Els propers deu anys, el sistema sanitari a Espanya necessitarà un rang d’increment de la despesa respecte del 2015 d’entre 32.000 i 48.000 milions d‘euros, la qual cosa representa, en l’escenari pitjor, doblar pràcticament la despesa sanitària pública actual. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe Funding the gap. El futur del sistema sanitari: Serà possible finançar el sistema i reduir les desigualtats en salut?, elaborat per ESADE i Antares Consulting. Segons aquesta anàlisi, que s’ha presentat avui en el marc d’una nova edició de la sèrie de debat social d’ESADE ‘Big Challenges’, moderada per Francisco Longo, director d’ESADEgov i coautor de l’informe, la despesa sanitària pública per al 2025 podria ser d’entre 97.000 i 113.000 milions anuals, considerant que l’any 2015 haurà estat previsiblement de 64.833 milions d’euros.

16.000 milions, el cost de no actuar

Segons l’informe, la diferència entre aquestes dues xifres es basa en una estimació lineal o una estimació gestionada de la despesa sanitària pública. Així, els 16.000 milions d’euros de diferència entre ambdós models assenyala el cost de no actuar, és a dir, les necessitats de finançament de la despesa pública sanitària com a conseqüència de no adoptar les mesures suficients per gestionar el creixement de la despesa sanitària d’aquí a l’any 2025. Tanmateix, els autors de l’informe també determinen que els 32.500 milions d’euros estimats en l’escenari possibilista representen la base que s’haurà de finançar per cobrir les necessitats del sistema sanitari públic en aquella data.

La sostenibilitat del sistema sanitari, a debat

L’anàlisi mostra que la despesa en salut creix a mesura que els països es van desenvolupant, però també que ho fa més ràpidament que el creixement del PIB: de mitjana, 2 punts per sobre, cosa que suscita un debat sobre la seva sostenibilitat. Segons Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’ESADE i coautor de l’informe, “aquest debat, malgrat que és important i necessari, sovint s’ha fet obviant els beneficis que el sistema sanitari aporta. Tampoc no s’ha prestat la mateixa atenció en la qüestió de la desigualtat, en la qual, a pesar de la universalització i dels grans avenços, existeixen encara importants aspectes de millora a Espanya, com el temps d’accés a l’especialista amb una assegurança privada, l‘efecte dels (no) copagaments o l’alta variabilitat en el finançament de la despesa sanitària pública entre autonomies”.

Segons Joan Barrubés, soci director d’Antares Consulting i coautor de l’informe, “el debat sobre la sostenibilitat del sistema sanitari requereix una visió més global que prengui en consideració quatre àrees. En primer lloc, cal reflexionar col·lectivament sobre les prioritats de la despesa pública i el nivell de riquesa comuna (PIB) que la societat està disposada a dedicar a la salut. En segon lloc, cal aplicar una política fiscal eficaç que permeti recaptar els recursos necessaris per finançar el conjunt de la despesa pública i, d’una manera especial, la despesa sanitària. En tercer lloc, és necessari aprofundir el debat sobre les cobertures del sistema centrant-se més en la rendibilitat de les prestacions incloses a la cartera de serveis que en la població coberta. Finalment, cal continuar amb l’única política que s’ha demostrat eficaç fins ara: millorar la gestió del cost dels processos d’assistència sanitària”.

La reducció de la despesa sanitària pública durant la crisi

És evident que el debat s’ha agreujat amb la crisi econòmica que han sacsejat els països desenvolupats. L’informe d’ESADE mostra que, arran de la crisi, la reducció de la despesa sanitària a Espanya ha estat significativa: l’any 2014, la despesa es va situar en els nivells del 2007. Els autors del document també indiquen la necessitat d’analitzar com s’ha reduït i a què s’atribueix aquesta important disminució. Segons les dades analitzades, les despeses que s’han reduït més han estat, principalment, els salaris dels professionals (la despesa salarial s’ha reduït més del 10 % des de 2009), les inversions (el 28 % dels equips tecnològics dels hospitals espanyols ja tenen més de deu anys) i els preus dels fàrmacs (la despesa en farmàcia s'ha reduït un 22 %).

L’efecte de la manca de finançament en les desigualtats socials

L’informe revela que la crisi econòmica ha agreujat molt el risc de desigualtat en la salut, especialment en tres àmbits: l’impacte en els sistemes de salut com a conseqüència de la reducció de la despesa pública (una disminució de 8.900 milions d’euros a Espanya entre 2009 i 2013); l'impacte sobre l'estat de salut de la població, més difícil de caracteritzar perquè la correlació entre la despesa pública en salut, la mortalitat i l‘esperança de vida és molt baixa a curt termini, i, finalment, l’impacte sobre les desigualtats socials en la salut, el més evident de tots tres. Entre 2009 i 2012, el nombre de persones en risc de pobresa o d'exclusió social va augmentar en 9 milions a la Unió Europea. L'informe aporta dades que demostren que les situacions de pobresa generen condicions de pitjor educació, alimentació, coneixement i accés al sistema, i redueixen la capacitat de seguir els consells dels professionals sanitaris.