Aquest contingut està relacionat amb les següents etiquetes:

Millorar la governança de la col·laboració publicoprivada farà augmentar la satisfacció de l’interès públic

L’estudi d’ESADEgov i la Cambra de Comerç de Barcelona analitza diverses qüestions relatives a la millora de la governança de la col·laboració publicoprivada a Espanya

El paper de la legislació contractual espanyola –arran de l’aprovació de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic– és un punt d’inflexió per al desenvolupament de la col·laboració publicoprivada (CPP). Aquesta regulació contractual posa en relleu la importància de la fase d’execució o de gestió (enfront de la fase d’adjudicació) i la necessitat de tenir en compte els aspectes relacionats amb la qualitat en la prestació del servei, i incorpora criteris socials i mediambientals, i aspectes favorables a la petita i mitjana empresa i a la innovació.

Concretament, l’estudi La gobernanza de los contratos públicos en la colaboración público-privada, elaborat pel Centre de Governança Pública (ESADEgov) d’ESADE i la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca que a Espanya es necessita una nova cultura de la governança de la col·laboració publicoprivada (CPP), orientada especialment satisfer l’interès públic i que alhora asseguri una millor eficiència de l’actuació pública i privada. Aquest informe analitza, des d’una perspectiva multidisciplinària, les qüestions relatives a la governança de les CPP a Espanya.

Francisco Longo, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE i director d’ESADEgov, ha assenyalat que “aquest estudi analitza els reptes que s’han d’abordar per assegurar una bona governança de la col·laboració publicoprivada als propers anys, amb la convicció que les noves exigències de qualitat i equitat en la prestació dels serveis públics aconsellen una nova estratègia, basada en la complementarietat entre els esforços públics i els privats”.

Els reptes de les administracions públiques al segle XXI, caracteritzat per la globalització de l’economia, l’exigència de rendició de comptes a la societat i la necessitat de satisfer noves necessitats, amb un estàndard de qualitat òptim per als ciutadans, obliguen a repensar el model de col·laboració publicoprivada i el seu funcionament. Amb aquest objectiu, els autors de l’estudi exploren els fonaments de l’impuls de les institucions comunitàries a favor de la col·laboració publicoprivada: una més gran eficiència social, la implicació més directa del sector privat en la resolució de les necessitats col·lectives, una millor qualitat dels serveis públics i la possibilitat de defugir les restriccions pressupostàries derivades del model d’estabilitat dissenyat a Europa.

Eficàcia i eficiència social de l’actuació pública

Actualment, la finalitat principal de la bona governança és assegurar l’eficàcia i l’eficiència de l’actuació pública, cosa que incideix directament en el debat sobre la relació publicoprivada per tal d’assolir els fins d’interès general, i també el respecte necessari dels principis d’equilibri pressupostari i reducció del dèficit públic de les administracions. Per això, es parla de la concepció de l’Estat com a administració que garanteix les finalitats públiques mitjançant la regulació, la direcció i el control, però sense assumir necessàriament de forma directa la prestació i la provisió dels serveis públics.

L’eficàcia i l’eficiència social de les polítiques públiques depenen, en gran manera, de com es trien i es porten a la pràctica. A través de la contractació pública, els poders públics fan una política d’intervenció en la vida econòmica, social i política del país, que pot orientar o corregir determinats comportaments dels agents econòmics que hi intervenen. Quan l’Administració decideix prestar un servei públic, s’ha de responsabilitzar de garantir-ne la prestació, d’acord amb els principis d’assequibilitat, qualitat i continuïtat.

Equilibri entre el sector públic, el privat i la ciutadania

Als darrers anys, a Espanya hi ha un debat polític i tècnic que replanteja el procés d’interacció entre els actors públics i privats i els ciutadans. Aquest debat s’ha de centrar en anàlisis rigoroses sobre el grau d’eficàcia i eficiència de les solucions que es proposin adoptar, i considerar la CPP com un instrument més per poder desenvolupar determinades polítiques públiques de forma òptima. Per això, cal garantir l’equilibri entre l’àmbit públic i el privat i, naturalment, preservar els principis de seguretat jurídica i de confiança, que no s’oposen sinó que complementen els de control de la prestació i la regulació adequada dels serveis públics, dels quals una administració diligent mai no pot abdicar.

La CPP encara diversos reptes, un dels quals és la dificultat d’identificar i mantenir uns objectius compartits per tots els seus actors. El sector públic s’ha d’assegurar que la participació del sector privat en la prestació dels serveis públics preserva els valors públics que legitimen la seva actuació. En aquest sentit, com més valors tinguin en comú els diferents actors, més pròxima serà la seva posició cognitiva, pel fet de compartir unes preferències i unes creences similars. La comunicació és determinant per alinear els objectius, les preferències i les creences entre l’Administració, l’empresa privada i la ciutadania. La qualitat de la comunicació amb vista a definir i compartir uns objectius clars i concrets, comunicar el valor transcendent de la col·laboració i sociabilitzar els impactes aconseguits és un factor determinant per a l’acompliment de la CPP i la seva legitimació social.

Transparència, capacitació i lideratge

Altres factors d’èxit de les iniciatives de CPP són la seguretat jurídica, la transparència i la rendició de comptes (accountability). En aquest sentit, la transparència és un element determinant de la governança, tant per al control del servei per part de l’administració titular com, si escau, per a l’avaluació de la prestació per part dels usuaris, d’acord amb uns nivells de satisfacció que contribueixin a consolidar la CPP.

A més, és indispensable apostar per capacitar les institucions per a la governança de la CPP i per un canvi de cultura, amb vista a poder donar resposta als reptes que planteja la nova concepció de la contractació pública com a activitat estratègica per implementar les polítiques públiques, impulsar la reactivació econòmica i empresarial, i legitimar el nostre model polític. Millorar la capacitació de la contractació pública és un altre factor clau per a l’èxit de les iniciatives de CPP.

El lideratge també és fonamental per emprendre i desenvolupar una CPP amb èxit. Les CPP necessiten lideratges transformadors, que ajudin a crear confiança entre els seus diferents actors, i per lluitar contra els estereotips que existeixen tant al sector públic com al privat. Els líders han de dissenyar outputs i outcomes, i ajudar els participants de la CPP a vincular els seus objectius individuals amb els objectius de la CPP.

Rendició de comptes i planificació estratègica

Indicadors internacionals en matèria de col·laboració publicoprivada, com el del Banc Mundial, atorguen a Espanya una puntuació inferior en la fase de preparació o d’adopció de la CPP que en les fases del procediment contractual o de l’adjudicació. La manca de documents que justifiquin l’elecció de la manera de produir i prioritzar les inversions públiques, i la falta d’una cultura d’avaluació –en forma de cost-benefici, de rendició de comptes i d’accountability–, són assignatures pendents en els diferents nivells de l’Administració per tal d’aconseguir una elecció i una implementació òptimes de la CPP.

Fins ara, la Unió Europea ha tingut un paper clau a l’hora de garantir que els estats membres tinguin un procés de contractació de CPP transparent, competitiu i de maximització dels fons públics. Tanmateix, s’ha centrat bàsicament en la fase de contractació i el seu rol ha estat més limitat en les etapes d’execució o compliment. La governança de la CPP aconsella reformular les fases de planificació estratègica, execució i compliment, en un context de creixement sostenible que integri els aspectes socials i mediambientals i l’equitat com a senyals d’identitat del model econòmic, per tal d’aconseguir un reequilibri adequat de la riquesa i dels drets i deures, a fi d’avançar cap a una societat més inclusiva.

+