La transició energètica, si vol tenir èxit, ha de ser un procés inclusiu, que comporti la formulació de polítiques i plans d’inversió que vetllin per la creació de llocs de treball dignes, per la justícia social, per la competitivitat de la indústria i pel desenvolupament econòmic a Espanya i a Europa. Aquesta és una de les conclusions principals que s’han extret de la sessió “EU Industry and the Energy Transition”, organitzada per EsadeGeo, en col·laboració amb la Fundació Repsol, que ha tingut lloc avui al campus d’Esade a Madrid. L’acte ha comptat amb la participació de Javier Solana, president d’EsadeGeo, i António Calçada, vicepresident de la Fundació Repsol, entre d’altres líders empresarials, sindicals i polítics.

En la seva intervenció, Solana ha insistit en la dimensió global dels reptes que planteja la transició energètica en la mitigació del canvi climàtic, per la qual cosa considera que “serà essencial l’acció coordinada de la comunitat internacional i de tots els actors implicats en un repte tan complex i de múltiples dimensions”, en què el lideratge de la Unió Europea (UE) ha d’acomplir un paper fonamental. Per la seva banda, Calçada ha assenyalat que la transició energètica “s’ha d’abordar d’una manera ordenada i anar acompanyada d’un pla de desenvolupament tecnològic i industrial que no posi en perill el progrés i la competitivitat”. Les mesures que s’adoptin en matèria de clima i energia “s’han de sustentar en l’anàlisi del seu impacte sobre l’economia i la competitivitat a Espanya i a Europa”, ha afegit.

La transició energètica de la indústria

Fernando Soto, director general de l’Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE), ha afirmat que “la indústria electrointensiva a Espanya és un dels motors del desenvolupament i del benestar social del país, que genera 66.000 llocs de treball directes i 186.000 feines en total”: l’associació està integrada per 27 grups empresarials, que tenen 78 plantes industrials al territori espanyol i consumeixen el 10 % de la demanda nacional d’electricitat. “La indústria electrointensiva s’està preparant per a la descarbonització promovent projectes d’innovació tecnològica i de millora dels processos que requereixen una política europea coherent en matèria d’energia i indústria, amb el suport financer i incentius per a l’ús d’energies neutres en carboni”, ha indicat. D’altra banda, “la reducció dels costos de l’energia a Espanya (on el cost mitjà de l’electricitat és un 27 % més elevat que a Alemanya i un 21 % més que a França) contribuiria a la reducció de la bretxa competitiva i a la sostenibilitat de la indústria”, ha afirmat.

En relació amb la indústria de l’acer a Europa, Bartosz Nienałtowski, director d’Afers Públics de l’Associació Europea de l’Acer (EUROFER), ha comentat que aquest sector “proporciona uns 330.000 llocs de treball directes a 22 estats membres de la UE, en què Espanya se situa al sisè lloc en la distribució per països –amb 17.400 llocs de treball en aquesta indústria– i Alemanya, al primer, amb 84.200 llocs de treball”. Segons Nienałtowski, un dels reptes principals que afronta el sector és la baixada de la producció europea i l’increment de les importacions: “L’any 2018, la producció d’acer cru a la UE es va reduir un 14 %, alhora que la quota del mercat d’importació de productes d’acer acabats s’incrementava un 80 % i la dels productes semiacabats, més d’un 40 %.” Segons l’expert, aquests indicadors no tan sols ocasionen una “pèrdua d’ocupació i de competitivitat”, sinó que també van en contra dels objectius de descarbonització: “Les importacions d’acer a la UE tenen, de mitjana, una petjada de carboni més gran que l’acer fabricat a la UE”. A través del Pacte Verd Europeu, la Comissió “dóna suport a l’ampliació de projectes que tenen com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni de la indústria un 30 % fins al 2030 i un 80-95 % fins al 2050”, ha comentat. Per aconseguir-ho, “és essencial facilitar l’accés a una energia baixa en carboni, i també crear mercats per a l’acer de baix carboni i establir millors condicions per a la competitivitat.”

La transició de l’ocupació i la justícia social

Segons Bert De Wel, assessor sènior del Centre de Transició Justa de la Confederació Sindical Internacional, les polítiques per a una transició energètica justa han de “crear mecanismes per a un diàleg social inclusiu –entre els governs, els ocupadors, els treballadors, els sindicats i d’altres parts implicades– a l’hora de desenvolupar mesures que generin confiança, impulsin la creació de llocs de treball dignes i facilitin una transformació efectiva; avaluar els impactes socials i econòmics de la transició ecològica; implementar un pla de capacitació i desenvolupament de competències que permeti la transició de la força del treball al mercat laboral; dissenyar polítiques de protecció social, i augmentar la transferència de tecnologia, innovació i coneixement a països en via de desenvolupament, així com també la inversió responsable”.

El Pacte Verd Europeu

En relació amb el Pacte Verd Europeu, Antonio López-Nicolás, cap adjunt de la Unitat de Polítiques d’Energies Renovables i Captura i Emmagatzematge de Carboni de la Comissió Europea, ha destacat que es tracta d’un full de ruta per a una transició energètica a Europa que promogui “el desenvolupament econòmic, la generació d’ocupació i el lideratge tecnològic i industrial de la regió”. Es tracta de “transformar l’economia de la UE per a un futur sostenible, sense deixar enrere a ningú”, ha afegit. Entre els objectius del Pacte, s’inclou també “l’ambició de reduir els nivells de contaminació a zero; preservar i restablir els ecosistemes i la biodiversitat; promoure una indústria alimentària sana i respectuosa amb el medi ambient; accelerar la transició cap a un transport sostenible i intel·ligent; construir les condicions per a un consum eficient dels recursos energètics, l’economia circular i l’adopció d’energies renovables a la indústria, mitjançant un subministrament segur i accessible, i, en definitiva, incrementar els objectius climàtics de la UE per al 2030 i per al 2050”, ha assenyalat.

Marta Camacho, directora de Relacions Institucionals de Repsol per a Espanya i Europa, en la seva intervenció de cloenda de l’acte, ha ressaltat el paper protagonista que acompleix la indústria en el procés de transició energètica a Europa: “És de vital importància, pel seu pes específic en termes econòmics i socials, que la indústria mantingui uns nivells de productivitat i d’eficiència que garanteixin una ocupació de qualitat, mentre avança en la descarbonització progressiva de la seva activitat i en la reducció d’emissions de diòxid de carboni”. Segons Camacho, “una neutralitat tecnològica total, el creixement sostenible, una legislació adequada que impulsi aquests factors i evitar la deslocalització de la indústria” seran les palanques que permetran assegurar una transició energètica satisfactòria.

L’acte també ha comptat amb la participació d’Iván Martén, senior fellow d’EsadeGeo.