Sobre la Càtedra

En el marc universitari del món sencer, és freqüent donar un tractament diferencial i específic a l'estudi d'alguns temes que destaquen per la importància dels seus continguts o per la seva rellevància pública. En aquests casos, una de les opcions preferents i més prestigiada és la creació d'una càtedra. Entenem, doncs, que aquesta és una unitat acadèmica d'excel·lència.

A les societats contemporànies, la cohesió social i l’assoliment del benestar i el progrés es relacionen amb la solidesa de les institucions i l’articulació harmònica de les relacions entre els diversos actors que protagonitzen l’acció col·lectiva: les empreses, els governs, les organitzacions i els moviments socials.
   
   
La Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE
es proposa desenvolupar un programa que permeti aprofundir en els interrogants que es plantegen al voltant d’aquesta temàtica.

La Càtedra té la vocació de promoure un fòrum de diàleg permanent entre les organitzacions (empreses, administracions, ONG) i els actors (empresaris, directius, representants polítics, socials, cívics, sindicals, etc.) que, actualment, assumeixen de manera compromesa i responsable els reptes i desafiaments de governar un món alhora global i local.

A més, vol assumir el repte d’estudiar i promoure formes de lideratge innovadores que s’adeqüin als nostres entorns complexos.

 
LideratgeS

El bon funcionament d’aquests actors i institucions depèn, en gran manera, de la qualitat dels directius, de la visió personal i de la capacitat de generar projectes que entusiasmin i fer-los realitat.

Així doncs, és fonamental analitzar les característiques del lideratge en la societat actual i les condicions que s’han de promoure per tal que sorgeixin directius amb capacitat de visió i de mobilització.

Cal observar les característiques específiques de tres tipus de lideratges: el lideratge empresarial, el lideratge públic (polític i institucional) i el lideratge social, amb les seves similituds i diferències en competències, valors, etc. Cal analitzar i potenciar els camins de relació i articulació entre aquests tres tipus de dirigents. Cal valorar les institucions i les regles del joc com a marcs d’interacció entre els diversos tipus de lideratges, i subratllar el paper de la qualitat d’aquesta interacció en la fortalesa de les institucions. També cal adonar-se de la manera com els líders comparteixen la reflexió sobre el tipus de societat que volem construir i els valors amb els quals estan compromesos

 

Governança democràtica
Actualment, aquestes relacions entre els actors que intervenen en l’esfera pública se situa en un marc que va més enllà del tradicional dels estats-nació, dels mercats nacionals o de la societat civil local. Apareixen també nous nivells d’institucionalitat supraestatal i subestatal. Ens hi referim amb el nom de governança democràtica.

Forma part de la noció de governança la idea que ja no existeix un únic actor responsable de l’espai públic, sinó que cadascun dels sectors ha d’assumir el seu protagonisme a l’hora de donar respostes als problemes col·lectius.

D’aquesta manera, avui dia sorgeixen visions relacionades en què diverses xarxes de geometria variable integren actors públics, privats i socials, dotats de diversos tipus de legitimitat i de capacitat per produir aquestes respostes, en marcs de col·laboració i de contrast permanent de visions.

 

La presentació oficial de la Càtedra va tenir lloc a ESADE, Barcelona, el dia 8 de març de 2006. 

 

Memòria del curs 2010-11
 
Raó de ser de la Càtedra

  • Contacte