“Em preocupa que la Xina sigui massa feble, no que es converteixi en una superpotència.” Amb aquesta rotunditat s’ha expressat Christopher Hill, ex-ambaixador dels Estats Units en quatre països i actualment professor de la Universitat de Denver, quan se li ha preguntat sobre el poder creixent que té el país asiàtic. Hill, que ha conversat amb Javier Solana, director d’ESADEgeo, en una nova sessió del cicle Big Challenges a ESADEFORUM, ha apuntat que la Xina no exercirà el paper de líder mundial als propers anys a causa dels seus “problemes interns”, dels seus “alts nivells de corrupció” i de la manera “poc àgil” amb què s’ha relacionat amb el seu entorn immediat.

Tanmateix, ha destacat la influència creixent de la Xina, que amb l’arribada de Xi Jinping a la presidència ha adoptat una estratègia més “agressiva”, alhora que s’ha convertit en un dels temes centrals de la política dels Estats Units, on una part de la ciutadania culpa la Xina de la pèrdua de llocs de treball. Aquest discurs “victimista”, en què alguns països i institucions governamentals “estan conspirant per reduir el poder nord-americà”, ha motivat que els Estats Units adoptin una política internacional basada en la bilateralitat.

Segons Hill, el victimisme com a fil conductor no és exclusiu dels Estats Units. “Rússia, i especialment Putin, estan traumatitzats per la caiguda de la Unió Soviètica”, i això comporta “un victimisme mil vegades més gran” que l’estatunidenc. Segons Hill, el fet que Rússia estigui en declivi la fa “més perillosa”. En aquest sentit, considera que la suspensió del tractat rus-estatunidenc per eliminar els missils de rang intermig (INF, per les seves sigles en anglès), sense que hi hagi una alternativa que també inclogui la Xina, és un error greu.

Retorn a l’internacionalisme

Christopher Hill, que va liderar la delegació nord-americana que va participar en les converses a sis bandes per desnuclearitzar Corea del Nord, ha criticat la manera com s’han preparat i s’han gestionat les trobades entre Trump i Kim Jong-un. Per Hill, a la trobada en Hanoi de la setmana passada, Trump no hauria d’haver descartat tan fulminantment la petició de Corea del Nord d’aixecar les sancions a canvi de desmantellar el seu centre de producció de plutoni. “Corea del Nord anava a fer una cosa permanent a canvi d’un aixecament de sancions que podia ser temporal; per tant, crec que Trump ho hauria d’haver acceptat.” També considera un error que no s’hagi convidat la Xina ni Corea del Sud a les negociacions, ja que són dos actors clau en el conflicte.

En aquest sentit, l’ex-ambaixador discrepa del discurs de Trump i considera que els acords multilaterals que els Estats Units han aconseguit en les últimes dècades han estat molt beneficiosos per als estatunidencs, per la qual cosa aposta per reprendre aquesta línia política. “No dominem ni hem de dominar les organitzacions internacionals; hem de treballar amb elles. I els estatunidencs han de saber que són útils per als nostres interessos i confiar-hi més.”

“Als darrers anys, molts estatunidencs han confós l’intervencionisme amb l’internacionalisme. Aquest últim és la capacitat de treballar amb altres països, mentre que l’intervencionisme és actuar sense tenir en compte a ningú”, ha explicat Hill, que ha recordat que la invasió de l’Iraq va ser “una falta de respecte” a les institucions internacionals. Solana, que ha coincidit plenament amb Hill en la seva defensa del multilateralisme, ha esmentat la manca de lideratge polític com una de les causes d’aquesta situació, afegint que el tacticisme imperant ha portat a "errors" com el Brexit.