ser agressiu. El primer any: ampliar Bizigune a totes les zones tensades, traspassar al parc p\u00fablic els habitatges buits de la Sareb i del Fons Social, aprovar les lleis auton\u00f2miques de tanteig i convocar els primers concursos de drets de lloguer. Des del segon, compres amb fons pluriennal i concursos anuals. I als tres anys, una avaluaci\u00f3 independent que digui quina via rendeix m\u00e9s per euro.<\/p>\n<p>Finalment, se sol oblidar que comprar l&#8217;habitatge o el dret a llogar-lo \u00e9s nom\u00e9s el principi: cal gestionar-lo b\u00e9. De poc serveix si despr\u00e9s s&#8217;acumulen impagaments, pisos buits entre inquilins o manteniment ajornat. Quatre principis ho eviten. Separar propietat i gesti\u00f3: l&#8217;administraci\u00f3 fixa regles i preus, i la gesti\u00f3 di\u00e0ria s&#8217;encarrega a operadors professionals, p\u00fablics o del tercer sector, amb contractes per resultats (dies que tarda a reocupar-se un habitatge, taxa d&#8217;impagament, inversi\u00f3 en manteniment, satisfacci\u00f3 de l&#8217;inquil\u00ed). Rendes vinculades als ingressos i revisades cada any: qui millora paga m\u00e9s, sense necessitat d&#8217;expulsar-lo, tret que superi un llindar que li permeti pagar sense problemes un lloguer de mercat. Comptes finalistes: les rendes cobreixen manteniment i reposici\u00f3, i l&#8217;excedent es reinverteix. A Dinamarca, quan una promoci\u00f3 amortitza la seva hipoteca, els inquilins continuen pagant el mateix i la difer\u00e8ncia nodreix un fons nacional de rehabilitaci\u00f3 i nou habitatge. I acompanyament social primerenc davant el primer impagament, molt m\u00e9s barat que un desnonament.<\/p>\n<p>Per a aix\u00f2 falta una figura que avui no existeix a Espanya: entitats d&#8217;habitatge assequible, sense \u00e0nim de lucre o de lucre limitat, com les <em>woningcorporaties<\/em> holandeses, que gestionen uns 2,25 milions d&#8217;habitatges. Amb avantatges fiscals, acc\u00e9s a s\u00f2l p\u00fablic i finan\u00e7ament estable, a canvi de reinvertir obligat\u00f2riament els seus beneficis i sotmetre&#8217;s a supervisi\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<p>Totes aquestes vies exigeixen pressupost. Cal passar del paradigma de la regulaci\u00f3 al de la dotaci\u00f3. I aquest parc \u00e9s tamb\u00e9 la condici\u00f3 perqu\u00e8 altres reformes, com un contracte de lloguer m\u00e9s flexible o una asseguran\u00e7a p\u00fablica d&#8217;impagament, no deixin ning\u00fa sense alternativa. Est\u00e0 a les nostres mans crear un parc de lloguer social des d&#8217;ara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest post forma part d&#8217;una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes d&#8217;economistes i cient\u00edfics i cient\u00edfiques socials. Esperem que siguin \u00fatils en el debat electoral i postelectoral. Reflecteixen la posici\u00f3 de l&#8217;autor, no la del centre. Idees clau \u2192 El problema. Espanya nom\u00e9s compta amb 318.000 habitatges de lloguer social, un 1,3% del parc: sis [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":14398,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.9 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest post forma part d&#8217;una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes d&#8217;economistes i cient\u00edfics i cient\u00edfiques socials. Esperem que siguin \u00fatils en el debat electoral i postelectoral. Reflecteixen la posici\u00f3 de l&#8217;autor, no la del centre. Idees clau \u2192 El problema. Espanya nom\u00e9s compta amb 318.000 habitatges de lloguer social, un 1,3% del parc: sis [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-10-16T13:12:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T16:10:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1298\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Jorge Galindo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@esadeecpol\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Jorge Galindo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/\",\"name\":\"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png\",\"datePublished\":\"2026-10-16T13:12:26+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T16:10:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png\",\"contentUrl\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png\",\"width\":2200,\"height\":1298},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website\",\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/\",\"name\":\"Center for Economic Policy - EsadeEcPol\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d\",\"name\":\"Jorge Galindo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Jorge Galindo\"},\"url\":\"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/author\/jorge-galindoesade-edu\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","og_description":"Aquest post forma part d&#8217;una s\u00e8rie de propostes de pol\u00edtiques concretes d&#8217;economistes i cient\u00edfics i cient\u00edfiques socials. Esperem que siguin \u00fatils en el debat electoral i postelectoral. Reflecteixen la posici\u00f3 de l&#8217;autor, no la del centre. Idees clau \u2192 El problema. Espanya nom\u00e9s compta amb 318.000 habitatges de lloguer social, un 1,3% del parc: sis [&hellip;]","og_url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/","og_site_name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","article_published_time":"2026-10-16T13:12:26+00:00","article_modified_time":"2026-10-16T16:10:07+00:00","og_image":[{"width":2200,"height":1298,"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png","type":"image\/png"}],"author":"Jorge Galindo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@esadeecpol","twitter_site":"@esadeecpol","twitter_misc":{"Escrit per":"Jorge Galindo","Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/","name":"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm? - Center for Economic Policy - EsadeEcPol","isPartOf":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage"},"image":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png","datePublished":"2026-10-16T13:12:26+00:00","dateModified":"2026-10-16T16:10:07+00:00","author":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d"},"breadcrumb":{"@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#primaryimage","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png","contentUrl":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/vivienda-social-alquiler-europa-ca.png","width":2200,"height":1298},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/blog\/augmentar-habitatge-social-mentre-el-construim\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Com podem augmentar l\u2019habitatge social mentre el constru\u00efm?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#website","url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/","name":"Center for Economic Policy - EsadeEcPol","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/1da709a4195cd67e71a79c751010780d","name":"Jorge Galindo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"http:\/\/2.gravatar.com\/avatar\/5f0b80c893afe6d756952fe0ea35b2e0?s=96&d=mm&r=g","caption":"Jorge Galindo"},"url":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/author\/jorge-galindoesade-edu\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14379"}],"collection":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14379"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14433,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14379\/revisions\/14433"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14398"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/webecpol.esade.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}