Notícies

És clau implicar fabricants, proveïdors, consumidors i el sector públic per incentivar la transició cap a una mobilitat més sostenible

El vehicle elèctric es presenta com una possible aposta cap a una mobilitat més sostenible, tot i que encara planteja alguns reptes
| 5 minuts de lectura

L’automoció és un sector clau per a l’economia espanyola –Espanya és el vuitè país del món en producció automobilística–, però és també el que contribueix més a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, el transport genera a Espanya el 26 % de les emissions totals i, concretament, el cotxe particular és el causant de la major part, amb un 63 %. L’informe La transició cap a una automoció de baix carboni. Reptes i oportunitats per a la inversió sostenible, elaborat per l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i la Fundació Caixa d’Enginyers, conclou que, per tal d’evitar conseqüències greus per al medi ambient i la salut de les persones, cal evolucionar cap a un sector més sostenible, fomentant el vehicle elèctric, la desinversió en els combustibles fòssils, la millora de l’eficiència dels carburants o el replantejament de la mobilitat en general.

Segons Daniel Arenas, autor de l’informe i professor d’ESADE, “un dels reptes més grans és potenciar l’adquisició de vehicles elèctrics, que haurien de representar el 35 % de les compres l’any 2030”, i ha afegit que “l’Administració hi ha de contribuir i regular les limitacions de cost convencional a les ciutats”.

Des del punt de vista financer, Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, ha afirmat que “el rol del sector financer en la descarbonització és de summa importància per aconseguir fer la transició energètica cap a una economia de baix carboni, perquè té la capacitat de finançar projectes en l’àmbit de la tecnologia de baix carboni o de fomentar la inversió socialment responsable”.

Mobilitat sostenible: una necessitat i un repte

L’estudi d’ESADE i de la Fundació Caixa d’Enginyers apunta que, en contrast amb la tendència europea, a Espanya les emissions de gasos d’efecte hivernacle han crescut un 17,8 % des del 1990. Aquesta tendència es contraposa amb la necessitat de limitar l’increment de les temperatures a menys de 2ºC –de fet, segons els experts, seria desitjable que l’augment no fos superior a 1,5ºC. Amb aquesta finalitat, diverses empreses i organitzacions del sector s’han compromès a promoure un model de mobilitat més sostenible per al medi ambient, tot i que és necessària una proposta integral que impliqui els fabricants, els proveïdors, els consumidors i el sector públic, el qual ha de tenir un paper actiu a l’hora de regular, planificar i incentivar aquesta transició i assumir-ne part del cost a favor d’alternatives menys contaminants, així com els reptes que se’n deriven.

Malgrat que l’adopció del vehicle elèctric és una mesura atractiva, presenta alguns desafiaments importants, com ara la petjada de carboni produïda pels cotxes elèctrics, que, tot i que és més reduïda que la dels vehicles tradicionals, també existeix; l’alt nivell d’emissions que es deriva de la seva fabricació; l’impacte energètic que implica la càrrega elèctrica, i l’impacte social i ambiental que comporta l’extracció dels minerals necessaris per a la seva fabricació.

A més, el vehicle elèctric té avui una presència mínima a Espanya. Tot i que la producció de cotxes elèctrics al nostre país s’ha quadruplicat als darrers cinc anys, els vehicles d’aquestes característiques encara representen menys de l’1 % de tot el parc nacional de turismes. Això és degut, principalment, a la manca d’una infraestructura de recàrrega adequada i a uns preus poc competitius per als compradors. L’informe assenyala que, perquè la popularització d’aquest mètode de transport sigui possible, s’hauria de multiplicar per més de 90 el nombre de punts de recàrrega públics que hi havia l’any 2015.

Algunes empreses ja estan apostant per replantejar-se la mobilitat. A l’estudi s’exposen, per exemple, els casos de Silence, una empresa espanyola líder en la fabricació de motos elèctriques, que és a punt de convertir-se en la principal proveïdora de motos de serveis de motosharing a Espanya; de Nissan, que ha col·laborat amb diverses institucions públiques per promoure el cotxe elèctric i compartit, o de Som Mobilitat, que proposa un model cooperatiu de carsharing amb cotxes sostenibles, a més d’altres iniciatives, com les de Wallbox i de l’Ajuntament de Barcelona.

Com donar suport financer a una automoció de baix carboni

Com assenyala l’informe, si bé el canvi climàtic presenta alguns riscos d’índole física, reguladora o tecnològica per al sector financer, també suposa una oportunitat, perquè les empreses que aconsegueixin adaptar-se millor a una economia més sostenible amb el medi ambient podrien tenir avantatges competitives, obtenir més rendibilitat de les seves inversions i beneficiar-se de més oportunitats de finançament.

Amb relació a aquest darrer aspecte, l’informe destaca que, als darrers cinc anys, l’univers de bons verds o bons climàtics s’ha triplicat fins a assolir actualment els 1.200 milions de dòlars a escala mundial, la majoria dels quals es destinen a la descarbonització del transport. Tot i que les empreses que més emeten aquest tipus de bons són les ferroviàries, cada cop més empreses del sector automobilístic recorren als bons verds o climàtics per desenvolupar els seus vehicles elèctrics i híbrids, i les infraestructures per a la recàrrega de les bateries. Tanmateix, fins ara aquests bons només representen el 2 % de tots els emesos per aquest sector.