A les societats contemporanies, la cohesió social i l'assoliment del benestar i el progrés es relacionen amb la solidesa de les institucions i l'articulació armònica de les relacions entre els diversos actors que protagonitzen l'acció col·lectiva: empreses, governs, organitzacions i moviments socials.

La Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE es proposa desenvolupar un programa que permeti aprofundir en els interrogants que es plantegen entorn a aquesta temàtica.

La Càtedra té com a vocació la promoció d'un fòrum de diàleg permanent entre les organitzacions (empreses, administracions, ONGs) i els actors (empresaris, directius públics i privats, representants polítics, socials, cívics, sindicals etc.), que en actualment assumeixen de forma compromesa i responsable els reptes i desafiaments de governar un món global i local alhora.

Al mateix temps, la Càtedra preten estudiar i promoure formes de lideratge innovadores, adequades a entorns complexes.

LideratgeS
El bon funcionament d'actors i institucions depen, en gran mesura, de la qualitat dels seus directius, de la seva visió personal, de la seva capacitat de generar projectes que il·lusionin i de fer-los realitat. 

Així doncs, és fonamental analitzar les característiques del lideratge en la societat actual i les condicions que s'han de promoure a fi que sorgeixin directius amb visió i capacitat de mobilització.

És necessari observar les característiques específiques de tres tipus de lideratge: el lideratge empresarial, el lideratge públic (polític i institucional) i el lideratge social, amb llurs similituds i diferencies pel què fa les competències, els valors etc. És imprescindible analitzar i potenciar les vies de relació i articulació entre aquests tres tipus de dirigentes. S'han de valorar les institucions i les seves regles de joc com a marcs d'interacció entre els diversos tipus de lideratge i subratllar-ne el seu paper en la fortalesa de les institucions. Finalment, cal tenir en compte la forma com els líders comparteixen la reflexió sobre el tipus de societat que volen construir i els valors amb els quals se senten compromesos.

Governança democràtica
Actualment, les relacions entre els actors que intervenen en l'esfera pública se situen en un marc que va més enllà dels estats-nació tradicionals, dels mercats nacionals o de la societat civil local. Han aparegut nous nivells d'institucionalitat supraestatal i subestatal. Ens hi referim amb el nom de governança democràtica. 

Forma part de la noció de governança la idea que ja no existeix un únic actor responsable de l'espai públic, sinó que cadascun dels sectors ha d'asumir protagonisme en les respostes als problemes col·lectius.

D'aquesta forma han sorgit visions relacionals en què actors públics, privats i socials integren xarxes de geometria variable. Aquests estan dotats de legitimitats i capacitats diferents a efectes de produir respostes a problemes complexes, en marcs de col·laboració i de contrast de visions permanents.