Notícies

L’Informe Econòmic d’ESADE preveu un creixement de l’economia espanyola superior al 2,5 % per al 2017

L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE, corresponent al segon semestre de 2017, destaca que la producció industrial i el comerç s’han enfortit a escala global, però adverteix que les conseqüències del Brexit i de la nova política monetària de l’administració Trump encara són mínimes i que no es pot dir que s’hagi consolidat la recuperació després de la crisi
| 8 minuts de lectura

L’economia espanyola creixerà lleugerament per sobre del 2,5 %, impulsada per un sector turístic en nivells màxims d’activitat i per un major dinamisme del consum, però aquest augment del PIB no serà suficient per consolidar la recuperació. L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE corresponent al segon semestre de 2017, dirigit per David Vegara, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, amb la col·laboració del Banc Sabadell, adverteix que Espanya continua estant a la llista de països de la Unió Europea que encara han de reduir el dèficit públic i l’endeutament fent ajustos fiscals graduals que no perjudiquin els sectors més vulnerables de la població.

La radiografia global que fa ESADE dels primers sis mesos de 2017 és, en general, positiva. L’apartat de conjuntura de l’Informe, elaborat per Josep Comajuncosa, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, destaca una fortalesa més gran de la demanda, especialment de la inversió, que s’ha traduït en un augment de la producció industrial, en l’increment del comerç internacional després d’uns quants anys en què creixia globalment a una taxa inferior al PIB i en l’allunyament del risc de deflació. Tanmateix, la manca de definició de la política econòmica de Trump, l’impacte del Brexit, que començarà a tenir repercussions negatives a mesura que avancin les negociacions, i la vulnerabilitat d’algunes economies emergents, molt dependents de l’expansió del crèdit o dels increments dels tipus d’interès, amenacen aquesta progressió. “De moment, sembla que l’any 2017 serà millor del que s’esperava, però sobre unes bases menys sòlides del que seria desitjable”, conclou l’Informe d’ESADE.

Pel que fa als països emergents, on s’han registrat els fets imprevistos més destacats de l’economia global als darrers tres anys –com són les desacceleracions de la Xina i l’Índia i les recessions del Brasil i Argentina–, els autors del document es mostren optimistes, excepte en el cas de la Xina. Aquest país, si bé els primers mesos de 2017 ha crescut més del que s’esperava, depèn encara de l’expansió del crèdit bancari, de les vulnerabilitats del seu sector financer, del pes del deute empresarial i de la priorització del creixement a curt termini per part de les autoritats polítiques, que impediran un creixement superior al 6 % a llarg dels propers anys. A les altres economies emergents, com l’Índia o els països del sud-est asiàtic, en què la flexibilitat dels tipus de canvi i les polítiques econòmiques han reduït els episodis de sortides de capital, l’Informe d’ESADE anticipa una expansió del crèdit i que el deute empresarial canviarà de tendència.

El creixement a la zona euro també es va consolidant, gràcies a l’evolució de la demanda interna derivada de la reducció de l’atur, i les previsions situen l’increment del PIB molt poc per sota del 2 %. Tanmateix, els autors de l’Informe recomanen mantenir la política monetària expansiva no convencional del Banc Central Europeu per tal d’incentivar la inversió empresarial, i reforçar el sector financer reparant més ràpidament els balanços de les entitats bancàries i resolent els crèdits de cobrament dubtós. Insisteixen que no s’han tancat les escletxes que la crisi va obrir, raó per la qual la política fiscal hauria de continuar acomplint un paper rellevant. De fet, els professors d’ESADE aconsellen que els països amb espai fiscal, com Alemanya o Holanda, implantin polítiques fiscals expansives que puguin incidir en la productivitat de l’economia, i que es protegeixin els sectors més vulnerables de la població.

Finalment, la recuperació també anirà cobrant força a l’Amèrica Llatina. A Mèxic, però, malgrat les bones xifres de creixement, aquest tendirà a alentir-se per l’efecte que tenen sobre el consum i sobre la inversió unes condicions financeres més difícils, provocades per la incertesa sobre les seves relacions comercials futures amb els Estats Units. En canvi, el Brasil està sortint de la crisi profunda dels dos darrers anys, en un clima polític més estable i amb una política monetària de caràcter més expansiu, un cop controlat el repunt de la inflació. També l’Argentina surt de la recessió de 2016, gràcies a l’empenta del consum privat i de la inversió pública.

 
El Brexit i Trump: l’impacte encara ha d’arribar

Per als autors de l’Informe Econòmic d’ESADE, les conseqüències econòmiques del Brexit han estat menors del que s’esperava els primers mesos després del referèndum, gràcies a la depreciació de la lliura en prop del 10 % i a les polítiques que ha adoptat el Banc d’Anglaterra en impulsar les exportacions i compensar la caiguda en la inversió empresarial al primer moment. Tanmateix, les declaracions dels diferents agents implicats en la negociació del Brexit després que, el proppassat mes de març, el Regne Unit invoqués la seva retirada voluntària i unilateral de la Unió Europea, indueixen a preveure un creixement menor de la seva economia –que fins ara ha estat del 2 %–, un augment de l’atur estructural i un creixement del deute públic, tres indicadors en què influirà el cost dels pagaments compromesos pel Govern britànic amb el pressupost de la UE, que es podrien situar entre els 60.000 i els 100.000 milions de lliures.

Pel que fa a l’impacte de l’administració Trump, que va començar a actuar el gener, encara és difícil apreciar-lo. La qüestió clau és si l’expansió fiscal serà compatible amb una pujada progressiva dels tipus d’interès o, per contra, els haurà d’apujar més ràpidament, circumstància que apreciaria molt el dòlar i podria generar unes condicions financeres més exigents de les previstes, tant als Estats Units com a l’economia global. Si aquesta situació es produís, el dèficit per compte corrent augmentaria al país, s’ampliarien els desajustos globals i creixeria la pressió per adoptar mesures proteccionistes, amb les reaccions consegüents que això podria comportar. “Les conseqüències d’aquest gir podrien posar en risc l’ordre econòmic global de tipus cooperatiu i multilateral tal com el coneixem avui”, expliquen els autors de l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE.

Recomanacions per evitar el creixement de la desigualtat als països desenvolupats

A manera de conclusió, els autors de l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE assenyalen que, per preservar els beneficis del comerç internacional i d’una economia global interconnectada, s’han de promoure unes polítiques que redueixin la desigualtat i la desprotecció, i que fomentin una millor distribució dels guanys de la globalització entre tots els grups de la població. Concretament, proposen, segons els països, un ús millor dels impostos i les transferències a les famílies per tal de facilitar una redistribució millor de les rendes; la reducció o l’eliminació de les exempcions fiscals regressives, i una gestió millor dels impostos sobre la riquesa i la propietat. 

D’altres mesures que el document d’ESADE recomana són aquelles que puguin ajudar les persones a adquirir i a mantenir les habilitats més adequades per participar en el procés econòmic i adaptar-se a la seva naturalesa canviant, com ara augmentar la despesa pública en educació i en formació contínua per tal de millorar les expectatives d’ocupabilitat dels joves i facilitar-los l’accés als sistemes de salut pública. També consideren necessari promoure la seguretat social i la cobertura per desocupació, per tal d’evitar que les persones abandonin definitivament el mercat laboral quan hi hagi una pertorbació negativa de l’economia, i evitar així la pèrdua de capacitació que això comportaria. “En general, és possible dissenyar unes polítiques fiscals que millorin la distribució de la renda i, per tant, que redueixin les desigualtats sense generar a penes pèrdues d’eficiència, en el sentit de desincentivar el treball i la inversió”, conclou l’Informe.