Qualsevol persona que dirigeixi una organització, del tipus o de l’abast que sigui, ha d’estar preparada per afrontar el canvi. En aquest sentit, “les institucions educatives (i, en concret, les que formen líders i directius) acompleixen un paper essencial”, ha assenyalat Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, durant la conferencia-col·loqui que ha tingut lloc a ESADE. “Els qui lideren el canvi han de ser conscients de la seva ‘toponímia’, és a dir, del lloc des d’on es produeix la transformació i que aquesta sempre és acollida per etapes: primera hi ha la indiferència; després ve l’oposició i, finalment, la integració”, ha indicat l’alcaldessa de Madrid.

Un altre dels motius que expliquen que l’educació sigui una peça fonamental per al progrés de les societats és la seva capacitat de promoure i oferir eines per a la creativitat. “La innovació no és tecnològica; és principalment cognitiva”. Per això, “la imaginació és el primer motor del canvi”, ha assegurat Carmena. Vivim en una època de transformacions socials a escala mundial, que ens planteja el repte de repensar la manera d’entendre la vida pública i la seva governança. “Hem de començar qüestionant-nos tot el que hem donat per descomptat, repensar les paraules i tornar-les a escoltar.” En aquest sentit, s’ha preguntat: “Sabem realment què significa governar?”, i ha insistit que, “perquè puguem imaginar per on ha d’anar la cosa pública, és important fomentar la predisposició al canvi des de l’educació”.

La gestió de la cosa pública

“Tota organització té un ‘moviment’; així podríem anomenar el deambular de la vida del col·lectiu. Es pot deixar que aquest moviment segueixi el seu curs o bé assumir-ne la gestió.” Per això “crec que governar és, fonamentalment, gestionar amb vista a assolir uns objectius determinats”, ha afirmat l’alcaldessa. “Lluny d’una concepció weberiana, que presumeix que un bon disseny de l’organització en garanteix el funcionament correcte, penso que la direcció pública ha d’adoptar mesures orientades a aconseguir els resultats que es volen assolir, després de traçar-ne les línies estratègiques”. Així mateix, “els objectius d’aquesta gestió s’han de definir en allò que el públic ha de retornar a les persones”, perquè “no té sentit dirigir una empresa, organitzar un país o liderar qualsevol organització sense tenir-ne compte les persones i les seves necessitats particulars”.

Una cultura de les cures

“Els darrers anys, els moviments a favor de l’equitat de gènere han fornit reflexions interessants sobre com hem distribuït històricament i culturalment la responsabilitat social de les cures”, ha afirmat Manuela Carmena, i ha concretat que les cures “són totes aquelles activitats vinculades amb el manteniment quotidià de la vida, de la salut i del benestar de les persones, un paper que durant molt de temps han assumit les dones”.

Aquesta cultura de les cures ha anat guanyant terreny i importància en la concepció de la vida pública, principalment gràcies a dones filòsofes o pioneres. Manuela Carmena considera que “la gestió política s’ha d’orientar a permetre establir una relació propera entre l’Administració i el ciutadà”. Tanmateix, aquesta voluntat topa amb “la burocràcia i les estructures immobilistes, que ho dificulten”, raó per la qual Carmena ha urgit a “treballar a favor de l’R+D+i del dret, és a dir, una nova manera de concebre l’ordre normatiu i institucional de les nostres societats”.

“Crec en una gestió pública que superi l’ètica dels drets i tendeixi a una ètica de les cures”, ha conclòs l’alcaldessa de Madrid.